Sensor redundancy

El Tractat d’Amsterdam de 1997 va ser el punt de partida de l’actual política europea d’ocupació que es caracteritza per la coordinació de les polítiques nacionals i per la funció de complementar i donar suport a les polítiques dels Estats membres en aquesta matèria, sempre respectant les competències dels Estats membres en qüestions d’ocupació. Així, en l’àmbit de la política d’ocupació, en tant que és competència dels Estats membres, regeix el principi de subsidiarietat. És a dir, que l’ocupació és una àrea que no és competència exclusiva de la Unió, i, com a tal, aquesta només podrà actuar la Comunitat haurà d’actuar en la mesura en què els objectius de les actuacions proposades no puguin ser suficientment assolits pels Estats membres i siguin millor assolits per la Unió (Art. 5.3 del Tractat de la Unió Europea –TUE-).

a) Orígens de la política d’ocupació comunitària

En la primera etapa d’integració europea hi regnava la idea que la política social era una política complementària que seria el resultat mecànic de la realització d’un mercat comú 52_{, que era l’objectiu principal de l’aleshores Comunitat Econòmica Europea (CEE),} d’acord amb l’article 2 del Tractat fundacional de la Comunitat Econòmica Europea, firmat a Roma el 1957. Al costat d’aquest objectiu purament econòmic, es considerava que la millora de la qualitat de vida i de treball dels treballadors s’aconseguiria amb el

49 _{ERMIDA URIARTE, O., “Primera lectura del pacto mundial para el empleo de la OIT (2009)”,} Relaciones Laborales, núm. 2, 2009. pàgs. 1311, 1319.

50 _{OIT, Estudio general sobre los instrumentos relativos al empleo, Oficina Internacional del Trabajo,}

Ginebra, 2010. pàg. 198

51 _{OIT; Recuperación y crecimiento bajo el signo del trabajo decente, Conferencia Internacional del}

Trabajo, 99ª reunión, Informe I (C), Ginebra, 2010. pàgs. 25 et seq.

52 _{NAVARRO NIETO, F., El tratamiento de la política de empleo en la Unión Europea, CES, Madrid,}

funcionament del mercat comú que, a més, generaria que els sistemes socials dels Estats membres s’harmonitzessin 53.

Als anys setanta la crisis econòmica que va esclatar va provocar un increment considerable de la nombre d’aturats. La Comunitat Europea va abandonar l’axioma liberal que proclamen que de la consecució del mercat únic en derivaria també la consecució d’objectius socials, com la millora de les condicions de vida i treball i comença a parar especial atenció en les qüestions del treball, començant a donar forma a una política d’ocupació comunitària que aborda els problemes estructurals del mercat de treball a través d’estratègies i mesures específiques. La convicció que la problemàtica del mercat laboral s’ha d’abordar a través de polítiques específiques és l’origen de la política d’ocupació comunitària 54.

Aquesta estratègia es comença a perfilar al Llibre blanc de la Comissió Europea Growth, competitiviness, employment, the challenges and ways forward into the 21st century, de 199355 anomenat Llibre blanc de Delors56. El Llibre blanc pot considerar-se el primer reconeixement important de la Unió Europea del problema de la desocupació i el punt de partida cap una acció comunitària dirigida a la lluita de la desocupació i a favor de la creació de llocs de treball a Europa57. D’aquesta manera, el Llibre blanc defineix els principis bàsics sobre els quals s’hauria de basar la futura política europea d’ocupació.

53 _{CRISTÓBAL RONCERO, R., “Políticas de empleo en la Unión Europea”, Revista del Ministerio de} Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 33, 2001, pàg. 34

54 _{NAVARRO NIETO, F., El tratamiento de la política de empleo…op cit. pàg 15L’autor afirma que “la}

evolución de la política de empleo de la CE en los años 90 vendría a poner de manifiesto un fenómeno paralelo al producido en la evolución de la política social”, és a dir es passa d’un model que no contempla l’esfera social a un model comunitari d’intervenció en el mercat de treball.

