Chapter 5 A Compositional Paradigm of Automating Refactorings
5.5 Lab Study
NOMS POPULARS Malva (507, 509, 510, 520, 521, 522, 523, 529, 530, 531, 539, 540, 547, 548, 564, 565, 566, 571, 572, 573, 574, 575, 576, 577, 578, 579, 580, 581, 583, 584, 585, 586, 587, 590, 1213, 1214, 1215, 1294, 1297, 1300, 1314, 1317, 1324, 1327, 1330, 1335, 1337, 1338, 1339, 1339, 1340, 1341, 1342, 1343, 1344, 1350, 1351, 1353, 1354, 1361, 1362) USOS MEDICINALS Flor Anticatarral
FONTS 1213, 1214, 1294, 1335. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Fa millorar els constipats (1213, 1214). Per als constipats (1294, 1335). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Infusió de la flor (1294). Decocció (1335). DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. S'ha d'assecar en un lloc a l'ombra ben airejat (1294).
Antipruriginós
FONTS 529, 530, 531. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les ortigades [dit "ortrigades"]. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). PREPARACIÓ. Fregar-te amb les flors. DESTINACIÓ. Medicina humana. Antisèptic bucal
FONTS 520, 521. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Quan tens llagues a la boca. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Col·lutori (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Les flors per a glopejar. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic intern
FONTS 529, 530, 531. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. La flor és molt refrescant, es feia servir per a infeccions de panxa. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic ocular
FONTS 1337, 1338, 1343, 1344. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a rentar-se els ulls (1337, 1338). Per a rentar els ulls (1343, 1344). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de la flor (1337, 1338). Decocció (1343, 1344). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Mucolític
FONTS 547, 548. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Va bé per a la mucositat. També per als nens que fessin més baves. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les flors. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Fulla
Antiinflamatori gingival
FONT 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Van bé per a les afeccions de la boca, les inflamacions de les genives, el mal de queixal. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Col·lutori (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antiodontàlgic
FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Van bé per a les afeccions de la boca, les inflamacions de les genives, el mal de queixal. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Col·lutori (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antipruriginós
FONTS 520, 521, 572, 573. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Quan et fas una ortigada [dit "ortrigada"] (572, 573). Les fulles van bé per a les ortigades (520, 521). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). PREPARACIÓ. Et fregues amb les fulles de malva (572, 573). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic bucal
FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Van bé per a les afeccions de la boca, les inflamacions de les genives, el mal de queixal. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Col·lutori (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic gingival
FONT 1213. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Van bé per a les afeccions de la boca, les inflamacions de les genives, el mal de queixal. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Col·lutori (ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Laxant
FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. És lleugerament laxant. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana. Per a les picades
FONTS 507, 509, 510. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Quan et pica una abella t'has de fregar amb fulles de malva. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per al panadís
FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per als voltadits. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Cataplasma (ús extern). PREPARACIÓ. Cataplasma de malva i greix dolç. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria
Antipruriginós
FONTS 583, 584, 585, 586, 587. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Fregar- te amb malves quan et fas una ortigada (583, 584, 585). Fregar-te per a les ortigades (586, 587). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
Part aèria florida
Anticatarral
FONT 1324. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per als constipats. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Antisèptic intern
FONT 1300. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a les infeccions. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Utilitza tota la planta seca en infusió. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Coadjuvant del postpart
FONTS 522, 523, 581, 590. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Aigua per a les truges quan havien godallat, per a desinfectar-les (522, 523). Se'ls feia aigua de malves a les truges quan havien godallat (581). Es donava al bestiar per a ajudar a fer els llits (590). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció (522, 523, 581, 590). DESTINACIÓ. Medicina humana (522, 523, 590). Medicina veterinària (581).
Desconegut per l'informant
FONTS 578, 579. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Emplastre (ús extern). PREPARACIÓ. Per a fer emplastres. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Expectorant
FONT 1324. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. És expectorant.Per a quan et fa mal el pit del refredat. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). Emplastre (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció.Bullida i amb emplastre al pit. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Per a trastorns de la pell o del teixit subcutani
FONT 553. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per als bonys i mals de la pell. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). Cataplasma (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Protector renal
FONT 571. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Se'n feia aigua per a netejar els ronyons. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.
