Placement opportunity

Parlar de Mataró com d’un ens homogeni internament ens estaria amagant la realitat. Com ja hem fet esment en l’apartat anterior quan es parlava de l’evolució urbana i demogràfica, la història de cada barri de la ciutat explica les seves característiques internes i la seva diversitat. Així doncs, Mataró és un mosaic d’onze barris, cadascun dels quals té unes característiques sociodemogràfiques i demolingüístiques pròpies (vegeu Taula 11 i Imatge 5). La formació dels barris perifèrics de Mataró, més enllà del Centre i l’Eixample deuen el seu origen al fenomen immigratori dels anys 60 i 70.

6 _{A Catalunya un 16,3% són nats a l’estranger que representen 1.175.800 habitants i un 14,6% tenen nacionalitat}

estrangera (1.057.600 hab.). El concepte de població de nacionalitat estrangera és lleugerament diferent a la població nascuda a l’estranger. Hi pot haver població nascuda fora de l’Estat espanyol que s’hagi nacionalitzat, i, al revés, població nascuda a l’Estat amb nacionalitat estrangera i fills d’estrangers nats aquí.

84

«Aquest fenomen ha creat una població de característiques notablement diferenciades en relació a la ciutat tradicional. Atès que els criteris de delimitació dels barris han estat en gran part l’homogeneïtat de la seva població i de la seva estructura física, els onze barris en què s’ha dividit la ciutat tenen unes dimensions, tant territorials com de nombre d’habitants, molt diferents entre si» (Lleonart 1983, 89).

A continuació es descriuran els diferents barri que configuren el municipi a partint de les dades de l’«Estudi de la població» de l’any 2008 que s’adiuen més amb el treball de camp d’aquesta tesi.

T

Taula 11 Característiques sociodemogràfiques dels diferents barris de Mataró. 2008. Percentatges.

% Població Mataró Mitjana edat % Nats a Catalunya* % Nats Resta EE % Nats a l'estranger % Saber parlar català (2001)7 Centre 4.046 3,4 41,3 76,3 11,9 11,8 87,4 Eixample 28.469 23,8 41,7 73,8 15,3 10,9 85,2 Vista Alegre 7.126 6,0 36,5 68,7 26,1 5,1 76,6 Cirera 9.899 8,3 37,1 62,8 27,3 9,9 62,8 Molins-Torner 5.790 4,8 41,1 58,9 33,0 8,1 65,4 Palau Escorxador 6.829 5,7 37,7 47,7 19,4 32,9 63,5 Rocafonda 10.956 9,1 38,7 44,2 24,5 31,3 61,2 Peramàs 7.984 6,7 43,4 60,0 29,6 10,4 75,6 La Llàntia 3.881 3,2 37,0 61,1 32,5 6,4 64,2 Cerdanyola 29.571 24,7 38,2 49,6 30,8 19,6 58,2 Pla d’en Boet 5.307 4,4 40,4 55,2 31,7 13,1 65,4

Mataró 119.858 100,0 39,5 59,6 24,8 15,6 69,5

Maresme 420.521 66,8 20,3 12,9 77,0

Catalunya 7.364.078 62,8 20,9 16,4 74,5

Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT i del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró 2008./ *Sobre la base del barri.

El barri del Centre és el barri on s’ubica el casc històric de la ciutat i on el percentatge de nascuts a Catalunya era més elevat (76,3%) i el de nats a la resta de l’Estat era el més baix (11,9%) de tota la ciutat (2008). Tot i que era un dels barris amb menys habitants de Mataró, ha experimentat un creixement important en els últims anys. Pel que fa al percentatge de nats a l’estranger, el Centre n’acullia un 11,8% a l’any 2008 però no era el barri amb menys població estrangera. El col·lectiu més nombrós en aquest barri era el sud- americà que representava un 36%, sobre el total d’estrangers, seguit per un 19,5% procedents de l’Europa Occidental i finalment un 11,7% procedents del Magreb. Segons el cens de 2001, el barri del Centre era el barri que tenia els percentatges de coneixement de català més elevats del municipi, 13 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, en concret

7 _{Les darreres dades sociolingüístiques per barris disponibles són del cens de 2001, vegeu Vila et al. (2005) per les} crítiques metodològiques d’aquestes dades lingüístiques.

85

eren: un 96,8% deia que l’entenia, un 87,4% que el sabia parlar, un 84,9% podia llegir-lo i un 67,5% que podia escriure en català.

IImatge 5 Mapa dels barris de Mataró segons saber parlar català (cens 2001). Percentatges.

Font: Elaboració pròpia a partir de Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró 2008.