55_{COM (93) 700, de 5 de desembre de 1993}

56 _{El llibre constata que la desocupació ha crescut de manera alarmant des de començaments dels anys}

setanta, n’estudia les causes i formula les línies d’actuació bàsiques per lluitar contra la desocupació i modernitzar els sistemes d’ocupació europeus. Es presenta l’objectiu d’aconseguir el creixement econòmic de la Comunitat per mitjà d’una combinació de polítiques macroeconòmiques i estructurals. Les polítiques estructurals que es proposen pretenen adaptar l’economia de la Comunitat a les transformacions tecnològiques, socials i internacionals i, per la seva banda, les polítiques macroeconòmiques es dirigeixen a mantenir l’estabilitat monetària. A la vegada, es pretén fer de la Comunitat un ens competent, que generi el màxim possible nivell d’ocupació tot ajudant les empreses europees a adaptar-se a la nova situació competitiva globalitzada i interdependent, desenvolupant una economia del coneixement, promovent una indústria sostenible.

57 _{PRIETO PRIETO, A., “La nueva fase de la Estrategia Europea de Empleo”, Revista del Ministerio de} Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 52, 2004, pàg. 211

Sens dubte, el Consell Europeu d’Amsterdam, de juny de 1997 que va aprovar la reforma dels tractats constitutius de la Comunitat, el Tractat d’Amsterdam, suposa la consolidació de la voluntat dels Estats membres que conformen la Unió Europea de construir una identitat supranacional, que no només té en compte el desenvolupament econòmic, sinó també les necessitats i els drets dels ciutadans europeus, forjant així el pas de “l’Europa de les mercaderies” a “l’Europa dels ciutadans” 58. S’obra una nova fase per la dimensió social de la Unió Europea que afecta directament a l’ocupació. El Tractat d’Amsterdam implica la superació del caràcter nacional de la política d’ocupació a la Unió Europea i La lluita contra la desocupació esdevé un objectiu prioritari de la Unió 59.

Per una banda, el Tractat d’Amsterdam incorpora l’objectiu de l’ocupació entre les finalitats de la Unió Europea. És a l’article 2 TUE, que estableix, “la Comunidad tendrá por misión promover (…) un alto nivel de empleo y de protección social”. Per altra banda, s’introdueix al Tractat de la Comunitat Europea un nou títol VIII (arts. 125 a 130) titulat i dedicat al “empleo” que estableix el marc institucional per emprendre accions comunitàries pel compliment de la finalitat descrita, aconseguir un nivell alt d’ocupació, tal i com disposa l’article 126.2 TCE, “los Estados miembros considerarán el fomento del empleo como un asunto de interés común”. També el Títol XI TCE introduït igualment pel Tractat d’Amsterdam, on es concentren les disposicions d’índole social estableix a l’article 136 “la Comunidad y los Estados miembros (…) tendran como objetivo el fomento del empleo”.

A partir de l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam les institucions comunitàries assumeixen facultats en matèria de política d’ocupació, en concret, competència per coordinar les polítiques dels diferents Estats membres pel compliment dels objectius prevists en el tractat, entre els que destaca el foment de l’ocupació, segons l’article 136 TCE60. Així doncs, les competències comunitàries en matèria d’ocupació es limiten a la

58 _{PURCALLA BONILLA, M.A, CISCART, N., “Derecho de Empleo: delimitación y contenido”,} Tribuna Social, núm. 131, 2001, pàg. 27

59 _{RODRÍGUEZ-PIÑERO, M., “Política de empleo y dimensión territorial”, Relaciones Laborales, núm.}

14, 1998, pàg. 11

60 _{Per tal de coordinar les polítiques d’ocupació dels Estats membres es preveu un procediment específic}

en el mateix Títol VIII TCE. S’encomana al Consell Europeu un examen anual sobre la situació de l’ocupació en el conjunt de la Comunitat Europea (art. 128.1 TCE). També, anualment es preveu que s’haurà d’elaborar un informe sobre aquestes matèries que serà realitzat conjuntament per la Comissió i el Consell. Aquest informe conjunt servirà de base per la discussió que haurà de celebrar-se en el si del

coordinació de les polítiques d’ocupació dels Estats membres61 que es completa amb una funció de complement o suport a les polítiques estatals respectant en tot cas les competències dels Estats membres en matèria d’ocupació 62.

