Parallelism Analysis

Es consideren fonts especialitzades, aquelles que realitzen la mateixa tasca que les obres generalistes però que estan centrades en un àmbit determinat, en aquest cas, el món de l’educació (Taula 16). S’han seguit els mateixos criteris que amb els referents de les fonts d’àmbit general. És poc probable que aquestes futures generacions de mestres hagin pogut tenir algun contacte amb aquests recursos abans de la seva elecció professional, però es consideren interessants per conèixer quines són les capacitats, funcions, actituds que s’esperen d’alumnat i professorat, des de la pròpia professió, ja que aquestes, transcendeixen a nivell públic i general22 _.

És interessant fer notar que són molt més concretes pel que fa a la tasca que s’espera que faci una mestra o un mestre, i en aquest sentit, es pot obtenir un barem per comparar les explicacions que aporten aquestes futures i futurs mestres.

22 _{Només indicar que o bé directament, o indirectament, la majoria de la població té contacte amb}

[73]

FONTS ESPECIALITZADES Alumnat Mestres/Professorat

Diccionario de las

Ciencias de la

Educación. (1983) Vol.I

i Vol.II. Madrid: Ed. Santillana.

alumno. (Del lat. Alumnus, de alere, alimentar). Persona criada o educada desde su niñez por alguien, respecto de éste.// Cualquier discípulo, respecto de su maestro, de la materia que está aprendiendo o de la escuela, clase, colegio o universidad donde estudia.

maestro. (Del lat. Magister, jefe, maestro). Persona de autoridad en algún campo y que, por ello, influyen en la formación de los demás.(…) Etimológicamente son distintos los conceptos de m. y educador (V.); m. es el que imparte una enseñanza determinada, dirigiendo su actuación a la formación de determinadas aptitudes intelectuales o habilidades profesionales.

El educador se dirige a la formación integral y se centra sobre todo en la formación del carácter. No obstante, hoy se utilizan los dos términos indistintamente, ya que el uso de un tercero, profesor (V.), se refiere más específicamente al que proporciona sobre todo conocimientos; es decir, contenidos instructivos. Las dos notas que de siempre han caracterizado al m. son la autoridad que presupone superioridad en su materia, y el amor, que se traduce en entrega voluntaria.

Monés, J. (1987).

Diccionari abreujat

d’educació. Barcelona:

Graó.

alumne –a Qui rep l’ensenyament. En les relacions mestre-alumne, aquest es pot considerar com a subjecte més o menys passiu o bé com a agent actiu d’autoformació, segons quina sigui la concepció de l’ensenyament que s’adopti.

mestre –a 1. Persona que ensenya un art, una ciència o que està titulat per fer-ho. 2. Persona de qui hom és deixeble i pren la norma, les ensenyances. M. de minyons (o d’escola o simplement mestre). Persona encarregada d’impartir ensenyament primari, avui general bàsic. El títol per exercir aquesta professió l’atorguen les escoles normals o escoles de formació del professorat d’EGB. A la Grècia clàssica el m. d’ensenyament primari i secundari rebia el nom de

didaskalos; a Roma era anomenat litterator i

paidogogicus el que ensenyava moral als infants.

Saavedra R., M. S. (2001).

Diccionario de Pedagogía.

México: Editorial Pax.

alumno Del latín alumnus, que quiere decir alimentar, se denomina así a la persona que es educada por alguien. Equivale al discípulo de un maestro que le enseña un determinado saber.

maestro Deriva de magíster, que significa grandeza y poder. Maestro es la persona que ha destacado ampliamente en un campo de la cultura, de tal modo que influye en la educación y en la formación de la personalidad de quienes se relacionan de algún modo con él o con su obra. La atribución más conocida es la que se da a quien dedica su trabajo a la acción educativa. Se trata de una persona que tiene autoridad moral, profesional y afectiva tan relevante que es capaz de influir sobre otros, quienes reconocen en él a un guía que puede dirigir y orientar, en virtud de su manifiesta superioridad en un determinado campo del conocimiento y de la actividad humana.

Luzuriaga, L. (2001).

Diccionario de

pedagogía. Buenos

Aires: Ed. Losada, 3ra ed.

alumnos. El alumno es el sujeto de la educación escolar. (...) Al alumno no se le puede considerar hoy como un sujeto pasivo, sino como el agente activo de su propia educación.(...) Finalmente, el alumno no es solo un escolar, sino un niño o un joven con necesidades y aspiraciones propias, que es necesario atender con el cuidado que aquéllas requieren.

maestro (Véase Educador)

educador. (…) él constituye el órgano esencial de la educación. En la actualidad lo es tanto más cuanto más compleja es la función educativa, que supone una serie de conocimientos y destrezas pedagógicos y una cultura general muy amplia, difícil de alcanzar para los no preparados profesionalmente en la actividad educativa. A más de esto, la función de la educación exige una serie de condiciones personales que no todo el mundo posee. Entre ellas se cuenta en primer término una vocación manifiesta por la educación, simpatía y afecto por la infancia y la juventud, un carácter amable y atractivo y un gran sentido social y humano. El educador de carácter autoritario, seco, incomprensivo, o el excesivamente blando o indolente no podrán realizar bien nunca la actividad educativa. Evidentemente, es muy difícil reunir todas las condiciones que se requieren para ser un buen educador.

[74] En les definicions que fan referència a l’alumnat:

1. En la majoria dels documents consultats apareix el masculí genèric en la denominació de l’alumnat, ja en l’entrada del terme en el diccionari o enciclopèdia. S’observa una menor sensibilitat per la visibilització de les nenes en els documents específics de l’àrea d’educació.

