Current pricing controls, processes and management

S’inclouen en aquest tipus, els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial (Clau N3) ni de protecció territorial (Clau N2). El POUM considera que cal protegir preventivament aquests sòls, sense perjudici que en modificacions posteriors del planejament s’hi puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades o edificades adjacents a sòl urbà, si s’escau.

Es tracta de sòls no urbanitzables agrícoles i periurbans que tot i que concentren valors ambientals, paisatgístics i productius/socials, presenten un elevat grau antropització o el creuament d’infraestructures viàries. Això fa que en casos justificats s’hi puguin admetre implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori.

Són sòls preventius que el POUM, per tal de garantir l’ús racional del territori, decideix mantenir lliures i no incorporar-los en els processos urbans, però també amb elevat risc de banalització, per la qual cosa convé regular-los com a unitat diferenciada.

D’acord amb aquesta definició i amb el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG), aquesta zona es correspon amb la subzona: Clau N1a.

Subzona agrícola periurbana.

Per a l’autorització de noves construccions i/o instal·lacions d’interès públic es garantirà la permeabilitat i el mínim impacte sobre l’estructura de les parcel·les agràries i forestals, i sobre les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària, de la mateixa manera que s’haurà de justificar que no es lesiona la qualitat i la integritat dels sistemes naturals i les seves funcions biològiques sobre el territori.

Article 142. Subzona agrícola periurbana (Clau N1a). Usos 1. Els usos admesos a la Subzona agrícola periurbana (Clau N1a) són:

a. Horta familiar.

b. Aprofitaments agrícoles, forestals i, en general, rústics, acceptant les construccions i les dependències pròpies d’aquestes activitats.

c. Ús ramader intensiu en règim d’estabulació permanent, sempre i quan, tant les granges existents com les ampliacions i les de nova construcció:

Donin compliment a l’article 135 de les presents Normes urbanístiques.

Les edificacions d’ús agropecuari que alberguin una activitat ramadera intensiva existents i en funcionament que, tot i disposar de la preceptiva llicència urbanística i ambiental, no donin compliment a les distàncies mínimes assenyalades en l’article 135, tindran la consideració de fora d’ordenació, no admetent-se cap mena

d’ampliació de l’activitat de referència, excepte les millores exigides per normativa de benestar animal.

Donin compliment al Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

Es disposi de les llicències ambientals i d’activitat pertinents, de la documentació actualitzada (Pla de gestió de dejeccions ramaderes, Llibre de gestió de dejeccions ramaderes) i del correcte sistema d’emmagatzematge de fems i purins d’acord amb la normativa sectorial (bassa estanca, amb capacitat per a més de 5 mesos) i el Decret 136/2009 (programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes)

d. Activitats o equipaments d’interès públic segons l’article 47.4 de la LUC que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable, sempre i quan no siguin contradictòries amb els usos admesos, amb els motius de protecció d’aquesta subzona, i no incrementin la vulnerabilitat hidrogeologia indicada en els plànols d’ordenació.

e. Edificacions i possibles ampliacions determinades en el Catàleg de Masies i Cases Rurals, on són admissibles els usos: d’habitatge familiar; establiment hoteler excloent la modalitat d’hotel-apartament; establiment de turisme rural; activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris, amb les condicions que s’hi estableixin per a cadascuna.

f. Allotjament de treballadors temporers a les masies i cases rurals existents, justificadament associat a l’explotació rústica.

g. Usos comercials que depenguin de les activitats agropecuàries i forestals locals (centre de jardineria, viver, venda de llenya, venda de làctics i equivalents).

h. Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, recreatiu i d’oci que es desenvolupin a l’aire lliure i amb obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús (senderisme i cicloturisme, berenadors en erms, escola d’equitació i tots els assimilables a l’activitat autoritzada).

i. Equipaments i activitats per a l’educació i la formació vinculada a l’agricultura (centre de capacitació agrària), o a la natura, el paisatge, i el medi rural en general (centre d’informació i interpretació de la natura, granja-escola, itineraris paisatgístics, museu del patrimoni natural i cultural, etc.), en edificis i construccions existents.

j. Estructures desmuntables, sempre que siguin d’ús temporal per activitats de lleure o de venda ambulant.

k. Càmpings.

l. Activitats associades a la transformació de fruits (cellers de vi, caves, trulls o equivalents).

m. Petites instal·lacions per a la producció d’energia a partir de fonts renovables, sempre i quan, siguin únicament per a ús particular.

n. Les construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques i dels serveis tècnics i ambientals. o. Infraestructures de mobilitat.

p. Altres usos afins als anteriorment descrits sempre i quan disposin de llicència municipal i s’executin d’acord amb la normativa sectorial.

q. Ampliació de les activitats extractives existents, sempre i quan:

Siguin adjacents a les activitats extractives autoritzades existents. S’hagin finalitzat totes les fases de restauració previstes en el respectiu Programa de restauració que acompanya cada autorització de les activitats extractives en actiu a les quals s’annexen.

En zona d’alta i molt alta vulnerabilitat tal com s’indica en els plànols d’ordenació corresponents, si es reserva sense explotar un tram de protecció de 2,5 m entre el nivell freàtic (mesurat en condició d’aigües altes) i la cota de la base de l’extracció.

2. En general són usos incompatibles els que no apareixen en la relació anterior.

Article 143. Condicions i regulacions específiques, Subzona agrícola periurbana (Clau N1a)

1. Es prohibeixen els moviments de grans volums de terra que rebaixin la superfície del sòl i puguin provocar problemes d’afecció del nivell freàtic i riscos d’erosió.

2. Els tancaments i separacions en zones d’horta es faran preferiblement amb espècies arbustives autòctones. S’empraran elements vegetals autòctons per a la senyalització de camins, aparcaments o llocs d’estada amb la finalitat de separar i protegir l’espai d’horts.

3. En les zones d’horta només s’admet una única construcció per parcel·la (per a l’emmagatzematge d’eines), amb les següents condicions constructives:

La superfície màxima d’aquestes construccions no superarà els 4 metres quadrats.

L’alçada màxima serà de 3 metres.

La separació a les propietats veïnes serà, com a mínim, de 2,5 metres. La separació mínima a l’eix dels camins serà de 5 metres.

Els materials a utilitzar per fer les parets seran la fusta, la pedra seca o les parets de maons amb arrebossat color terrós. Les cobertes seran de naturalesa ceràmica amb tonalitats cromàtiques terroses.

Es donarà un tractament de façana unitari a totes les parets exteriors. Es prohibeix la utilització de materials inadequats al medi natural com plàstics, planxes, bidons, ferralla i assimilables.

Les condicions estètiques d’aquestes petites construccions per a eines es regiran per l’article 30 i l’article 125 de les presents Normes urbanístiques.

Secció IV.2 – Zona de protecció territorial (Clau N2)