Scheduling for Value

Diferència significativa entre GC i GI Variable estudiada Comparativa de la població inclosa

basal (n=1101)

Comparativa de la població amb seguiment (n=937)

Malaltia vies baixes total Sí No

Germans que conviuen a casa Sí No

Estudis del pare recodificats en tres nivells Sí Sí Mare treballa fora de casa recodificada Sí No

Durant embaràs fuma la mare Sí No

Rep o ha rebut lactància materna el nadó Sí No

Fuma la mare Sí No

Fumen ambdós progenitors o només un Sí No

Número cigarrets fumats interior casa Sí Sí

Fumar qualsevol lloc interior casa Sí No

Fumar al safareig Sí Sí

Fumar al balcó No Sí

Totes excepte balcó i safareig Sí No

Exposició del nadó al FAT a interior casa Sí Sí

Fumar zones limitades de la casa Sí Sí

Resum normes per fumar a casa recodificada Sí No Creieu que el vostre fill està exposat al FAT Sí Sí Exposició del fill al FAT recodificada Sí Sí Fagerström pare recodificat en 3 nivells Sí No Font: elaboració pròpia.

Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu. Tesi doctoral Lourdes Rofes i Ponce.

70

Després d’analitzar aquesta taula comparativa, es poden destacar les següents variables que es pensa que tindran més repercussió en l’estudi i les variables resultat:

. Sexe del nadó: es va valorar aquesta variable tant en la població de 1101 nadons com en la de 937 i en ambdós casos no existia diferència significativa entre el GC i el GI, a més la proporció entre nens i nenes estava pràcticament igualada en les dues poblacions (51% de nens vs 49% de nenes en la població de 1101 nadons, i 49% de nens vs 51% de nenes en la població de 937 nadons).

. Estudis del pare: es va decidir classificar els estudis paterns en tres categories (estudis primaris o inferiors, estudis mitjans i estudis superiors) i es va valorar si existia diferència significativa entre el GC i el GI. Es va trobar que tant en la població de 1101 nadons com en la població de 937 existia diferència significativa entre el GC i el GI, en ambdós casos, en el grup intervenció la proporció de pares amb estudis mitjans és superior que en el grup control. . Consum de tabac de les mares: aquesta variable presenta una diferència significativa entre el GC i el GI quan s’estudia la població de 1101 nadons, on les mares del GI fumaven més que les del grup control; però quan es valora la població eliminant les pèrdues dels 164 nadons, és a dir amb els 937 nadons, llavors deixa d’existir aquesta diferència entre ambdós grups.

. Consum de tabac del pare: no existia diferència significativa entre GC i GI en cap de les dues poblacions. En la població de 1101 nadons els pares que estaven al GI fumaven una mica menys que els del GC (85% vs 85,6%) i pel que fa a la població de 937 els pares del GI fumaven una mica més que els del GC (85,9% vs 85,7%).

. Fumen ambdós o un progenitor: en la població de 1101 nadons existeix una diferència significativa entre els grups GC i GI, fumant més ambdós progenitors en el GI, però a l’estudiar la variables en la població de 937 nadons, aquesta diferència deixa de ser significativa.

. Número cigarrets fumats a l’interior de casa: aquesta variable es va agrupar en 6 categories segons el número de cigarrets fumats (cap cigarret, d’1 a 5 cigarrets, de 6 a 10 cigarrets, d’11 a 15 cigarrets, de 16 a 20 cigarrets i més de 20 cigarrets) i es va veure que el percentatge de pares que no fumaven cap cigarreta a casa era inferior en el GI en ambdues poblacions i a més aquesta diferència era significativa per ambdós grups. Així doncs, si es considera la població basal de 937 nadons, no es varia aquesta característica de la població estudiada.

. Exposició al FAT dins de casa: al valorar l’exposició del nadó al FAT dins de casa es van trobar diferències significatives entre el GC i el GI en la població de 1101 nadons, valorant que estaven més exposats els nadons del GI. A l’estudiar aquesta variable en la població de 937 nadons no existia diferència significativa entre el GC i el GI.

. Fumar a casa en zones limitades: aquesta variable presentava diferència significativa entre el GC i el GI en la població de 1101 nadons, on els progenitors del GI fumava més en zones limitades de la casa que el GC. Aquesta diferència es mantenia igual en la mostra de 937 nadons i també era significativa.

Tabaquisme passiu en nadons: efectivitat d’una intervenció breu. Tesi doctoral Lourdes Rofes i Ponce.

71

Després d’haver valorat les variables que presentaven diferències significatives entre el GC i el GI en ambdues mostres, es va decidir valorar les pèrdues per protocol, ja que al comparar aquestes diferències significatives entre les mostres basals de 1101 i 937 nadons, es va veure que en la mostra de 937 nadons, només 8 de les variables presentaven diferències significatives entre GC i GI respecte les 18 variables que les presentaven en la mostra de 1101 nadons.

A més en el protocol de l’estudi BIBE publicat al BMC Public Health(86), es va calcular la mida de la mostra en un total de 992 nadons (446 en cada grup) comptant amb un 20% de pèrdues, així doncs, la mostra final quedaria en 794 nadons. En aquest cas i donat que la mostra supera en escreix els 794 nadons (mostra de 937 nadons), que el GC i el GI eren més homogenis, ja que hi havia menys variables amb diferències significatives, es va decidir optar per la mostra de 937 nadons per poder seguir amb les anàlisis dels resultats i les comparacions entre variables en l’estadi inicial i en el seguiment.

4. DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ ESTUDIADA BASAL:

Per tant, a continuació donem informació sobre la mostra de 937 nadons finalment estudiada i la comparativa entre els que van ser inclosos en el GC i en el GI.

En moltes variables no hem pogut incloure les dades de la mostra total estudiada. Per tal de donar la informació, s’han inclòs dins de la taula corresponent el nombre d’efectius per cada variable estudiada. Per altra banda en certes variables no es pot tenir la informació, com per exemple l’edat d’inici del consum de tabac en el cas de les mares, que era de 16 anys, en aquesta variable el nombre de mares és de 472, ja que aquesta dada només es preguntava en el cas de que la mare fos fumadora, llavors en la resta de casos inclosos, el pare era el fumador; ja que per participar en l’estudi només calia que com a mínim un dels progenitors fos fumador.

La mediana d’edat dels nadons estudiats era de 7,89 mesos, amb una mediana de pes de 3,200 Kg. La mediana de l’edat dels pares era de 34 anys i 33 anys per les mares. Aquestes variables no mostraven diferències significatives entre GC i GI. (vegeu taula 13)