Evaluation

NOMS POPULARS Ruda (503, 505, 506, 507, 509, 510, 511, 512, 513, 514, 517, 520, 521, 525, 526, 527, 528, 529, 530, 531, 536, 537, 541, 542, 543, 544, 545, 547, 548, 549, 553, 554, 555, 556, 557, 558, 560, 561, 562, 563, 564, 565, 566, 567, 568, 571, 572, 573, 574, 575, 576, 577, 578, 579, 580, 581, 583, 584, 585, 588, 590, 591, 592, 748, 749, 753, 754, 755, 1213, 1214, 1215, 1293, 1296, 1300, 1301, 1311, 1312, 1313, 1318, 1320, 1325, 1326, 1327, 1328, 1329, 1332, 1333, 1334, 1336, 1339, 1340, 1341, 1342, 1343, 1344, 1345, 1346, 1347, 1348, 1349, 1353, 1354, 1352, 1361, 1362) USOS MEDICINALS No consta Abortiu

FONT 1335. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Diuen que és abortiva. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. No l'usen per a prendre.

Part aèria

FONTS 553, 1213, 1214, 1215. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. També diuen que és abortiva (553). La ruda va bé per a avortar (1215). Per als animals quan avortaven (1213, 1214). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Analgèsic

FONTS 572, 573, 1343, 1344. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Va bé per al dolor i per al reuma (572, 573). Per a fer fregues per al dolor (1343, 1344). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern). PREPARACIÓ. Posada en oli 40 dies a sol i serena (572, 573). Confitada en esperit de vi (1343, 1344). DESTINACIÓ. Medicina humana. Anticefalàlgic

FONTS 517, 529, 530, 531. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al mal de cap (517, 529, 530, 531). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern) (517). Fumigació (ús extern) (529, 530, 531). PREPARACIÓ. Fregar-se amb un brot de ruda (517). Cremar ruda al foc (529, 530, 531). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antidepressiu

FONTS 565, 566. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a quan estàs deprimit. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). PREPARACIÓ. Un brot en xocolata desfeta. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antidiarreic

FONTS 1325, 1326. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les diarrees. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). PREPARACIÓ. Es prenia en xocolata desfeta. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antidismenorreic

FONTS 1353, 1354. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al mal de ventre de la regla. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). PREPARACIÓ. Se'n feia aigua i ho barrejava amb xocolata. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antihelmíntic

FONTS 528, 571, 591, 592. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Deien que matava els cucs a la canalla (528). Se'n feia aigua per a matar els cucs (571). Es donava per als cucs (591, 592). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). PREPARACIÓ. Abans feien una tassa de xocolata amb un brotet de ruda (528). Decocció (571). Se'n feia aigua i ho barrejava amb xocolata, sola és de mal prendre (591, 592). DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. És una aigua molt amargant, si no hi posaves sucre no te la podies beure (571).

Antiinflamatori intestinal

FONTS 505, 506, 525, 526, 527, 560, 561, 562, 563, 564, 567, 583, 584, 585, 748, 749, 1293, 1320, 1325, 1326, 1345, 1346. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als mals de ventre (505, 506). Per al mal de panxa (748, 749). Deien que anava bé per al mal de ventre (525, 526, 527). Per al mal de ventre (564, 567, 1320, 1325, 1326). Per a la panxa (561, 562, 563). Per a quan tens el ventre destorbat (560). Era per a la panxa. Quan la

mare estava fotuda sempre es feia xocolata i s'hi posava un brot de ruda (583, 584, 585). Quan tenies mal de ventre (1293). Va bé per al mal de ventre (1345, 1346). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern) (505, 506, 525, 526, 527, 560, 567, 584, 585, 1293, 1325, 1326, 1345, 1346). Tisana (ús intern) (748, 749, 1320). Emplastre (ús extern) (561, 562, 563, 564). Decocció (ús extern) (583). PREPARACIÓ. Es fa bullir en la xocolata (505, 506). Decocció (748, 749). Es posava un brot a la xocolata (525, 526, 527). Desfeta en xocolata (567). Trinxada petita i barrejada amb greix per a fer emplastres (561, 562, 563). En xocolata (560). En feien emplastres (564). Es posava a la xocolata (583, 584, 585, 1345, 1346). Xocolata desfeta amb ruda (1293). Es prenia en xocolata desfeta (1325, 1326). DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Jo no ho he fet servir mai (567). Antinauseabund

FONTS 1343, 1344. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al mareig. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antiodontàlgic

FONTS 1341, 1342. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per al mal d'orelles. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Embrocació (ús extern). PREPARACIÓ. Es prepara en oli. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antiotàlgic

FONT 1352. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Aigua de ruda per al mal de les orelles. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gotes òtiques (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antireumàtic

FONTS 572, 573. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Va bé per al dolor i per al reuma. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern). PREPARACIÓ. Posada en oli 40 dies a sol i serena. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antisèptic extern

FONTS 1328, 1329. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fregar els braguers de les vaques quan tenen un cop de sang (1328, 1329). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Liniment (ús extern) (1328). Embrocació (ús extern) (1329). PREPARACIÓ. Confitada en oli (1328, 1329). DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Antisèptic ocular

FONTS 520, 521. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a rentar els ulls. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Cardiotònic

FONTS 536, 537. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. El padrí de la casa patia del cor i li feien aquest emplastre. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Emplastre (ús extern). PREPARACIÓ. Per a fer emplastres es barrejava amb xocolata. DESTINACIÓ. Medicina humana.

FONTS 511, 512, 513, 514, 558. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Se'n feia a les parteres per a avançar el part i per a començar a dilatar (511, 512, 513, 514). Per a les vaques que no podien vedellar (558). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern) (511, 512, 513, 514). Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern) (558). PREPARACIÓ. Se'ls posava un ramet de ruda a la cua (558). DESTINACIÓ. Medicina humana (511, 512, 513, 514). Medicina veterinària (558).