El Pla de l’Eixample, dissenyat al 1878, va ser la primera temptativa històrica d’encaminar el creixement urbà mataroní d’una manera global (Llovet 2000, 434). Com al Centre, hi trobàvem un dels percentatge més elevats de població nascuda a Catalunya (73,8% i era el segon pel que fa a la quantitat de població (28.469 hab.). L’origen geogràfic dels altres residents a l’Eixample es distribuïen de la següent manera: el 15,3% eren nats a la resta de l’Estat espanyol i el 10,9% eren nats a l’estranger; dels darrers, les tres procedències més nombroses en aquest barri eren: Sud-Amèrica (35,7%), Europa Occidental (17,5%) i Orient Llunyà (14,8%). Segons les últimes dades censals de què es disposen, el barri de l’Eixample era un dels únics barris de Mataró que tenia uns percentatge de coneixement de català en les quatre habilitats per sobre de la mitjana de Catalunya (entendre 97,4%, parlar 85,2%, llegir 84,1% i escriure 63,50%).

El barri de Vista Alegre és un barri amb característiques especials dins Mataró perquè és un barri petit –tenia una població de 7.126 habitants a l’any 2008–, d’aquests un 68,7% eren nats a Catalunya, un 26,1% eren nats a la resta de l’Estat espanyol i finalment un 5,1% eren nats a l’estranger. És un dels barris amb població més jove de Mataró –mitjana d’edat de 37,1 anys. Les dades del cens de 2001 indiquen que el barri de Vista Alegre tot i ser un barri amb un percentatge important de nats la resta de l’Estat tenia uns percentatges de les quatre habilitats semblants a la mitjana de Catalunya, és a dir, un

86

96,7% entenia el català, un 76,6% el sabia parlar, un 75,6% el sabia llegir i finalment, un 54,4% el sabia llegir.

El següent barri és Cirera, la majoria dels seus residents a l’any 2008 eren nats a Catalunya (62,8%), seguits pels nats a la resta de l’Estat (27,3%). Només un 9,9% eren nats a l’estranger i, d’aquests, el col·lectiu predominant en aquest barri procedecia de Sud- Amèrica, el Magreb i Orient Llunyà. El coneixement de català a l’any 2001 es distribuïa de la següent manera: 90,7% (entenia), 62,8% (parlava), 62,1% (llegia) i 41,7% (escrivia). Molt prop del barri de Cirera s’ubica el barri de Molins- Torner. En aquest barri el percentatge de nats a la resta de l’Estat espanyol era més elevat (33%) –procedents majoritàriament d’Andalusia (13,3%). Els nats a Catalunya representaven un 58,9% i els nats a l’estranger (8,1%) –el col·lectiu majoritari procedia de Sud-Amèrica i el Magreb. Pel que fa el coneixement de català a l’últim cens disponible era: 93,1% (entenia), 65,4% (parlava), 64,8% (llegia) i 41,9% (escrivia), percentatges 10 punts per sota de la mitjana de Catalunya. El barri de Palau- Escorxador és on es concentrava a l’any 2008 el major percentatge de població d’altres països (32,9%) de Mataró; és a dir, un terç d’aquest barri era procedent de la nova immigració. Aquest barri també ha registrat en els últims anys el percentatge més elevat d’altes d’empadronament. A l’any 2008 més el 47,7% dels residents a Palau eren nats a Catalunya i el 19,4% a la resta de l’Estat espanyol. Les nacionalitats de la població estrangera d’aquest barri de Mataró es distribuïen en tres col·lectius principalment: un 55,2% eren procedents del Magreb, un 21,3% de l’Àfrica Subsahariana, i un 12,3% de Sud- Amèrica. Pel que fa al coneixement de català a l’any 2001, el barri de Palau-Escorxador, mostra uns percentatges lleugerament inferiors a la mitjana de Catalunya, el 86,5% l’entenia, el 63,5% el sabia parlar, 61,9% el sabia llegir i el 45,4% el sabia escriure (Cens, 2001). Molt probablement aquests percentatges actualment són més baixos per la forta onada immigratòria dels últims 10 anys.

Rocafonda era l’any 2008 el segon barri de Mataró amb el percentatge d’immigrants estrangers més elevat (31,3%). Rocafonda va viure un creixement desmesurat i sense control al llarg dels anys cinquanta i seixanta tal com explica (Iborra 2005, 59)::

«La qualitat dels edificis tampoc era la més òptima: pisos petits, alts, sense ascensor, etc. Amb el temps aquests factors es van convertir en elements dissuasoris de cara a potencials nous residents. El barri va anar patint un envelliment progressiu i molts veïns van marxar. Rocafonda es va convertir en el barri més accessible per a les persones amb menys recursos econòmics. Als noranta, Rocafonda va absorbir bona part de l’onada migratòria procedent del nord d’Àfrica»..

