50 problem, Chapman and Meyer estimated the m ean radius

Kang Youwei va exposar com aplicar el concepte mínquán 民权 en juxtaposició amb el concepte jūnquán 君权. Aquesta comparació d’ambdós conceptes, tenia com a finalitat la diferenciació dels diferents tipus de poder (Svarverud, 2001: 138). La diferència entre els dos poders, consistia en el fet on residia la sobirania. Mentrestant a mínquán 民权 la sobirania residia en el poble, el concepte jūnquán 君权 era la manera d’anomenar que el poder o la plena sobirania la tenia el rei (jūn 君 vol dir “príncep,

160

sobirà”; mín 民 vol dir “poble, les masses”), és a dir, el poder monàrquic. Si aquesta diferenciació la traslladem el què al món occidental s’entén per on resideix el poder, podríem dir que mínquán 民权 es tradueix com a democràcia, és a dir, el poble és qui té i exerceix la plena sobirania. La voluntat de la societat i el poder, recau en les mans de tots els seus membres, o en gran part d’ells. Per contra jūnquán 君权 es defineix com que el poder recau en les mans d’una sola persona, i podríem parlar de monarquia absoluta.

Kang Youwei, va voler diferenciar aquests dos conceptes, per poder donar una explicació clara i senzilla del què significava mínquán 民权 o sobirania popular. Kang Youwei estava decidit a portar a terme les reformes, per aquest motiu era primordial fer clares diferenciacions dels conceptes, per tal que la població xinesa tingués una idea clara del què significaven, cada un d’aquells conceptes utilitzats i introduïts des d’Occident.

The power of the people (mínquán [民权]) from bottom and up is the forerunner of the principle of Great Unity (Dàtóng [大同]). When the power of the people develops, it comes from below and moves upwards. That is the natural law. Therefore, after America was established and the French revolution had taken place, every nation followed this pattern. Thereupon, constitutions were established everywhere, republics flourished, the theory of the equal distribution of property was suggested and labour parties became more powerful day by day. If a nation is ruled by a monarch (jūnquán [君权]), then everybody becomes selfish and the nation is difficult to unite. But if a nation is ruled by the people (mínquán [民权]), then it is easy to unite. The common people strive for profit, but when the benevolent man advocates the joy and benefits of Great Unity, this naturally reflects the mind of the people. When the main tendency is set, then the common people will follow it like water running downstream. Therefore, the instigation of the power of the people (mínquán [民权]), the

161 establishment of constitutions, the union of the people and the principle

of the equal distribution of property are all heralds of the Great Unity. Once a constitution is established, the monarch will have lost his power (quán [权]), and this nothing else than the rulership of the people (mínzhǔ [民主]). Some day the monarchy will inevitably crumble and all will settle in Great Unity. (Kang, 1956; Svarverud, 2001:138)

La democràcia, segons Kang Youwei (Svarverud, 2001: 138) s’havia d’instal·lar de baix cap a dalt (el què es coneix com un model d’implementació de polítiques bottom-up), és a dir, la democràcia havia d’iniciar-se des de les branques o capes més baixes de la societat, passant pels diferents estrats, per acabar introduint-se a les altes esferes socials. En altres paraules, la democràcia s’havia d’implementar des de les capes menys afavorides de la societat, fins arribar a la Cort de l’Emperador.

Al mateix temps, la democràcia havia de començar pels pobles petits i arribar fins a les grans ciutats, sempre de les unitats més petites a les més grans. Aquesta visió o proposta que tenia Kang Youwei de com aplicar la democràcia, des d’una perspectiva bottom-up, és la que actualment està aplicant avui en dia el govern xinès. Aquesta proposta de Kang Youwei ha tingut la seva posada en funcionament un segle després que ell teoritzés sobre com s’havia de posar en funcionament la democràcia a la Xina.41 Hsiao (1975, 194) afegeix que Kang Youwei, també va parlar sobre l’organització a petita escala dels municipis. L'autonomia local havia de ser introduïda durant la fase de transició, que a la llarga seria la base d'un govern democràtic. En altres paraules, el què buscava Kang Youwei, era intentar fer la transformació del sistema polític, a partir de la introducció de la democràcia a petita escala.

