Teaching or research preference

d’ús religiós; es tracta dels Goigs a Sant Cristòfor, el patró del poble (fitxa 66). El ball de Novençans de Begues i l’himne a la Cuca-Fera (fitxes 17 i 204 respectivament) són composicions musicals lligades a figures pròpies del cicle festiu de Begues, i que actualment interpreten la Colla de Grallers de Begues amb els balls de gegants i capgrossos per les festes majors i en el ball de novençans per Carnestoltes. Finalment, a Begues era tradicional cantar les populars caramelles (fitxa 18), a l’igual que a molts altres indrets de Catalunya. Per Pasqua se segueixen cantant les caramelles de les quals cal destacar com a element singular “les cobles” satíriques com a crítica social.

Costumari: s’han inventariat tres elements. Un d’ells, “Els pastors de Begues i la

Missa del Gall” (fitxa 69), te a veure amb pràctiques realitzades durant la nit de Nadal. Els altres dos, “Les carbasses de Begues” i “Les casades que esperaven” (fitxes 68 i 70) parlen, respectivament, d’un costum social establert a Begues que els fadrins festejaven a les noies del poble, i d’una creença arrelada en la mentalitat popular en matèria de fertilitat i embaràs de les dones casades. Cal dir que tota la informació recollida en aquestes fitxes prové de bibliografia del folklorista Pere Sadurní, ja que actualment estan en desús.

2.7.5. PATRIMONI NATURAL

Zones d’interès natural: Begues és un municipi amb una gran extensió de territori

natural. Això fa que en aquest apartat s’hagin fitxat un gran nombre d’elements, 102 en concret, si bé n’hi ha un, el grup format pels avencs, coves i cavitats naturals en general, que destaca amb escreix sobre la resta, ja que l’integren 94 ítems. D’aquests 94, 87 són avencs i 7 són coves. Cal recordar que gran part del territori natural de Begues es troba en ple massís del Garraf, el substrat geològic del qual està format bàsicament per roca calcària, la qual pateix enormement els efectes de l’erosió presentant així multitud de cavitats naturals. No debades, Begues és un dels primers municipis on es va començar a practicar l’espeleologia a tot l’estat; en aquest sentit és coneguda l’exploració que l’any 1897 va fer Norbert Font i Sagué, un dels pares de l’espeleologia a Catalunya i la península, a l’Avenc de Can Sadurní (fitxa 37).

Avenc de Can Sadurní

Especial atenció mereixen les Muntanyes d’Ordal (fitxa 362), el Massís del Garraf (fitxa 377), el Parc Natural del Garraf (fitxa 387), i la ZEPA Serres Litoral Central (fitxa 333). En un mateix municipi trobem quatre zones naturals amb protecció jurídica – el massís del Garraf i les muntanyes d’Ordal es troben dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) -, factor que demostra la importància i el valor del patrimoni natural del qual Begues n’és dipositari.

També s’ha contemplat la inclusió de la Riera de Begues en aquest apartat (fitxa 419). La riera és el curs fluvial més important del municipi. En conjunt el paisatge de la riera és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa.

Encara relacionat amb l’aigua cal destacar les surgències naturals d’aigua, com la font de l’Alba (fitxa 294), la font de Puigmoltó (fitxa 293) i els pous de Jaques i de les Agulles (fitxes 214 i 201), els quals són dos avencs amb aigua al seu fons.

Espècimens botànics singulars: s’han inventariat quatre arbres monumentals: tres

alzines, la de la plaça Camilo Riu, la de Puigmoltó i la de Can Martí (fitxes 90, 38 i 449); la primera i la tercera s’integren en un espai urbà, mentre que la segona es troba en un entorn forestal. El lledoner de Mas Traval (fitxa 375) tanca els elements d’aquesta tipologia. Cal dir que al municipi existeix l’anomenat Pi Gros, un dels arbres seculars de Begues, però no s’ha recollit a la base de dades del Mapa de Patrimoni, sinó que s’ha incorporat a la taula d’elements no fitxats perquè actualment està mort, a l’igual que altres exemplars arboris.

2.7.6. RESUM GRÀFIC

Per concloure l’anàlisi global, assenyalem a continuació alguns dels resultats més destacats mitjançant algunes gràfiques.

Aquesta primera gràfica expressa el fet que els elements quantitativament més nombrosos sumen un 41% del total dels elements que configuren el Mapa de Patrimoni de Begues. Les 90 barraques de pedra seca (20%) han estat considerades elements repetitius seguint els criteris establerts des de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. En segon lloc cal destacar també els 94 avencs, coves, forats i altres cavitats naturals que no són jaciments arqueològics (pertanyents a la tipologia de zones d’interès natural), que representen un 21% sobre el total. Aquests elements, però, han estat fitxats individualment i no s’han considerat elements repetitius strictu senso. Els altres 270 elements fitxats representen l’altre 59% del Mapa de Patrimoni. Tenint en compte aquesta realitat, algunes de les gràfiques que presentem a continuació no recullen aquestes dues tipologies tan nombroses, ja que la seva inclusió falsejaria els resultats de l’anàlisi.

20%

21% 59%

REPRESENTATIVITAT PERCENTUAL DELS ELEMENTS MÉS NOMBROSOS SOBRE EL TOTAL

Barraques (Element repetitiu) Avencs , coves i f orat s que no són jaciments

En aquesta gràfica podem observar que més de la meitat d’elements patrimonials fitxats corresponen a l’àmbit del patrimoni immoble (57%). L’àmbit de patrimoni natural resta en segon lloc, amb una representativitat del 30% sobre el total. Ambdues categories sumen el 87% del total dels elements. Cal tenir present, però, que a la gràfica no s’han comptabilitzat les barraques de pedra seca (elements repetitius); en cas contrari el percentatge de l’àmbit de patrimoni immoble encara seria més gran; sí que s’han comptabilitzat, en canvi, els avencs i coves naturals que no han estat fitxats com a jaciment arqueològic. Així, la conclusió és clara: el patrimoni de Begues presenta una doble naturalesa que es concentra en els seus elements immobles i la seva riquesa natural. Els àmbits de patrimoni moble (8%) i el de patrimoni immaterial (4%), sumats assoleixen el 12% del total, a força distància de les categories anteriorment esmentades. Per últim, el patrimoni documental representa un anecdòtic 1%. 57% 8% 1% 4% 30%

ÀMBITS DE PATRIMONI (EXCEPTE BARRAQUES DE