L’any 2008, Rocafonda tenia una població de 10.956 habitants, dels quals un 44,2% eren nascuts a Catalunya; un 24,5%, a la resta de l’Estat espanyol, i un 31,3%, nats a l’estranger. El col·lectiu estranger més nombrós eren magrebins (54,1%) i subsaharians

87

(20,1%). El barri ha rebut diversos ajuts de la Generalitat de Catalunya per millorar els espais verds i l’accessibilitat. Segons les dades de l’últim cens disponible, Rocafona a l’any 2001 distribuïa el seu coneixement de català en 87,4% (entenia), 61,2% (parlava), 61,7% (llegia) i 43,1% (escrivia).

El barri gran de Mataró és el barri de Cerdanyola. El «Pueblo Seco» com popularment se l’anomenava, és la primera barriada que va aparèixer a Mataró (Llovet 2000, 239) i un dels barris amb més personalitat i tradició associativa de la ciutat. Aquest és el barri més gran en nombre d’habitants (29.987 hab. que representen el 24,7% de la població de Mataró). La població nascuda a Catalunya representava a l’any 2008 el 49,6% i la nascuda a la resta de l’Estat, un 30,8%. Cerdanyola va ser el barri que va acollir la gran onada de població arribada als anys 50, 60 i 70. Si es para atenció a la població nascuda a l’estranger observem que n’acollia el 19,6% (2008). Els quatre principals col·lectius en què es pot subdividir la població estrangera són: Magreb (45,3%), Àfrica-Subsahariana (32,7%), Centre i Sud-Amèrica (51,6%) i Orient Llunyà (31,6%). Pel que fa lingüísticament, Cerdanyola és el barri amb uns dèficits més importants de coneixement de català de Mataró, a l’any 2001 només el 88% l’entenia, un 58,2% el sabia parlar –16,3 punts per sota de la mitjana de Catalunya–, un 58,9% el sabia llegir i finalment només un 39,9% el sabia escriure.

El barri de la Llàntia, topònim que deriva de la llàntia que il·luminava el camí de Mataró a Argentona és el barri més petit de Mataró (3.881 habitants). Encara que els nats a Catalunya –62% segons l’estudi de la població 2008– són el col·lectiu majoritari, era el segon barri on hi havia el percentatge més elevat de nats a la resta de l’Estat amb un 32,5% i només un 6,4% de persones nascudes a l’estranger. D’aquests, la procedència era bàsicament Sud-Amèrica i Magreb. Pel que fa al coneixement de català a l’any 2001 era: 93,3% (entenia), 64,2% (parlava), 64,5% (llegia) i 42,7% (escrivia).

El barri de Peramàs era el més envellit de la ciutat i any rere any va augmentant: a l’any 2008, la mitjana d’edat era de 43,4 anys. El 60% dels veïns que vivien a Peramàs eren nats a Catalunya, a l’entorn d’un 30% eren nats a la resta de l’Estat i un 10,4% eren nats a l’estranger. Els dos col·lectius de nacionalitat estrangera més nombrosos al barri eren el sud-americà i el magrebí (32,2% i 20,9%, respectivament). Les dades de coneixement de català indiquen unes competències molt semblants a mitjana de Catalunya: 95,3% (entenia), 75,6% (parlava), 75,6% (llegia) i 55,7% (escrivia).

Finalment, l’últim barri de Mataró és el Pla d’en Boet, situat al sud-oest del municipi. El barri està dividit en dues zones amb usos ben diferenciats: per un costat, una zonificació residencial i, per l’altre, una zona industrial (García Baro 2004) on es concentra la zona d’oci nocturn de la ciutat, així com el polígon industrial que rep el mateix nom.. En la distribució de la població segons el lloc de naixement, a l’any 2008 observàvem que un

88

55,2% eren nats a Catalunya, un 31,7% nats a la resta de l’Estat i un 13,1% nats a l’estranger. Del 13% que eren nats a l’estranger, un 38% provenien del Magreb i un 21,8% de l’Àfrica Subsahariana, sent els dos col·lectius més nombrosos al barri, doncs conjuntament arriben gairebé al 60%. Les dades de coneixement de català de què disposem indiquen que un 92,0% entenia el català, un 65,4% el parlava, un 66,3% el sabia llegir i finalment un 44,4% el podia escriure.