• No results found

Data Sets

In document A Talk Framework for Problem-Solving (Page 119-124)

3. Methodology

3.6 Data Sets

Alas, Leopoldo (Clarín): «Cartas de un estudiante (Las literatas)», en Obras completas, 3. Relatos suel-

tos y narraciones incompletas, Madrid, Fundación

José A. de Castro, 2003, páxs. 377-393, edición de Sanz Villanueva.

Gimeno de Flaquer, Concepción: La mujer españo-

la: Estudios acerca de su educación y sus facultades intelectuales, Madrid, Imprenta y Librería de Mi-

guel Guijarro, 1877.

González Rubín, Enriqueta: Viaxe del tíu Pacho el

Sordu a Uviedo, Uviéu, Imprenta d’Eduardo Uría,

1875.

González Solís, Protasio: Memorias asturianas, Madrid, Tipografía de diego Pacheco Latorre, 1890.

Iglesias Cueva, Xosé R.: «El nacimiento de la pro- sa nel sieglu xix», en Vv. Aa., Actes del i Conce-

yu internacional de Lliteratura Asturiana, Uviéu,

Academia de la Llingua Asturiana, 2003, páxs. 171-179.

Mainer, J. Carlos: «Costumbrismo, regionalismo, provincianismo en las letras europeas y españolas

del siglo xix», en Vv. Aa.: Congreso de Literatu-

ra (Hacia la Literatura Vasca), Madrid, Castalia,

1989, páxs. 193-211.

Miller, Stephen: «Sobre una teoría española de la novela femenina del siglo xix», en Vv. Aa.: Lec-

tora. Heroína. Autora (La mujer en la literatura española del siglo xix), Barcelona, P.P.U., 2005,

páxs. 245-253.

Ramos Corrada, Miguel: «Narrador y personaxe na narrativa asturiana anterior a 1930», Lletres Astu-

rianes 97 (febreru, 2008), páxs. 43-52.

Rodríguez Infiesta, Víctor: «La prensa en Asturias hasta el sexenio democrático. Una visión de con- junto», n’Uría, J. (coord.): Nace el cuarto poder.

i. La prensa en Asturias hasta la Primera Guerra Mundial, Uviéu, Asociación de la Prensa d’Uviéu,

2004, páxs. 47-69.

Rubio Cremades, Enrique: «El costumbrismo», en Carnero, G. (coord.): Historia de la literatura es-

pañola siglo xix (i), Madrid, Espasa Calpe, 1998,

páxs. 153-167. Máximo Fuertes Acevedo, Índice general de escritores

asturianos –por orden alfabético–. Páxina na que cita

a Enriqueta González Rubín. (Ms. del Real instituto de Estudios Asturianos).

Santullano, Gabriel: «El oficio del periodista en el siglo xix», n’Uría, J. (coord.): Nace…Op. cit., páxs. 455-493.

_____: «Los protagonistas de la profesión periodís- tica», n’Uría, J. (coord.) Nace… Op. cit., páxs. 493-521.

Simón Palmer, M. Carmen: «La ocultación de la propia personalidad en las escritoras del siglo xix», en Neumeister, Sebastián (ed.): Actas del

iX Congreso de la Asociación internacional de His-

panistas (18-23 de agosto de 1986) Berlín, Frankfurt

an Main, Vervuert Vestag, 1989.

Uría, J.: «Introducción. La prensa en Asturias antes de 1914. Hacia una prensa de masas», en Nace…

Op. cit., páxs. 9-44.

Viejo, Xulio: «La traducción y otros xéneros averaos na tradición lliteraria n’asturianu», en Vv. Aa.:

Actos de la xVii Selmana de les Lletres Asturianes dedicada a Manuel Fernández de Castro, Uviéu,

E

l sieglu xviii traxo a Europa’l contratu social de Rousseau. Pero esti nun alcan- zó a la muyer. La Ilustración dio un xiru copernicanu pa volver al puntu de partida: la muyer nun ye inferior al home, sinón distinta, y el so sitiu ta al llau d’esti pa que la cuide y la protexa. Si l’home ye mente, espíritu, cultura y al traviés de la creación de la obra d’arte avérase a Dios y la so creación del mundu, la muyer ye cuerpu, materia, naturaleza y la so función so- cial, pa la que foi fecha, ye la procreación.

N’Europa, de la mano de la incipiente in- dustrialización va abriéndose, pasín a pasu, la idea de muyer felizmente casada y madre amo- rosa que va llegar hasta’l sieglu xix y, afondando nella, va dar llugar a una nueva idea de muyer como «ánxel del hogar».

N’Asturies el procesu industrializador va dase más tarde, a mediaos del sieglu xix, de la mano de la esplotación del carbón y de les industries qu’al rodiu d’ello van xorreciendo. Naz una nueva clase social, el proletariáu, a la vez que la burguesía con- viértese na exa económica y cultural.

La estructura social d’Asturies, d’esa ma- nera, va camudando y la vida cultural espolleta de manera considerable cola creación n’Uviéu y n’otres poblaciones urbanes d’imprentes, col desenrollu qu’esto traxo de la edición de llibros y folletos, amás de prensa periódica de tou signu ideolóxicu, como correspondía a una etapa de cambios continuos na historia d’España.

N’Asturies dase un esporpolle de la prensa y nun ye raro qu’heba un periódicu en cada villa más o menos grande, de calter distintu (El Faro

Asturiano, El Sella, El Oriente de Asturias, El Na- lón, El Progreso de Asturias...), amás de delles re-

vistes (La ilustración Gallega y Asturiana, Revista

de Asturias, Revista Cántabro-Asturiana...).

Enriqueta González Rubín, la pionera de la prosa asturiana, naz en 1832, un añu antes de la muerte de Fernando VII. De la que ye una neña tovía nun se reconociera’l derechu de la muyer a la educación primaria, que nun diba llegar hasta 1857 cola Llei Moyano. La educación de les mu- yeres, neto que nel sieglu anterior, taba en manes de la voluntá de los padres, yera casera y namás que recibíen instrucción aquelles muyeres de cla- se acomodada (nobles, fíes de la burguesía, del funcionariáu o de miembros del exércitu), como ye la nuestra autora.

Pesie a too, sabemos que yá nel sieglu ante- rior delles persones dexaran sentir so voz en favor de les muyeres, atacando la so situación de me- nores perpetues al cuidáu d’un home (el padre, l’home o’l fíu) y de l’ausencia total d’educación pa elles. La primer reivindicación de quien de- fendía la igualdá de les muyeres foi’l derechu a la educación, que chocaba frontal cola tradición y la costume. Y yá pa cuando naz Enriqueta, la educación empieza a espardise polo menos ente les clases con posibles y asina topamos más mu- yeres que saben lleer y, sobre manera, más muye- res qu’escriben.

Pesie a too, nun hai qu’echar en sucu baxeru’l fechu de que la tasa d’analfabetismu na Asturies d’esti sieglu ye d’alrodiu del 65 % de la pobla- ción. D’otru llau, los intentos, pequeños, de los

Cuando s’abre la puerta*:

muyer y lliteratura na Asturies del sieglu xix

In document A Talk Framework for Problem-Solving (Page 119-124)