Salutífer
FONTS 539, 540. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Infusions que es posen bé. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.
USOS ALIMENTARIS Fruit
FONTS 1337, 1338, 1341, 1342, 1353, 1354. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. La grana de la malva, abans se la menjaven (1337, 1338). Quan és granada, en deien formatges i de petits se'ls menjaven (1341, 1342). De la grana en dèiem formatges i ens la menjàvem (1353, 1354). DESTINACIÓ. Alimentació humana (1337, 1338, 1341, 1342, 1353, 1354).
Lluc tendre
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 565, 566. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. S'amania el brot de dalt. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
No consta
Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)
FONTS 564, 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Quan érem petits ens la menjàvem (564). Les flors de malva a l'amanida verda, l'alegren (1213, 1214). DESTINACIÓ. Alimentació humana (564, 1213, 1214).
Part aèria florida
Preparació de begudes - Beguda preparada amb aiguardent
FONTS 1341, 1342. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer ratafia, es confita llor (Laurus nobilis), romaní (Rosmarinus officinalis), nous (Juglans regia), granes de ginebró (Juniperus communis), camamilla (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica), ortigues (Urtica dioica), pela de taronja (Citrus sinensis), pela de llimona (Citrus limon), canyella (Cinnamomum zeylanicum), marialluïsa (Lippia triphylla), poniol (Satureja calamintha subsp.
ascendens), rosa de bosc (Rosa tomentosa) i malva (Malva sylvestris) en aiguardent i es
deixa 40 dies a sol i a serena, llavors es cola i ja es pot beure. DESTINACIÓ. Alimentació humana.
ALTRES USOS Flor
Creences i pràctiques magicoreligioses
FONT 564. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a l'elaboració de les catifes [dit "alfombres"] de Corpus.
No consta
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONTS 520, 521, 572, 573. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Aquest ja fa temps que cria malves, es diu quan una persona ja fa temps que és morta (572, 573). Ortiga, ortiga fuig d'aquí que la malva ja és aquí (520, 521).
Planta sencera
Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons
FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. La malva tot ho salva.
BARREGES AMB AQUEST TÀXON Flor
FONT 1215. Entrevista 104, barreja I (vegeu catàleg de barreges) FONT 1330. Entrevista 32, barreja IV (vegeu catàleg de barreges)
No consta
FONTS 529, 530, 531. Entrevista 53, barreja VIII (vegeu catàleg de barreges)
Part aèria
FONTS 1339, 1340. Entrevista 22, barreja I (vegeu catàleg de barreges) FONTS 1361, 1362. Entrevista 29, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONTS 1350, 1351. Entrevista 39, barreja I (vegeu catàleg de barreges)
Part aèria florida
FONT 1297. Entrevista 10 (vegeu catàleg de barreges)
FONT 1327. Entrevista 14, barreja I (vegeu catàleg de barreges) FONT 1314. Entrevista 17, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONT 1317. Entrevista 21, barreja II (vegeu catàleg de barreges) FONT 1300. Entrevista 8, barreja I (vegeu catàleg de barreges)
FONTS 583, 584, 585. Entrevista 96, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONTS 583, 584, 585. Entrevista 96, barreja IV (vegeu catàleg de barreges)
Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill. (compostes)
BCN 24925 NOMS POPULARS Baleges (1324) Cabassuda (583, 584, 585) Granera (583, 584, 585) USOS MEDICINALS Fruit HipoglucemiantFONT 1324. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a fer baixar el sucre. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Infusió de les càpsules. DESTINACIÓ. Medicina humana.
ALTRES USOS Part aèria
Artesanal: elaboració d'escombres
FONT 1324. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a fer escombres. Domèstic: ajudes a la llar
FONTS 583, 584, 585. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer escombres. Si quan feies una escombra hi posaves un parell de croques quedaven més valentes.