41 _{Nota: com apunta Seán Golden (entrevista realitzada al portal espanyol “ZaiChina”01/10/2012:} http://www.zaichina.net/2012/10/01/sean-golden-lo-que-realmente-ha-hecho-dano-al-partido-comunista- de-china-es-el-caso-bo-xilai/, consultada el 20-07-2013) a la Xina hi ha eleccions locals, en què el nombre de candidats supera el nombre de llocs. El mateix està passant en el Comitè Central del Partit: fa deu anys hi va haver un 5% més de candidats que de places, fa cinc un 10% i aquesta vegada hauria d'haver un 15% més. Xina ha estat mai dominada per una sola persona, com Mao Zedong o Deng Xiaoping, però el concepte de “centralisme democràtic” rebutja casos com aquests. És per això que en els últims anys s'ha tornat al lideratge col·lectiu. Aquesta idea és la que exposava Kang Youwei quan exposava la importància d’aplicar la democràcia de baixa a dalt.

162

Segons Hsiao (1975, 285) el pla de reforma de Kang Youwei passava per la importància de comptar amb un govern centralitzat fort, sobretot pel que fa als assumptes econòmics, diplomàtics i militars de la nació. Hsiao ens assenyala (1975, 285) que Kang Youwei també va advocar per la democratització de l'autonomia local per dos motius: un es refereix a la necessitat de reformar l'estructura administrativa i l'altre és per mobilitzar al poble xinès en la preparació d'un estat modern .

Pel què fa a la reforma administrativa (Hsiao, 1975: 265-66), el cas de Kang Youwei per l'autogovern local és que el principi de suficiència en el servei de la nació ha de reemplaçar al de seguretat dinàstica a costa del funcionament eficaç. Per posar en pràctica aquest principi, el sistema administratiu havia de ser objecte de racionalització estructural i funcional, la qual cosa implicava les definicions detallades de les diverses responsabilitats i la divisió del treball.

No obstant això, Kang Youwei es va diferenciar dels seus predecessors perquè a partir de 1898, va començar a advocar per la institucionalització de l’“autonomia dels ciutadans”, gōngmíng zìzhì 公民自治 (Min, 1989: 123), com la forma que el govern local havia de prendre com a model, un model que a l’actualitat es podria comparar amb el model de subsidiarietat42 de la Unió Europea . És en aquest context, que Kang Youwei va discutir el paper central que l'autonomia local podia exercir en la mobilització del poble xinès, per transformar-se d’un col·lectiu d'individus passius, indiferents, a una comunitat de persones interessades i actives. La transformació del caràcter de la gent es va veure com un pas essencial en la tasca de construcció de la nació, com un pas essencial per a la introducció de la democràcia a la Xina.

La premissa principal de Kang Youwei era que una nació moderna requeria de ciutadans (gōngmín 公民) i no de persones (rénmín 人民). La diferència entre els dos és que els ciutadans miren més enllà de si mateixos i comparteixen la responsabilitat i la

42 _{El principi de subsidiarietat (Benach, 2010: 11) és un element clau en la gestió de l’activitat legislativa} d’una realitat en què conviuen nivells polítics i administratius diferents, nivells legislatius diferents. El bon diàleg i la cooperació d’aquests diferents nivells, la gestió fluida dels conflictes que poden sorgir en una direcció o altra és fonamental. Dit d’una altra manera, si les institucions polítiques i administratives d’Europa, en tots els seus nivells, conformen un mecanisme gran i complex, l’aplicació del principi de subsidiarietat és una peça fonamental del seu engranatge, és una peça fonamental que ha de permetre funcionar de forma fluida i, si falla, pot perjudicar el funcionament de tot el conjunt (Benach, 2010: 11).