Coadjuvant del postpart

FONTS 528, 542, 543, 544, 581, 1339, 1340, 1343, 1344, 1345, 1346. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a ajudar a fer les despulles a les ovelles, sobretot quan feien un xai mort (542, 543, 544). Les vaques quan no feien els llits se'ls penjava un brot de ruda a la cua (528). Les vaques quan vedellen, a vegades, treuen les madregueres (la matriu) i llavors com que són tan grosses no les pots tornar a posar. D'aquesta manera les fa contraure i llavors els les pots tornar a posar (581). Es lligava a la cua d'una vaca quan no havia acabat de fer les despulles. És desinfectant (1339, 1340). Es penjava un ram de ruda a les despulles de la vaca quan no acabaven de sortir (1343, 1344). Es posa un ram de ruda a la cua de la vaca per a ajudar-la que acabi de fer les despulles (1345, 1346). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern) (542, 543, 544). Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern) (528, 1339, 1340, 1343, 1344, 1345, 1346). Liniment (ús extern) (581). PREPARACIÓ. Decocció (543, 544). Fas bullir ruda en oli i els les untes ben untades (581). DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Desconegut per l'informant

FONTS 556, 557, 578, 579, 588. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern) (556, 557, 588). Emplastre (ús extern) (578, 579). PREPARACIÓ. En xocolata (556, 557). Per a fer emplastres (578, 579). EFECTES SECUNDARIS. Sí. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Però s'ha d'anar amb compte (556, 557). Abans també servia molt. Em sembla que es posava a la xocolata (588).

Digestiu

FONTS 507, 509, 510, 1215, 1361, 1362. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Com a digestiva (507, 509, 510). Per a fer pair (1215). És digestiva (1361, 1362). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern) (507, 509, 510, 1215). Tisana (ús intern) (1361, 1362). PREPARACIÓ. Barrejada amb xocolata (509, 510). En xocolata (507). Es posava a la xocolata desfeta (1215). En infusió (1361, 1362). DESTINACIÓ. Medicina humana.

No consta

FONTS 581, 590, 1347, 1348, 1349. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a quan et mareges de cap (581). Anava molt bé per al mal dels llavis que els sortia als xais (590). Per als porcs quan tenien el tacó (1347, 1348, 1349). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern) (581). Embrocació (ús extern) (590). Emplastre (ús extern) (1347, 1348, 1349). PREPARACIÓ. Decocció (581). Es feia en oli, es sofregia i se'ls untava als morros als xais (590). Bullida en oli i en emplastre (1347, 1348). Bullida en oli i en emplastres (1349). DESTINACIÓ. Medicina humana (581). Medicina veterinària (590, 1347, 1348, 1349). OBSERVACIONS. Això ho va dir un herbolari (581).

Per a trastorns del sistema sensorial

FONT 1327. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. L'usa per al cap-rodo (vertigen). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. En infusió. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Reforçant ossi

FONT 545. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Es fa servir per a reforçar ossos trencats, es posa directament a sobre el mal. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Loció (ús extern). PREPARACIÓ. Es fa bullir la ruda en aiguardent i s'hi afegeix sabó natural. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Sedant

FONT 503. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern). PREPARACIÓ. Es posava un brotet a la xocolata. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Tranquil·litzant

FONTS 520, 521, 561, 562, 563, 572, 573, 580, 583, 584, 585, 1213, 1214, 1311, 1312, 1339, 1340, 1347, 1348, 1349. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a relaxar (520, 521). Per als nervis (561, 562, 563, 572, 573, 1339, 1340, 1347, 1348, 1349). Va bé per als nervis (580). Calma els nervis (583, 584, 585). Per a calmar els nervis (1213, 1214). Diu que és bona per als nervis (1311, 1312). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Decocció (ús intern) (520, 521, 561, 562, 563, 572, 573, 583, 584, 585, 1213, 1214, 1311, 1312, 1347, 1348, 1349). Tisana (ús intern) (580, 1339, 1340). PREPARACIÓ. En xocolata (520, 521, 561, 562, 563, 572, 573). Decocció (580, 1339, 1340). Es posava a la xocolata (583, 584, 585, 1213, 1214). Xocolata desfeta amb ruda (1311, 1312). Un brot de ruda bullida amb una presa de xocolata (1347, 1348, 1349). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Se'n fa una novena (1347, 1348, 1349). DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. És de mal prendre perquè és amargant (580).

Vulnerari

FONTS 505, 506, 1336. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Serveix per a untar mals (505, 506). Per a curar ferides del bestiar (1336). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Liniment (ús extern) (505, 506). Embrocació (ús extern) (1336). PREPARACIÓ. Es fa bullir en oli (505, 506). Per a fer oli (1336). DESTINACIÓ. Medicina humana (505, 506). Medicina veterinària (1336).

USOS ALIMENTARIS Part aèria

Condiment

FONTS 511, 512, 513, 514, 520, 521, 529, 530, 531, 541, 553, 554, 555, 574, 575, 576, 577, 1213, 1214, 1296, 1301, 1335. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Barrejada amb xocolata de pedra (554, 555). Es posava a la xocolata (511, 512, 513, 514, 1213, 1214). També se'n posava un brot a la xocolata (529, 530, 531). Per a posar a la xocolata (520, 521, 541, 574, 575, 576, 577). Es posava a la xocolata i deien que era més bona (553). Per a fer xocolata (1296). Per a donar gust a la xocolata (1301). Per a donar gust a l'estofat (1335). OBSERVACIONS. Igual que la menta (Mentha sp.) (554, 555).