3.2. Problem Formulation and Proposed Algorithms
3.2.2. Spectral Subtraction
Totes aquestes intervencions han permès recollir una mostra força extensa de documentació real, amb la qual s’han estudiat les característiques de la comunicació interna i s’han proposat les millores o les reformulacions que servien de base tant per als cursos de formació com per a les regulacions de l’estil. Val a dir que aquest material real, ric i variat, ha estat fonamental per poder realitzar la investigació de la segona part d’aquest treball. Sense la possibilitat de poder contrastar els plantejaments teòrics dels manuals amb la realitat imperfecta i sempre individualitzada de cada organització, aquesta tesi s’hauria convertit en una recerca exclusivament teòrica, basada en la bibliografia.
És clar que aquest recull no és cap corpus de documentació, d’acord amb la filosofia i els principis de la denominada lingüística del corpus. No es tracta de cap recull sistemàtic, organitzat a partir d’una finalitat predeterminada: els textos no pertanyen a cap àmbit concret ni tampoc es poden fer encabir tots en un únic tipus de discurs o de comunicació; no s’han seleccionat els documents seguint criteris sociològics perquè poguessin tenir representativitat; tampoc s’ha fet cap control sobre el grau de versemblança o d’esbiaixament que podien tenir17; i, és clar, encara menys s’han pogut informatitzar ni tractar amb programes d’anàlisi quantitativa.
Per tot això, és convenient fer les precisions següents sobre la forma com s’ha configurat aquest recull de material real i, també, sobre l’ús que se’n fa en aquest treball:
LA CONSECUCIÓ DELS MATERIALS REALS
1. Tal com s'explica en el capítol sisè, el primer pas per definir els objectius i el marc d'una intervenció consisteix a identificar les necessitats lingüístiques de les comunicacions o dels comunicadors en qüestió. Per això, cal sol·licitar sempre una mostra dels documents que es produeixen en els contextos que s'estudien, tan representativa com sigui possible. En el cas d'una intervenció sobre l'estil, es tracta de mostres molt variades en qualitat i quantitat, tot sovint anònimes ―o deslligades de l'autor material de l'escrit⎯. En el cas dels cursos de formació, era una condició prèvia d'inscripció que els assistents lliurin una petita mostra de tres a cinc textos dels que elaboren quotidianament a la feina.
2. Encara que els cursos de formació fossin restringits a un grup determinat de tècnics de l'organització (auditors, comptables) o a un tipus específic de comunicacions (internes, tècniques, verticals, etc.: informes, projectes, memòries, etc.), a la pràctica els assistents aportaven tota mena de textos (externa / interna, tècnica o organitzativa, etc.: cartes, actes, notes, etc.), absolutament distints dels que havien de ser objecte del curs i força imprevisibles.
17 Cal tenir en compte la paradoxa de l'observador que observa la realitat tal com és ―naturalment, sense
manipulacions―, però que topa amb l'inconvenient que l'observat modifica la seva conducta precisament perquè se sap observat. Com que jo feia personalment als assistents al curs la petició de documents per treballar durant curs, aquests seleccionaven d'entre la seva producció el bo i millor ―i alguna vegada encara revisaven amb detall aquests documents per a l'ocasió.
Cal valorar aquest fet com una anècdota ben simptomàtica i il·lustrativa del valor que els assistents donaven al curs: encara que es titulés Curs de comunicació tècnica o Curs de redacció d'informes, l'associaven inevitablement amb un curs general de redacció o de gramàtica i, per això, aportaven tota mena d'escrits.
3. Pel que fa a les activitats de formació, s'ha utilitzat la xifra aproximada d'uns 500 documents, si es considera el nombre d'aprenents que participaren en els cursos (130 persones) i el nombre de textos (3-5) que havia d'aportat cada un. Pel que fa a les intervencions sobre l'estil, es fa molt més difícil de quantificar-les, perquè les mateixes activitats exigien nivells diferents de fonamentació en material real: així, per a la redacció del llibre d'estil de “la Caixa” (segon punt del quadre 2n) va caldre llegir i estudiar un nombre ingent de papers, però, en canvi, per redactar un informe tècnic d'un petita empresa (punt quart) n'hi va haver prou amb unes quantes entrevistes orals. En conjunt, es pot considerar que durant aquests sis anys de treball s'han usat ―llegit, estudiat, revisat, etc.― entre 700 i 800 documents d'organitzacions diverses.
