• No results found

3.3 DATA ANALYSIS

3.3.6 Research sample

3.3.6.5 Foreign languages

ÀMBIT TIPOLOGIA NOM RAÓ DE NO INCLUSIÓ

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Mas Trujols / Mas Truiols o Trullols

Desaparegut. La urbanització Begues Parc es va construir als peus del mas, el qual datava del segle XV.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Motis Edifici enderrocat el juliol del 2003. De l’edifici original tan sols es conserva el portal adovellat de l’entrada que en el seu dia era provinent de la masia de La Clota fitxa 50

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Sastre / L’Estanc Desaparegut. 1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Hostal Vell Desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Bartró Es desconeix la localització exacta de l’antic mas. L’any 1391 el baró d’Eramprunyà Jaume March II reconeixia a les pubilles Eulària i Maria, filles de Guillem Bartoro, el mas Bartró en mans del seu tutor Bononat Torra (el mas Torra limitava amb el mas Fontanelles i el mas Conquesta, després mas Albareda i més tard Can Grau del Coll). Una de les germanes hereves potser es deuria casar amb un Petit, ja que posteriorment el mas Bartró pertanyerà als Petit de Puig Voltor. Al segle XVII Jaume Petit de Puig Voltor donà el mas Bartró al seu fill hereu Gaspar Petit amb motiu d’establir els capítols matrimonials. Poc després Gaspar Petit vendria el mas a Jaume Romagosa. El mas Bartró limitava amb Joan Guerau del Coll, el mas Costa (després les Planes), amb Montserrat Vendrell del Roure, amb Jaume Petit del Puig Voltor, i al nord amb la riera del Gròfol (riera de la Collada). La propietat de mas Bartró continua sent avui de can Romagosa. El fet que mas Bartró passés a propietat dels Petit de Puig Voltor i posteriorment de can Romagosa, masos principals no gaire allunyats, fa pensar que s’acabés abandonant o que tindria un ús com a corral o terra de cultiu.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Begues Enrunat. Consultats els últims estadants de la casa, es pot reconstruir la distribució elemental que tenia. La porta d’accés

era al centre de la façana de migdia. La planta baixa era dividida per la meitat per l’escala que pujava a la planta pis. L’estança de l’esquerra, única, era entrada – cuina. Els fogons i la llar de foc de racó al fons, possiblement tancat amb la campana i un escó de fusta. La boca del forn al costat de la llar de foc, que formava un cos afegit al costat esquerre. La part dreta de la planta baixa, devia servir d’estable, celler o magatzem. Fora de la casa, al lateral dret, hi ha un dipòsit de bassa, sota la petita cort dels porcs. A la façana posterior es pot apreciar el clavegueró de desguàs de l’aigüera, directament a terra.

La planta pis era dividida per l’escala en dues sales que s’il·luminaven per sengles finestres simètriques a migdia. S’aprofitaven els tinells de l’escala per emmagatzemar les poques coses dels seus habitants.

Els últims estadants de la casa foren la Pepeta Serra i els seus pares, i el Vicenç de cal Tirlo i les seves filles, la Cecília i la Vicenta, qui van abandonar l’immoble molt a principis del segle XX.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Can Serra Data de ca. 1950, no té suficient entitat arquitectònica.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Forn de vidre del Roure Aquest element no ha estat localitzat, tot i que l’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha visitat el conjunt de les Casetes del Roure.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Casino Vell Fundat el 1935,actualment hi ha una casa en part del solar que ocupava aquest edifici.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Vallès Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Quitèrio Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals. Actualment sense entitat com a element del patrimoni cultural en l’aspecte extern. Desconeixem l’interior.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Masia El Roure Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals en l’aspecte extern. Actualment sense entitat com a element del patrimon i cultural pel que fa a l’aspecte exterior. Desconeixem l’interior. Aquesta masia té un notable interès com a mostra de l’arquitectura de l’estiueig, és un exemple interessant de remodelació d’una casa rural de mitjans del S.XX, comparable al que fou la remodelació de Ca l’Anfruns a inics del S.XX. A més forma part del conjunt d’edificis del roure que si que està identificati recollit. Es tracta del topònim més antic documentat a Begues (donació a Ènnec i Flodeberga de l’any 945).