A resultes del procés de reforma dels tractats constitutius ocorregut l’any 2010 en el qual s’aprovà el vigent Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) que substitueix l’anterior Tractat de la Comunitat Europea (TCE) 63_{, els preceptes actuals a} tenir en compte en què s’estableix la competència de la Unió Europea en matèria d’ocupació són: l’art. 3 TFUE pel qual es declara que els Estats membres han de coordinar les seves polítiques d’ocupació d’acord amb el que disposi la UE; l’art. 5 TFUE segons el qual la Unió definirà les polítiques d’ocupació dels Estats membres per garantir-ne la coordinació; l’art. 9 TFUE que manté l’objectiu de la Unió de promoure un nivell d’ocupació elevat; i els arts. 146, 147 i 148 TFUE, que són els antics 126, 126 i 128 TCE, els quals estableixen les accions de la Unió per cooperar, coordinar i completar l’acció dels Estats en matèria d’ocupació.

b) De l’endegament de l’Estratègia Europea de l’Ocupació (EEO) a l’Estratègia Europa 2020

Consell Europeu, amb una periodicitat similar. Amb les conclusions resultants d’aquests debats la Comissió elaborarà, mitjançant el procediment previst a l’article 128.2 TCE una sèrie d’orientacions anuals que els Estats membres hauran de tenir en compte en les seves respectives polítiques d’ocupació. Aquestes orientacions hauran de ser compatibles amb les orientacions generals per les polítiques econòmiques dels Estats membres i de la Comunitat aprovades en compliment del que s’estableix a l’article 99 TCE. Tot i que formalment les competències sobre les polítiques d’ocupació resten a l’esfera competencial dels Estats membres, l’article 128.3 TCE obliga als Estats membres a realitzar informes anuals sobre les mesures adoptades per l’aplicació de les polítiques d’ocupació en base a les orientacions comunitàries en aquesta matèria. De l’examen d’aquests informes el Consell, basant-se en una recomanació de la Comissió presa per majoria qualificada, podrà formular recomanacions als diferents Estats membres si ho considera pertinent. Un cop finalitzat aquest procés, el Consell i la Comissió presentaran un informe conjunt al Parlament Europeu sobre l’aplicació de les orientacions comunitàries per l’ocupació i sobre la situació de l’ocupació a la Comunitat (art. 128.5 TCE).

61 _{Com diuen CRUZ VILALLÓN i GÓMEZ GORDILLO, “se desiste expresamente de armonizar las}

disposiciones legales o reglamentarias de los Estados miembros, ni siquiera de imponer coercitivamente determinada orientación a las políticas nacionales de empleo” CRUZ VILLALÓN, J., GÓMEZ GORDILLO, R., “Las políticas de empleo en sus diversos ámbitos: Comunitario, Nacional y Autonómico”, Temas Laborales, núm. 61, 2001, pàg. 93

62 _{La tècnica invocada per aproximar les legislacions dels Estats membres en matèria d’ocupació}

s’allunya de l’harmonització i es basa en la coordinació per mitjà de procediments de soft law com el mètode obert de coordinació.I els mètodes de soft law dit també “dret dèbil” no són legislació pròpiament dita, sinó que són procediments no vinculants. TERRADILLOS ORMAETXEA, E., “La interacción entre las políticas activas de empleo y políticas económicas en la Unión Europea, el juego del método abierto de coordinación y sus efectos sobre la política de empleo española” Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 62, 2006, pàgs. 60 i ss

El Consell Europeu extraordinari sobre ocupació celebrat a Luxemburg el novembre de 1997 és l’encarregada d’endegar l’estratègia coordinada per l’ocupació prevista al Títol VIII TCE. Sobre la base d’aquestes noves disposicions introduïdes pel Tractat d’Amsterdam el Consell posa en marxa l’Estratègia Europea d’Ocupació (EEO) que també es coneix amb el nom de “procés de Luxemburg”. L’EEO constitueix un programa anual de planificació, seguiment, examen i ajust de les polítiques dels Estats membres amb la finalitat de coordinar els instruments que utilitzen aquests Estats membres per combatre la desocupació. L’Estratègia s’articula entorn a quatre eixos. En primer lloc, les directrius per l’ocupació que determina la Comissió, basades en un nou mètode d’actuació, el mètode obert de coordinació64, per les polítiques d’ocupació dels Estats membres que han de respectar el principi de subsidiarietat i les competències dels Estats membres en matèria d’ocupació i se compatibles amb les orientacions de política econòmica. Segonament, els plans nacionals d’acció per l’ocupació que suposen la plasmació als Estats membres de les orientacions comunes fixades a les directrius. En tercer lloc, l’informe conjunt sobre l’ocupació que és la síntesi dels plans nacionals d’acció i serveix de base per l’elaboració de les directrius següents. I, per últim, les recomanacions del Consell, per majoria qualificada, específiques per cada Estat membre65.