4. Una bona part d'aquesta documentació és confidencial i no tinc ―per virtut d'un acord tàcit que ni cal explicitar― l'autorització ètica per fer-ne ús més enllà de cada curs de formació dins de l'organització. Per això, en acabar el curs retornava sempre als autors, comentada i anotada, tota la documentació personal que havien aportat a l'inici. Només he guardat còpies d'alguns textos, dels que eren significatius des d'un punt de vista lingüístic o que havien estat objecte d'algun exercici o comentari interessant durant el curs.
5. La documentació recollida és sobretot en llengua catalana, encara que també n'hi ha una quantitat important en llengua castellana. L'ús d'un o altre idioma vehicular en la documentació i en la parla durant el curs no té cap incidència en el tractament dels continguts formatius.
SOBRE LA REPRODUCCIÓ D’AQUESTA DOCUMENTACIÓ EN EL TREBALL
1. Tots els documents reproduïts en aquest treball (textos complets, fragments llargs o curts, paràgrafs, oracions i exemples) són autèntics, excepte quan s'indica el contrari (i només passa en unes poques ocasions en el capítol 10).
2. La segona part del treball se centra en l'informe tècnic, intern i especialitzat, de manera que els exemples reproduïts s'han extret sobretot dels cursos designats en el primer quadre amb els nombres 1, 4-6 i 8. Tot i això, també s'hi inclouen fragments pertanyents a altres menes de documents, no especialitzats; per exemple, en tractar de la prosa i del lèxic (capítols 10). 3. Per guardar la confidencialitat de les organitzacions, mai no es dóna l'autor, o la font
originals de cap document reproduït. A més, tots els noms (topònims, antropònims), les xifres i les referències que poden aparèixer en aquests documents han estat eliminats o manipulats.
que no tenien valor comunicatiu. Cal tenir en compte que la majoria d'aquests textos s'utilitzaven també com a material didàctic en les accions de formació; aquests errors superficials podien distreure els aprenents dels aspectes essencials del curs.
5. En tot moment s'han intentat reproduir totes les característiques significatives (presentació, tipografia, format) de cada exemple.
Els documents autèntics provinents de les organitzacions i els materials didàctics emprats en les intervencions es presenten i comenten ocasionalment en la segona part del treball, en l’explicació de les intervencions formatives, i es reprodueixen de manera més completa en la tercera part, Annexos. Com que aquesta darrera part conté molt material i com que aquest és força divers, convé fer algunes precisions sobre la seva organització interna i la forma de consultar-lo.
1.7. ANNEXOS
L’apartat Annexos reprodueix més de 120 documents de tota mena, pertanyents a les intervencions de formació lingüística esmentades més amunt. En general, s’hi inclou tot el material didàctic realitzat en els cursos (exercicis, programacions, apunts, etc.), a més de tota la informació sobre l’avaluació (tipus de textos que escriuen els aprenents, avaluació del progrés d’aquests, valoracions del professor, etc.). N’ha quedat exclòs tot el que ha aparegut publicat en forma d’article o de llibre, i els materials sense interès didàctic o documental.
Per consultar aquest conjunt de materials, cal tenir en compte les indicacions següents:
• Tots els documents reproduïts a l’annex tenen numeració decimal per identificar-los i per citar-los en qualsevol indret d’aquest treball. Aquesta xifra es reprodueix a l’angle superior dret de cada document, de manera que sigui fàcil de localitzar-los fullejant l’annex.
• Les referències d’un punt del treball a un altre (sigui o no l’annex) funcionen d’aquesta manera. Vegeu II-3.19 vol dir: “Aneu al segon volum del treball (que correspon a l'Annex), al tercer apartat, document número dinou”. Vegeu I-2.1.2: 43. significa: “Aneu al primer volum, capítol segon, apartat 1.2, pàgina 43”.
• Hi ha quatre annexos. Els tres primers es corresponen amb el material complet de tres cursos de formació en comunicació escrita i el darrer recull alguns documents esparsos. Els tres primers són els més extensos i estan organitzats de la forma següent:
Annex 1: Curs d’expressió escrita. Banc de Sabadell (1988-89) 1.1 Dades generals de la intervenció
1.2 índex
1.3 - 1.27 Dossier de materials
1.28 - 1.30 Programació de les sessions 1.31 - 1.38 Valoracions finals
Annex 2: Curs de redacció d’informes i propostes. Escola d'Administració Pública de Catalunya