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici La Beurada / L’abeurada Masia totalment enrunada. 1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Can Montau Masia totalment enrunada.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Pi Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural, tot i que ha estat restaurat tot respectant els seus valors

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Po Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Farfai No ha estat possible accedir a aquest immoble

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Taco L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís dels propietaris per accedir a aquest immoble

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Volta Casa popular situada al Raval de’n Martí cantonada amb la Rambla.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Mas de la Fou o Deulofeu Aquest edifici ha desaparegut. 1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Pixeta Aquest edifici ha desaparegut. 1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Ca la Caridad/Cal Pepet

Rellotger

Aquest edifici ha desaparegut.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Talleret Masia remodelada modernament, amb pèrdua dels valors culturals pel que fa a l’aspecte exterior Desconeixem l’interior. Actualment sense entitat com a element del patrimoni. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís

dels propietaris per accedir a aquest immoble.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Casa al Camí Ral, 50 Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Forn de calç de Can Rigol L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element. La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Teatre Goula Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici La Bodeguilla Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Casa al carrer Alacant, 4 Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Rajoleria de Ca l’Enfruns Aquesta rajoleria no ha estat localitzada. Les indicacions aportades pels propietaris del conjunt proper de Ca l’Enfruns són imprecises. Probablement es troba colgada per la vegetació.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Corral de Cal Vallès La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.1. Edifici Cal Miliu Martí Aquest edifici ha estat excessivament transformat, raó per la qual ha perdut entitat com a element del patrimoni cultural. 1. Patrimoni immoble 1.2. Conjunt

arquitectònic

La Creu (Tres cases) Es tracta de les cases anomenades Cal Felip de la Creu, Cal Tirlo i Cal Lluís de Cuscó. Aquests edificis no conserven una entitat suficient com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior, a excepció de Cal Lluís del Cuscó, que sí ha estat fitxat (fitxa 440).

1. Patrimoni immoble 1.3. Element Font de Vallgrassa Aquesta font està actualment soterrada i canalitzada a la part posterior de la masia de Vallgrassa.

arquitectònic 1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Pou del Rector Al camí de les Planes, a l’Hort del Rector, prop de la Rectoria. 1. Patrimoni immoble 1.3. Element

arquitectònic

Pou del Fondo La informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Pou de la Font de Can Figueres

Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Pou Gran de la Massana Aquest element s’ha intentat localitzar infructuosament, tot i les indicacions orals d’alguns testimonis.

1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Pati del Pou Mas / del Pau Mas

Aquest edifici no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural en el seu aspecte exterior.

1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Font de les Comes Aquesta font es troba colgada i perduda entre la vegetació. 1. Patrimoni immoble 1.3. Element

arquitectònic

Font de Fontanelles Aquesta font pertany al municipi d’Olivella 1. Patrimoni immoble 1.3. Element

arquitectònic

Sínia de Can Figueres L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni va visitar Can Figueres. La propietària actual no va donar cap informació d’aquest element, del qual tampoc no es disposava d’una localització prèvia. D’altra banda, la informació obtinguda oralment de les persones que han col·laborat en aquest Mapa de Patrimoni no ha estat prou precisa per localitzar-lo o no ens ha estat facilitada durant el període de recollida de dades de camp.

1. Patrimoni immoble 1.3. Element arquitectònic

Sínia del Juncà / Joncar Aquest element no té suficient entitat com a element del patrimoni cultural.

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

Bassa d’en Fanals En una petita nota publicada per Pere Giró (Giró, 1962) que fa referència al terme municipal de Begues, cita de passada i

sense donar cap indicació precisa del lloc, la troballa, l'any 1959, d'una punta de fletxa d'aletes i peduncle de bronze per part de J. Mitjans. La fletxa, localitzada en superfície, podria adscriure's amb alguns dubtes al Bronze inicial. Es troba dipositada al Vinseum (Vilafranca del Penedès). EDO, M. (1997). "Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 2: Bassa d’en Fanals". L’Eixarmada, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 1. Begues. P. 8. GIRÓ, P. (1962). "Begas". Ampurias, XXIV. Barcelona. p. 284

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

La bretxa de Begues Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna holocena procedent d’aquest jaciment.

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

Puig de la Desfeta Localització imprecisa. Es coneixen restes de fauna antiga procedent d’aquest jaciment.