163 càrrega de mantenir l’estat-nació mitjançant la seva participació en les institucions locals, mentre que el segon no. Tothom havia de compartir la responsabilitat amb el govern central perquè fins i tot el savi no podia construir un govern per a si mateix.

Kang Youwei, quan apuntava cap a la democràcia com el sistema que millor podia funcionar a la Xina, era perquè les persones n’eren el centre del seu funcionament, argumentava que les persones constitueixen la base d'una nació; els pobles constitueixen la base del govern. Només una base degudament estable podia suportar una base sòlida. Per tant, un petit país podia ser fort si es basava en les persones, una gran nació que no es basava en les persones podia ser feble.

Com Kuhn (1975, 273) assenyala, el concepte clau en la teoria de l'autonomia local de Kang Youwei era la mobilització a través de l’“alliberament de l'energia” en cada individu, que és una elaboració dels supòsits psicològics del Fēngjiàn 封建, l'escola que va canalitzar els sentiments i les aspiracions naturals de l'home, que tendeixen cap al bé públic (Kuhn,1975: 273). Kang Youwei va assenyalar que tot i que el sistema Fēngjiàn 封建 de l'antiga Xina era una forma d'autogovern local (dìfāng zìzhì 地方自治) el país fins aquells moments no havia pogut adoptar un autogovern per part dels ciutadans.

Kang Youwei havia sostingut que era important insistir en una clara distinció entre els privilegis dels qui eren considerats ciutadans i els que no ho són. Per tant, no proposava el sufragi universal, sinó un sufragi restringit

Kang Youwei va sostenir també que en no concedir automàticament la ciutadania a tots, els que no estaven qualificats inicialment es veurien encoratjats a millorar a si mateixos per tal de gaudir dels privilegis de ser un ciutadà. En la concepció de l'autonomia local de Kang Youwei, es veu clarament la creença en la capacitat de que cada persona intentés optar a ser millor persona. La idea de construir una nació forta des de la base a través del cultiu de la ciutadania i la democràcia es basa en aquesta convicció.

Aquests processos d’implementació eren processos que havien d’iniciar-se paral·lelament, en els diferents camps i terrenys de la societat. Un cop s’havia iniciat el procés d’implementació. Aquesta evolució permetria a la democràcia agafar diferents

164

formes d’organització, és a dir, la mateixa societat podia escollir amb el temps, ser una monarquia o una república. A partir d’aquí els països podien escollir quin tipus d’institucions volien i com les lleis s’havien d’adaptar a elles. Aquest fet no havia pogut ser practicat a la Xina anteriorment perquè la pràctica democràtica havia estat inexistent. Davant la societat xinesa, sorgia ara un nou escenari, que havia de ser explorat.

Davant d’aquest nou escenari, Kang Youwei va agafar com a patró de les seves idees, els processos democràtics dels Estats Units d’Amèrica i França. Partint d’aquesta base, Kang Youwei explicava (Kang, 1956; Svarverud, 2001:138) com era de primordial per poder començar a desenvolupar un nou sistema polític i social, l’adopció d’una Constitució per a la Xina. Sense una constitució i sense un marc normatiu mare, per a Kang Youwei era impensable poder iniciar qualsevol procés de reforma política. La Constitució era el primer pas per establir les regles del joc que havien de portar a la Xina a convertir-la, segons les paraules del text de Kang Youwei (Kang, 1956; Svarverud, 2001: 138) en un sistema polític republicà.

