A continuaci´o es descriuen de manera molt resumida, classificats per tem`atica, les l´ınies de recerca que han quedat obertes a partir d’aquest treball de tesi:
3Seleccionat com el best paper de la sessi´o “Aprendizaje y Ense˜nanza en L´ınea (e-learning)”. 4JCR amb un factor d’impacte actual de 0.356.
Apar. 7.3. Treballs futurs 159
• Caracteritzaci´o dels Laboratoris Virtuals
1. Incorporar nous recursos tecnol`ogics a l’estructura proposada de Laboratoris virtuals. En els darrers dos anys han sorgit nous recursos tecnol`ogics sota el paradigma de la tecnologia Web 2.0 que s’haurien estudiar per incorporar a l’estructura general proposada. A EduTek5 es pot trobar una extensa llista d’aquests possibles recursos.
2. Estudiar i ampliar l’estructura proposada perqu`e doni suport a les Enginyeri- es en Telecomunicaci´o. Per tal de donar suport a certes activitats pr`actiques de laboratori de la nova titulaci´o d’Enginyeria en Telecomunicaci´o de la UOC es requereix una ampliaci´o de l’estructura actual de Laboratoris Virtuals. La tipologia d’aquestes pr`actiques s´on, en algunes assignatures, molt dife- rents a les Enginyeries en Inform`atica donat que han d’accedir a dispositius f´ısics que no estan preparats inicialment per tenir connexi´o remota.
3. Realitzar un estudi estad´ıstic m´es prec´ıs sobre l’ido¨ınitat de l’estructura de Laboratori Virtual proposada. En aquest treball de tesi s’ha realitzat una an`alisi dels VNLab i VPLab a patir de l’opini´o dels estudiants. Aquesta an`alisi es va fer per obtenir una primera impressi´o dels estudiants sobre els diferents recursos del Laboratori Virtual. De totes maneres, es creu convenient fer un estudi m´es exhaustiu sobre la rellev`ancia que t´e cada un dels recursos proposats.
• Especificaci´o dels Laboratoris Virtuals
1. Compartir l’ontologia amb altres universitat i grups de recerca perqu`e pu- guin provar, ampliar i millorar l’ontologia proposada. Des del primer mo- ment que es va decidir especificar l’estructura dels Laboratoris Virtual a
160 Conclusions
partir d’ontologies, ha estat un objectiu compartir-la amb altes grup de re- cerca perqu`e puguin fer-la servir, amb les adaptacions que siguin necess`aries, en nou entorn educatiu.
2. Adaptar l’ontologia perqu`e sigui compatible amb els principals est`andards de l’`ambit de l’educaci´o. En el curs acad`emic 2007/2008 es van fer dos tre- balls finals de carrera en l’Enginyeria en Inform`atica per adaptar una versi´o inicial de l’ontologia dels Laboratoris Virtuals a l’est`andard IEEE LOM, descrit en el Cap´ıtol 4 d’aquesta tesi. Aquests treballs finals de carrera van confirmar que aquesta conversi´o era possible i que no es requerien modi- ficacions importants en l’ontologia. Un treball futur consistir`a en adaptar l’ontologia resultant d’aquest treball de tesi perqu`e sigui compatibles amb dos est`andards de metadades m´es utilitzat en l’`ambit de l’educaci´o: l’IMS- LD i l’IEEE LOM. D’aquesta manera es podr`a compatir m´es f`acilment amb altres grups que estiguin treballant sobre aquests est`andards.
• Creaci´o dels Laboratoris Virtuals sobre un C/LMS
1. Integrar el Laboratori Virtual creat sobre C/LMS Moodle al Campus Vir- tual de la UOC. Tal i com s’ha descrit en aquest treball de tesi es va escollir el C/LMS Moodle com a plataforma d’aprenentatge per hostejat els Labo- ratoris Virtuals. Per tal que els estudiants de la UOC el puguin utilitzat de manera transparent, es requerix d’un treball d’integraci´o, adaptaci´o i prova sobre la plataforma d’aprenentatge del Campus Virtual de la UOC.
Ap`endix A
CAP: Corrector Autom`atic de
Programes
En aquest ap`endix es descriu el Corrector Autom`atic de Programes (CAP) com un dels recursos principals del Laboratori Virtual de Programaci´o (VPLab) de la UOC analitzat al Cap´ıtol 3 d’aquest treball de tesi.
L’estructura d’aquest ap`endix ´es la seg¨uent: en primer lloc, en l’Apartat A.1, es realitza una introducci´o del Corrector Autom`atic de Programes, a continuaci´o, en l’A- partat A.2 i en l’Apartat A.3, es mostren els detalls t`ecnics de l’arquitectura i les seves funcionalitats, respectivament. Finalment, en l’Apartat A.4, es mostra una avaluaci´o per part dels estudiants de l’impacte del Corrector Autom`atic de Programes.
A.1
Introducci´o del CAP
L’aprenentatge de les assignatures de programaci´o en les Enginyeries en Inform`atica o en altres enginyeries com en les Enginyeries en Telecomunicaci´o es basa, fonamen- talment, en la realitzaci´o de m´ultiples exercicis pr`actics de programaci´o de dificultat progressiva, a traves dels quals l’estudiant adquireix i consolida els seus coneixements sobre algor´ısmica mitjan¸cant l’´us d’un o m´es llenguatges de programaci´o. Un dels
162 CAP: Corrector Autom`atic de Programes
aspectes que m´es incideixen en la qualitat del proc´es d’aprenentatge d’aquestes as- signatures ´es l’avaluaci´o, que exigeix un seguiment individual, essent millor quant m´es continuat sigui. Quan es tracta d’avaluar exercicis pr`actics com programes, el professor ha de comprovar el correcte funcionament de cada programa. Aquest proc´es consisteix b`asicament en la compilaci´o i execuci´o de cadascun d’aquests programes sobre un de- terminat conjunt de proves. Es tracta, per tant, d’un proc´es molt repetitiu i mon`oton, que requereix molt temps de dedicaci´o per part del professor. Per tant, l’exist`encia d’eines que facilitin el proc´es de correcci´o dels exercicis beneficiar`a tant a l’estudiant com al professor.
En un sentit ampli, la correcci´o autom`atica de programes s’ha d’entendre com la comprovaci´o de la seva correcta execuci´o davant un conjunt de proves prefixades, validant incl´us la complexitat, tipografia i estructura del codi font, a m´es de detectar possibles c`opies entre les solucions aportades pels diferents estudiants.
Cal destacar que el Corrector Autom`atic de Programes de la UOC, des de la seva concepci´o, ha pret`es ser un sistema multiplataforma, estable i adaptable, capa¸c de satisfer les necessitats, actuals i futures de les assignatures que requereixin la realitzaci´o de programes.