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

Puig de les Ànimes Localització imprecisa, topònim desconegut. 1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments

arqueològics

Dolina de l’Esquerda de les Alzines

Aquest jaciment pertany al municipi de Vallirana segons la cartografia consultada: Topogràfic 1:50M ICC i parcel·lari de rústica 2008 DGC 1:5M

1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments arqueològics

Menhir de Campgràs Aquest jaciment pertany al municipi de Gavà. 1. Patrimoni immoble 1.4. Jaciments

arqueològics

Mina de Montau Aquesta mina no ha estat localitzada. 1. Patrimoni immoble 4.1. Manifestacions

festives

Festa de Sant Antoni Abat Aquesta festivitat ja no es celebra a Begues. Segons informació oral, no constava de cap element ni part que la singularitzés respecte a d’altres festes de Sant Antoni Abat que es celebren a altres municipis.

3. Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu de la masia Sadurní No s’ha tingut accés a aquest fons. 3. Patrimoni documental 3.2 Fons documental Arxiu de la masia

Romagosa

No s’ha tingut accés a aquest fons.

4. Patrimoni immaterial 4.3. Tradició oral La Bruixa de Cal Porrós No s’ha obtingut cap informació sobre aquesta llegenda. 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Cadira de Sant Cristòfol Aquesta formació geològica singular pertany al municipi

5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Pla de les Bruixes Lloc proper a la Roca del Barret, possiblement vinculat a la bruixeria d’Època Moderna. No s’ha localitzat, però, cap tipus de documentació sobre bruixeria a Begues, ni escrita ni oral. 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Font de la Borada / Font de

l’Abeurada

Aquesta font com a tal ha desaparegut. Està canalitzada. 5. Patrimoni natural 5.1. Zones d’interès Bassa / sorgència de Les

Planes

Aquesta sorgència natural no ha estat localitzada. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut informació oral o escrita d’aquest element.

5. Patrimoni natural 5.2. Espècimens botànics singulars

El Pi Gros Pi de grans dimensions del qual en queda tan sols la soca. L’arbre està mort.

5. Patrimoni natural 5.2. Espècimens botànics singulars

El Perot del Roure Aquest arbre no presenta una singularitat patrimonial específica.

El Mapa de Patrimoni Cultural de Begues ha tingut en compte un pre-catàleg d’edificis d’interès arquitectònic de Begues realitzat per l’arquitecte municipal, senyor Xavier Teixidor. Es tracta d’un document inacabat, però vàlid com a eina d’estudi. L’equip elaborador del Mapa de Patrimoni ha tingut ocasió de treballar amb aquest document a l’hora d’avaluar la importància patrimonial d’alguns dels immobles que hi consten. D’altra banda, però, s’hi inclouen alguns altres que no han estat fitxats, degut a que es considera que no reuneixen les condicions estrictes dictades des de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona per tal que puguin ser considerats com a elements del patrimoni cultural, o bé entren en contradicció amb aquestes.

Tals contradiccions són, principalment:

- Tenen els trets formals de l’arquitectura d’una època determinada, però no han estat construïts dins el marc cronològic i històric en què es va desenvolupar aquella arquitectura. Per exemple: immobles sota els trets arquitectònics del noucentisme, però construïts a partir de la dècada dels anys ’40 del segle XX.

- Responen a un corrent arquitectònic no contemplat des dels períodes clàssics de la Història de l’Art, o qualificats amb denominacions singulars, que no han estat mai inclosos als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Per exemple: edificis projectats per arquitectes influenciats per la denominada Escola de Barcelona, a partir de la dècada dels anys ’70 del segle XX; cases qualificades de “postnoucentistes” o d’estil “Praire-House” a partir de la dècada dels ’70 del segle XX9, o d’estil “montanyès”.

- Tenen un cert interès arquitectònic, malgrat que l’estàndard dels Mapes de Patrimoni Cultural no els consideren com a elements inventariables, com és el cas de les grans cases unifamiliars contemporànies de segona residència.