En el mateix Consell Europeu es van aprovar les Directrius d’ocupació per l’any 1998 estructurats en quatre pilars: millorar la capacitat d’inserció professional, desenvolupar l’esperit d’empresa, afavorir la capacitat d’adaptació de les empreses i dels treballadors, i reforçar les polítiques d’igualtat d’oportunitats.

Seguidament, convé destacar el Pacte Europeu per l’Ocupació impulsat pel Consell Europeu de Colònia de juny de 199966. El Pacte sorgeix amb l’objecte de reunir en un ampli pla totes les mesures de la política d’ocupació de la Unió Europea a través de la coordinació de la política econòmica, el desenvolupament de l’estratègia coordinada d’ocupació per la millora dels mercats de treball d’acord amb el procés de Luxemburg i l’amplia reforma de les estructures per afavorir a la millora de la capacitat d’innovació i

64 _{COLINA ROBLEDO, M., “La consolidación y el relanzamiento de la estrategia de Lisboa. Más}

Europa, más empleo y más cohesión social. La cumbre y el Consejo Europeo de Barcelona. Revista del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, núm. 42, 2003, pàg. 27

65_{Conclusiones de la Presidencia, Consejo Europeo extraordinario sobre empleo. Luxemburgo, 20 y 21} de noviembre de 1997

de l’eficàcia dels mercats de béns serveis i capitals acordada en el procés de Cardiff. Al Consell de Cardiff de 1998 es va establir un diàleg macroeconòmic que incorpora reformes econòmiques coordinades amb l’estratègia d’ocupació i també es van posar les bases per una política que tingués present els aspectes econòmics en el mercat de treball67. En suma, aquest Pla per l’Ocupació explica el funcionament de la política d’ocupació comunitària ja que aquesta es desenvolupa en un marc integrat que aplega les polítiques d’ocupació (procés de Luxemburg) i les polítiques macroeconòmiques i de reforma dels mercats de béns i serveis (procés de Cardiff) 68.

L’any 2000, al Consell Europeu de Lisboa que va tenir lloc al mes de març, es va fixar una nou objectiu estratègic per la propera dècada: “convertirse en la economía basada en el conocimiento más competitiva y dinámica del mundo, capaz de crecer económicamente de manera sostenible con más y mejores empleos y con mayor cohesión social”. L’estratègia a seguir que marca el Consell per tal d’aconseguir aquest objectiu es basa en el següent: preparar el pas a una economia i una societat basades en el coneixement mitjançant la millora de les polítiques relatives a la societat de la informació i d ‘ I+D, així com a través d’accelerar el procés de reforma estructural a favor de la competitivitat i la innovació, i culminar el mercat interior: modernitzar el model social europeu mitjançant la inversió en capital humà i lluitar contra l’exclusió social; i mantenir les sòlides perspectives econòmiques i les expectatives favorables al creixement mitjançant l’aplicació d’un conjunt de mesures polítiques macroeconòmiques adequades. Pel que fa a l’ocupació en concret, el Consell Europeu afirma la necessitat d’impulsar el procés de Luxemburg tot enriquint les directrius i dotant-les d’uns objectius més específics. En aquesta línia, el Consell Europeu insta el Consell i la Comissió a: millorar l’ocupabilitat i reduir les deficiències en matèria de qualificacions, en especial proporcionant als serveis d’ocupació una base de dades a escala europea sobre ocupacions i oportunitats de formació i promoure programes