Sentit en la recerca: com en els generalistes, observar quin ús fan del llenguatge, inclusiu o no, per denominar les accions que recorden de nenes i nens com a alumnes.

2. Hi ha una manifesta dependència de qui aprèn, l’alumnat, respecte qui l’educa o ensenya.

Sentit en la recerca: observar si expliquen la seva relació amb el professorat en aquest sentit de dependència de l’adult o de responsabilitat d’aquest respecte a elles i ells.

3. Algunes definicions fonamenten el rol de l’alumnat en el paper d’aprendre una matèria que és ensenyada.

Sentit en la recerca: si com en el cas de les fonts generals, es comenta la funció d’aprendre coneixements disciplinars.

4. En algunes definicions es comenta la diferència de rol que té l’alumnat en funció de l’acció de qui l’ensenya, o més passiva o més activa, en l’aprenentatge.

Sentit en la recerca: si es descriu a l’alumnat en un rol passiu o en un rol actiu, en funció de l’opció metodològica del professorat a qui recorden. 5. Almenys en una definició, es fa referència a una visió holística de l’infant, com a

persona que té necessitats “pròpies” més enllà de les suposades instructives.

Sentit en la recerca: si recorden el seu pas escolar com a persones que han

[75] En les definicions que fan referència al professorat:

1. Igualment com passava en el cas anterior, les entrades estan majoritàriament en masculí i no inclouen la visibilització de les noies, fent una opció excloent d’aquestes en el llenguatge.

Sentit en la recerca: el mateix que el que s’ha exposat per l’alumnat.

2. En algunes definicions apareix el terme “autoritat”, en el sentit de reconeixement de la seva tasca conformadora a nivell personal, social, cultural, de les persones que té al seu càrrec.

Sentit en la recerca: si recorden a un perfil de mestres que mantenien l’autoritat a la seva aula o bé, si es recorden per actuar de forma autoritària23.

3. En aquestes fonts és més explícita la diferenciació entre mestres, educadores o educadors, i professorat. Es matisen més les seves característiques en relació a les fonts generals. S’apel·la a una acció integral en relació als infants, com a alumnes.

Sentit en la recerca: quins són els termes utilitzats per parlar d’aquests professionals: mestres, educadores o educadors, professores o professors, i si es fa en funció dels atributs exposats en la definició.

4. Es relaciona el rol professional d’ensenyar, ser mestres, amb qui ha obtingut un títol que el qualifica com a tal.

Sentit en la recerca: si apareix en el contingut de les seves reflexions, la relació mestres=titulació o si van més enllà.

5. Es parla de la figura de la mestra o del mestre com a influent en la personalitat o en el caràcter de l’infant.

23 _{Es parteix de la idea que tenir autoritat a l’aula o imposar-la (autoritarisme) no tenen res a veure. La}

[76]

Sentit en la recerca: si els records que expliciten fan referència a aquesta influència, de mestres del seu passat, en elles o ells.

6. S’esmenten les característiques que hauria de tenir una mestra o un mestre, però també la dificultat de tenir-les totes. Interessant que en el diccionari de Luzuriaga (2001) es faci referència a la gran dificultat per poder ser un “bon educador”. L’ús del qualificatiu marca quina és l’expectativa desitjada del rol professional.

Sentit en la recerca: Si defineixen com a bons (i per defecte, mals) perfils professionals en funció de tenir les característiques: coneixements i destreses pedagògiques; cultura general àmplia; i condicions personals com vocació, simpatia i afecte per la infància i joventut, caràcter amable i atractiu, sentit social i humà.

Com a síntesi dels continguts d’aquest bloc, es presenta la taula següent (Taula 17) en la que s’agrupa de forma visual, el resultat de la lectura i anàlisi dels referents generals i els especialitzats.

REFERENTS GENERALISTES i ESPECIALITZATS EN DICCIONARIS I ENCICLOPÈDIES Trets definitoris de l’Alumnat Trets definitoris del Professorat

Diccionaris/Enciclopèdies generals

- masculí genèric, o no

- descripció passiva del seu rol, o no - rebre educació o rebre ensenyament - aprenentatge de matèries/coneixements

Diccionaris/Enciclopèdies generals

- masculí genèric, o no

- descripció activa del seu rol, o no

- mestres com qui sap, qui domina la matèria - mestres són qui n’ostenten el títol

- mestres: educadors/es o ensenyants? - transcendència de la tasca docent?

Diccionaris/Enciclopèdies especialitzades

- masculí genèric, o no - dependència de l’adult - aprendre matèria

- paper actiu/passiu segons metodologia docent - atenció a necessitats personals i no només instructives

Diccionaris/Enciclopèdies especialitzades

- masculí genèric, o no

- mestres amb autoritat, o autoritaris

- mestres, educadores o educadors, professores o professors

-mestres = titulació, o no

-influència en la personalitat o caràcter de l’alumnat

-bona mestra o bon mestre: qui té coneixements i destreses pedagògiques; cultura general àmplia; i condicions personals com vocació, simpatia i afecte per la infància i joventut, caràcter amable i atractiu, sentit social i humà.

[77]

Com a conclusió d’aquest primer bloc d’informacions utilitzades per la triangulació, podem comentar que pot haver coincidències o divergències amb aquesta mirada social popular sobre la professió docent, en les reflexions d’aquestes futures i futurs mestres. Sentit en la recerca: Pot estar latent, de forma més conscient o més inconscient, una visió de paper predominant de la docent o del docent a l’aula, de tenir la responsabilitat d’ensenyar, i que la manera en com ho faci, pot determinar diferents maneres de veure com ser alumnes a l’escola, i per tant, de recordar-les de forma positiva o negativa.