Tot i així, s’han inclòs al llistat d’elements no fitxats, donat que alguns d’aquests edificis presenten característiques particulars que, segons l’arquitecte municipal , senyor Xavier Teixidor, són un dels elements més representatius del paisatge urbà de Begues, especialment pel que fa a les cases construïdes seguint els cànons del noucentisme durant la dècada dels anys ’40 i ’50 del segle XX (fora, doncs, de la cronologia

9

comunament acceptada d’aquest moviment artístic), impulsades per la burgesia catalana del fenòmen de l’estiueig en el període de govern del primer franquisme.

S’han respectat els camps del llistat del pre-catàleg tal i com els ha classificat el senyor Teixidor pel que fa a l’adreça, el sector de la població on es troben, la denominació (quan es coneix), l’època i l’estil. S’han obviat aquells camps que no descriuen els valors culturals o patrimonials dels edificis.

FITXA

NUM DATA ADREÇA SECTOR DENOMINACIÓ ÈPOCA ESTIL

4 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 8 CENTRE URBÀ - VERS 1930 CENTROEUROPEU

5 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ NÚM. 14 CENTRE URBÀ - VERS 1930 RACIONALISTA

6 06/08/2001 AV. TORRES VILARÓ, 15 CENTRE URBÀ - VERS 1940 POSTNOUCENTISTA

14 06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT,1 CENTRE URBÀ - VERS 1910 -

15 06/08/2001 VERGE DE MONTSERRAT, 5-7 CENTRE URBÀ CASA ALCACER - -

22 06/08/2001 C. DUERO, 20 BEGUES PARC - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

23 22/08/2002 C. SARAGOSSA, 2 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

24 22/08/2002 C. SARAGOSSA, 4 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

25 22/08/2002 C. CATALUNYA, 11 /SARAGOSSA CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

26 22/08/2001C. CATALUNYA 10 / SARAGOSSA/ST

EUDALD CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

27 22/08/2002 C. CATALUNYA,9 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

28 22/08/2002 C. CATALUNYA, 6 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

29 22/08/2002 C.CATALUNYA,3 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

30 22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 7 /CATALUNYA CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

31 22/08/2002 C. DOCTOR MOLINS, 5 CENTRE URBÀ - VERS 1950 RACIONALISTA

32 22/08/2002 CAMÍ RAL, 36 /DOCTOR MOLINS, 1 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

34 22/08/2002C. DOCTOR MOLINS,11 /GIMENO

NAVARRO, 26-28 CENTRE URBÀ GURE ETXEA VERS 1940 NEOPOPULAR

35 22/08/2002 C. CATALUNYA, 2 / JIMENO NAVARRO, 17 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

36 22/08/2002 C. SANT EUDALD, 46/ JIMENO NAVARRO CENTRE URBÀ - VERS 1960 -

38 22/08/2002C. JAUME PETIT, 49/BARCELONA/

VALÉNCIA CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

39 22/08/2002 C. LLEIDA, 19 CENTRE URBÀ LES LLUQUES VERS 1960 -

40 28/08/2002 C. DE LES FLORS, 7 LA COSTETA CAL NOTARI VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

41 28/08/2002 C. DELS PINYONS, 5/ DE LES FLORS LA COSTETA - VERS 1970 PRAIRIE HOUSE

42 28/08/2002 AV. COSTETA 29-31 LA COSTETA - VERS 1970 MONTANYÉS

43 28/08/2002 AV. COSTETA, 26/ FLORS, 2 LA COSTETA - VERS 1970 PRAIRIE HOUSE

45 28/08/2002 AV. COSTETA, 15 LA COSTETA - VERS 1960 -

46 28/08/2002 AV. COSTETA, 22 PINYONS, 3 LA COSTETA - VERS 1960 -

47 28/08/2002 C. CAMP DELS PRATS, 8 / AV COSTETA, 28 LA COSTETA - VERS 1960 PRAIE HOUSE

51 13/06/2002 C. PINEDA, 49 CENTRE URBÀ - VERS 1960 RACIONALISTA

52 13/06/2002 C. BARONIA ERAMPRUNYÀ,3 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

53 13/06/2002 C. PINEDA, 43 CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

54 13/06/2002 C. PINEDA, 41 CENTRE URBÀ LA CASONA VERS 1930 NOUCENTISTA

55 13/06/2002 C. PINEDA, 39 CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

56 13/06/2002 C. PINEDA, 37 CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

57 13/06/2002 C. PINEDA, 35 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

58 13/06/2002 C. PINEDA, 58 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