67 _{En efecte, al Consell de Cardiff de 1998 s’acorda que la política econòmica ha de centrar-se en}

propiciar el creixement i l’ocupació i en garantir l’estabilitat macroeconòmica i el funcionament eficaç dels mels mercats laboral, de productes (béns i serveis) i de capitals. En aquest sentit, el Consell Europeu acull “ la decisión del Consejo de establecer un procedimiento ágil con arreglo al cual los Estados miembros y la Comisión elaborarán breves informes de fin de año dentro de sus ámbitos de competencia sobre los mercados de productos y de capitales. Este procedimiento respetará plenamente la subsidiariedad, ayudará al intercambio de las mejores prácticas y completará la información ya disponible en los planes nacionales para el empleo y otros informes existentes”. Conclusiones de la Presidencia, Consejo Europeo de Cardiff, 15 y 16 de junio de 1998.

especials per tal que els desocupats assoleixin el nivell de qualificació adequat; donar més importància a la formació continuada com a component bàsic del model social europeu, entre d’altres, fomentant entre els interlocutors socials acords sobre la innovació i formació continuada i una gestió flexible de la jornada laboral; augmentar l’ocupació en els serveis, inclosos els serveis personals; fomentar la igualtat d’oportunitats en tots els seus aspectes i incrementar-les possibilitats de conciliar la vida laboral i la familiar 69_{. Els Plans nacionals d’acció per l’Ocupació són els encarregats} d’incorporar el marc de l’EEO a l’Estat membre.

L’estratègia d’ocupació concretada a Lisboa es va revisar l’any 200570. Tal i com es manifesta al Consell Europeu de Brussel·les de març de 2005, cinc anys després del llançament de l’Estratègia Europea d’Ocupació el balanç és desigual. S’han aconseguit avenços innegables, però també hi ha retards evidents 71_{. L’economia europea no ha} aconseguit els resultats previstos en matèria de creixement, de productivitat i d’ocupació. S’observa que s’ha alentit la creació d’ocupació. Per aquest motiu, la finalitat de la revisió de l’Estratègia Europea d’Ocupació respon a la necessitat de concentrar més els esforços per afavorir un creixement sòlid i estable fent que la Unió Europea sigui més atractiva pels inversors i els treballadors i fomentant el coneixement i la innovació, així com també afavorir a la creació de més llocs de treball i més qualitat tot atraient a un major número de persones al mercat de treball, millorant la capacitat d’adaptació dels treballadors i de les empreses i invertint més en el capital humà per mitjà de la millora de l’educació i les qualificacions. A més, la Comissió preveu

69_{Conclusiones de la Presidencia. Consejo Europeo de Lisboa, 23 y 24 de marzo de 2000. L’objectiu de}

les mesures de l’ocupació és augmentar la taxa d’ocupació a fi de situar-la al més a prop possible del 70% cap al 2010.

70 _{Durant aquests cinc anys es van succeir altres Consells europeus que tracten sobre ocupació que}

valoren l’EEO, en declaren l’èxit i pretenen reforçar-la. Són els Consells de Feira (2000), Niça (2000), Estocolm (2001), Goteburg (2001), Laeken (2001), Barcelona (2002) i Brusel·les (2002). A aquests consells els acomanyen una sèrie de documents de la Comissió que fan balanç de l’Estratègia Europea d’ocupació i plantegen els reptes que haurà d’afrontar l’estratègia en un futur. Vegeu al respecte:

Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comité Económico y Social y al Comité de las Regiones, de 17 de julio de 2002, relativa al balance de cinco años de aplicación de la Estrategia Europea de Empleo (COM(2002)416 final); Comunicación de la Comisión al Consejo, al Parlamento Europeo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones, de 14 de enero de 2003, - «El futuro de la estrategia europea de empleo (EEE) - una estrategia para el pleno empleo y mejores puestos de trabajo para todos» (COM (2003) 6 final).

presentar d’ara endavant, en un únic document, directrius integrades per l’ocupació i les orientacions generals de política econòmica 72.

L’Estratègia Europea d’ocupació revisada es basa en les següents instruments: les orientacions integrades pel creixement i l’ocupació que a partir de la revisió es presenten conjuntament referides a les polítiques macroeconòmiques, a l’ocupació i a les reformes estructurals, per un període de tres anys els Estats membres presenten els “programes nacionals de reforma” que presenten els Estats membres sobre la base de les directrius integrades, l’informe anual de la Comissió sobre el creixement i l’ocupació en