Kang Youwei va ser molt crític amb la monarquia i la seva manera d’actuar. Com s’ha anomenat anteriorment, el poder monàrquic jūnquán 君权, significava tot el contrari del què podia significar la democràcia. Per a Kang Youwei, el què diferenciava jūnquán 君权 de mínquán 民权, el poder monàrquic del poder democràtic, era que el primer propiciava l’egoisme, l’individualisme, la corrupció, etc. Mentrestant la democràcia el què proporcionava era la unió entre les persones, eliminava la capacitat de lucre, afavoria al col·lectiu, i establia una manera d’actuar de la societat que buscava el bé comú. Aquesta era una descripció que s’havia de fer sota el paraigües del socialisme. Kang Youwei parlava d’una democràcia socialista. Aquesta democràcia socialista el què propiciava era el que Kang Youwei va anomenar Dàtóng 大同 (Gran Unitat).

Kang Youwei, resumia (Kang, 1956; Svarverud, 2001: 138) que la democràcia i la seva potenciació s’iniciava amb la creació d’una constitució, amb la unió de les persones, i el principi de la distribució equitativa dels béns. Aquestes aproximacions eren semblants a les que dècades abans havia pronunciat Karl Marx (1818-1883) sobre l’estructuració social i els drets dels treballadors.

165 Kang Youwei afegia (Kang, 1956; Svarverud, 2001: 138) que la democràcia solidificada sobre una Constitució, provocaria que el monarca perdés tot el seu poder, el qual passaria a mans del poble, i d’aquesta manera es produiria la gran unitat que predicava, i la democràcia hauria arribat al seu màxim esplendor. Aquestes teories es van sustentar en el seu estudi sobre el procés que es va viure a França després de la Revolució Francesa (1789). Kang Youwei va voler seguir els mateixos passos que s’havien seguit a França, i per aquest motiu les seves teories eren idèntiques a les revolucionàries franceses.

Kang Youwei partia de la base, que la democràcia era la base de tot funcionament polític i social. A partir de la democràcia es podia constituir i organitzar qualsevol aspecte de l’àmbit polític i de l’àmbit social:

The progress of democracy from less to more is a natural principle. Hence after the United States had been established, a great revolution in laws took place, and other countries followed this. Thereupon constitutions were set up everywhere, republican[ism] flourished, communist theories appeared, and labour parties were started up every day ... Hence the arising of democracy, the flourishing of constitutions, the talk about unions and communism, all are the first signs (lit., sounds) of One World. As for constitutional monarchy, [since the monarch] is already powerless, it is just the same as a democratic [form of government]. Some day monarchy will certainly be abolished and discarded, and [all states] will only belong to the One World [government] (de Bary i Lufrano, 2000: 272).

Kang Youwei remarcava la importància que la democràcia s’havia d’implementar de baix a dalt (bottom-up), perquè era el principi natural de la democràcia. Una democràcia implementada al revés no era possible, i així ho demostraven els exemples dels països que s’havien anat democratitzant al llarg del segle XVIII i XIX, en el món euro-americà. En aquest cas posava d’exemple els Estats Units d’Amèrica, el qual a partir de fer grans progressos en el camp de la legislació, havia aconseguit crear una

166

constitució forta, que permetia governar amb gran seguretat. A partir del desenvolupament dels Estats Units.

Kang Youwei va exposar (de Bary i Lufrano, 2000: 272) que a partir de la democràcia podien sorgir diferents maneres d’organitzar qualsevol estat. A partir de la democràcia es podien defensar diferents opcions ideològiques. Kang Youwei va assenyalar (de Bary i Lufrano 2000: 272) que a partir de la instauració de la república i la democràcia, podia sorgir la creació dels sindicats que defensessin els drets dels obrers. També va posar sobre la taula, la introducció del comunisme dins la Xina, com la ideologia que millor podia defensar els interessos de les persones. El que defensava realment Kang Youwei era una democràcia amb característiques socialistes, com a pas previ per assolir un sistema que es regís sota la doctrina comunista. La cronologia que utilitzava Kang Youwei era que la progressió natural del sistema polític era la democràcia, la qual es trobava a mig camí entre el sistema autocràtic existent a finals del s.XIX i el comunisme.