60 13/06/2002 C. VERGE MONTSERRAT, 10 CENTRE URBÀ - VERS 1960 RACIONALISTA

63 28/08/2002 C. JAUME PETIT, 44 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

64 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 10 / ST. DOMENEC CENTRE URBÀ - VERS 1960 NOUCENTISTA ITALIÀ

65 28/08/2002 C. JAUME PETIT, 21 / ST DOMENEC CENTRE URBÀ - VERS 1930 NOUCENTISTA

68 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 1 / CAMÍ RAL, 26 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

69 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 3 / CAMI RAL, 28 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

70 28/08/2002 C. JIMENO NAVARRO, 5 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

71 28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 39 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

72 28/08/2002 C. ST. DOMENEC, 41 / CAMÍ RAL, 30 CENTRE URBÀ - VERS 1970 ESCOLA DE

BARCELONA

75 29/08/2002 C. MIRADOR, 6 LA RECTORIA BELL ESGUARD VERS 1950 -

84 29/08/2002 CAMÍ DE LA RECTORIA, 17 LA RECTORIA - VERS 1940 NOUCENTISTA

85 29/08/2002 C. RECTORIA, 21 LA RECTORIA - VERS 1940 NOUCENTISTA

86 29/08/2002 C. COLLADA, 32 LA RECTORIA - VERS 1930 NOUCENTISTA

88 29/08/2002 C. COLLADA, 28 LA RECTORIA CAL FARRÁS VERS 1910/

VERS 1960

ECLÈCTIC / RACIONALISTA

89 29/08/2002 C. CASTELLÓ, 21 / MENORCA LA RECTORIA CAN PALET VERS 1970 -

93 29/08/2002 C. CAN SERRA, 7 LA RECTORIA CAN SERRA VERS 1950 NOUCENTISTA

129 24/09/2002 C. MAJOR, 51 CENTRE URBÀ CASERNA GUARDIA

CIVIL VERS 1920 -

130 24/09/2002 C. MAJOR, 49 CENTRE URBÀ CASERNA GUARDIA

CIVIL VERS 1920 -

156 24/09/2002 C. JOAN BAPTISTA BORÉS, 8 CENTRE URBÀ - VERS 1950 -

157 24/09/2002 C. GAUDÍ, 2 CENTRE URBÀ - 1968 (dades

propietari) -

159 24/09/2002 C. ONZE DE SETEMBRE, 67 CENTRE URBÀ - VERS 1940 NOUCENTISTA

160 15/10/2002 C. PARE MANYANET, 8; MONTSENY, 4 CAN AMELL - VERS 1960 RACIONALISTA

162 15/10/2002 C. PUIG GROS, 4/ C. VALLCEBRE CAN AMELL - VERS 1970 -

180 27/11/2002C. DEL BOSC, 11-13, C. FERRAN MUÑOZ,

60 CENTRE URBÀ - VERS 1950 NOUCENTISTA

218 10/03/2003 DISSEMINAT NORD CAN VIÑAS - -

5. BIBLIOGRAFIA

AAVV (2009): Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès. Inèdit.

A.A.V.V. (1992): Catalunya Romànica. Vol. XX. “El Barcelonès, el Baix llobregat, el Maresme”. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

AAVV (2004): Begues terra de pas, dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22.

AAVV (2009): Descripció NODAC dels fons documentals de l’Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit).

A.A.V.V. (2004). El pou de glaç, dins L’EIXARMADA, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 8. Begues.

A.A.V.V. (2002): El pou de glaç, patrimoni en perill, dins L’EIXARMADA, Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans, 8. Begues.

A.A.V.V. (2003). El pou de glaç de Begues. Centre d’Estudis Beguetans. Begues.

A.A.V.V. (1991): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. I: Introducció, Barcelonès, Baix Llobregat. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

A.A.V.V. (1964): Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera. Cordada, 105. Barcelona. A.A.V.V. (1997): Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

AAVV (1999): Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L’EIXARMADA, núm. 5, juny. Centre d'Estudis Beguetans.

AAVV (2006): L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues. Centre d'Estudis Beguetans.

AAVV (2009): Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI. Dos Punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit).

A.A.V.V. (2000): Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota, dins L’EIXARMADA. Butlletí del Centre d’Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12.

AAVV (2001): Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de