Reflection

El Govern de l’Estat ha impulsat una reforma administrativa, basada en l’informe elaborat per la Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas (Informe CORA) amb l’objectiu d’eliminar les duplicitats institucionals i administratives. L’Estat, però, assumeix per defecte que l’origen de la duplicitat són les comunitats autònomes sense entrar a valorar és obligar la distribució competencial. Per això, el Govern català valora molt desfavorablement aquestes mesures i només n’accepta un baix percentatge.

• L’Estat proposa que la Generalitat suprimeixi, a més d’institucions com el Síndic de Greuges o la Sindicatura de Comptes, altres organismes estatutaris com l’Au- toritat Catalana de Protecció de Dades, l’Autoritat Catalana de la Competència, l’IDESCAT, el Meteocat i les Oficines a la Unió Europea i a l’exterior.

També proposa la supressió o reducció d’un bon nombre d’organismes no recollits ex- pressament a l’Estatut d’autonomia de Catalunya però creats a l’empara de les com- petències estatutàries i de la potestat d’autoorganització de la Generalitat, com ara les oficines de cooperació al desenvolupament, la Junta Consultiva de Contractació Ad- ministrativa, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, el Centre de Teleco- municacions i Tecnologies de la Informació, l’Agència Catalana de Certificació, l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Agència de Qualitat Universitària, l’Institut Català de l’Energia o el Centre d’Estudis d’Opinió, entre d’altres.

• L’Estat limita el règim jurídic dels consorcis. Es tractava d’un àmbit fins ara obert i de lliure configuració i organització per part dels membres dels propis consorcis. L’Estat ara opta, en canvi, per dictar unes bases molt minucioses que deixen poc marge a la regulació del propi òrgan.

En el cas dels consorcis científics, la nova regulació estatal en matèria de Consorcis és molt perjudicial perquè es els consorcis es veurien privats de la seva capacitat de captació i atracció de talent i de les pròpies polítiques contractuals. Això no és

factible en un centres que fan de la internacionalització i competència científica el seu model de captació de personal investigador.

• L’Estat crea una base de dades única i centralitzada de subvencions. La Base de dades nacional de subvencions esdevé el sistema nacional de publicitat de les subven- cions per a totes les administracions públiques. Aquesta base de dades serà gestionada per la Intervenció General de l’Estat i totes les administracions públiques li hauran de trametre el text de les convocatòries de subvencions, la informació que es requereix i les subvencions concedides en el marc de cada convocatòria, sense cap excepció per raó de la quantia.

• L’Estat incrementa les mesures que incideixen en la capacitat de decisió de la Generalitat a través de la Llei estatal de racionalització del sector públic i les lleis de l’acció i del servei exterior de l’Estat. Entre els àmbits afectats destaquen:

– Organització i activitat de l’Administració pròpia (funció pública, contractació, pro- cediment, béns públics, subvencions, acció exterior -tractats i altres acords inter- nacionals).

– Organització territorial i relacions entre administracions.

– Intervenció en l’economia (unitat de mercat, control dels equipaments i dels horaris comercials).

– Ordenació del territori, les infraestructures i l’urbanisme (aigües, costes, ports).

– Ensenyament i formació (model d’immersió lingüística, programació i avaluació de l’ensenyament, control de centres i del seu personal, formació ocupacional).

– Autonomia financera de la Generalitat, tant en el vessant dels ingressos (restricció de l’endeutament, desactivació d’impostos creats per la Generalitat) com en el de la despesa (determinació dels nivells de dèficit, límits de contractació de personal, imposició de càrregues financeres i increment general de la tutela estatal).

• Centralització de competències a través de solucions tecnològiques. L’Estat pro- posa la creació de diversos portals únics, finestretes úniques, centres únics d’atenció telefònica, centrals d’informació i bases de dades úniques en diversos àmbits (organit- zació institucional, gestió econòmica, subvencions, relacions amb l’Administració local, etc.), que li permeten dotar-se d’una informació detallada sobre l’organització i l’activitat de les comunitats autònomes, incrementar el control de les nostres actuacions i limitar la potestat d’autoorganització de la Generalitat.

• Afebliment de l’autonomia financera i pèrdua de facultats executives de la Genera- litat. Les mesures recentralitzadores imposades per les normes estatals són molt diver- ses i afecten també la seva autonomia financera o bé suposen una pèrdua de facultats

executives, que passen a l’Administració de l’Estat, reforçant-la de forma evident, o que simplement desapareixen (desregulació o liberalització d’activitats).

• Harmonització del règim dels convenis i creació d’un Registre Electrònic d’Òrgans i Instruments de Cooperació. L’Estat vol detallar el caràcter bàsic dels convenis, el seu contingut i objectius, un termini de vigència que no podrà ser superior a 4 anys, les pròrrogues que no podran superar els 50 anys i les causes d’extinció. També s’exigeix que siguin financerament sostenibles.

• Creació d’un Inventari d’entitats del sector públic estatal, autonòmic i local. És un registre públic administratiu, hereu de l’actual Inventario de Entes del Sector Público Estatal (INVESPE) però amb un àmbit d’aplicació general a totes les administracions que dependrà de la Intervenció General de l’Administració General de l’Estat.

• Limitació a l’autoorganització. L’Estat pretén regular de manera exhaustiva i detallada el procediment administratiu comú i fixar les relacions entre la Generalitat i l’Estat a nivell administratiu, i no entre governs. L’Estat acabarà no deixant marge per a l’autoorganit- zació de les comunitats autònomes i els ens locals.

• Creació d’un Portal edictal únic. L’Estat ha establert l’obligatorietat de publicar les notificacions dels actes administratius que realitzi qualsevol Administració Pública al BOE, mitjançant un Tauler edictal únic. Aquesta previsió vulnera competències de la Generalitat quan neguen eficàcia jurídica a les notificacions dels actes administratius de la Generalitat publicats al DOGC.

• Ús preeminent de mitjans electrònics per a la tramitació administrativa. L’Estat té la voluntat de configurar el procediment electrònic com a únic possible, qüestionant la viabi- litat del procediment en format paper sense fer menció al règim de transició d’un model a l’altre i sense atendre les possibilitats i particularitats de cadascuna de les administracions. • Homogeneïtzació i control per part de l’Estat de la producció normativa amb l’avant- projecte de Llei del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques. L’Estat regula per primera vegada amb caràcter unitari i uniformador el procediment d’elaboració de normes i no només es limita a la producció de disposicions administrati- ves sinó a tot el procediment d’elaboració de normes de caràcter general.

Es crearà l’obligació d’elaborar l’aprovació d’un Pla Anual Normatiu, que s’haurà d’incor- porar al Portal de transparència de l’Administració pública que correspongui.

• L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMet) reclama, de manera recurrent, l’exer- cici de les competències meteorològiques a Catalunya. Mentre, l’Administració de l’Estat va redactar un Avantprojecte de llei de meteorologia (fonamentat en l’informe de la Comisión de Reforma de la Administración Pública -CORA) per suprimir els serveis mete- orològics autonòmics i, en conseqüència, absorbir el Servei Meteorològic de Catalunya, argumentant duplicitats d’estacions meteorològiques, que finalment ha quedat aturat.

• Proposta d’assumpcions de competències cartogràfiques per l’Institut Geogràfic de l’Estat i ampliació de la xarxa geodèsica, en una decisió purament política, eco- nòmicament costosa i innecessària, perquè pot disposar de la xarxa catalana existent i perfectament homologada.