Survey Study

NOMS POPULARS

Herba del mal estrany (504, 541, 746, 753, 754, 755, 1336)

USOS MEDICINALS Part aèria florida

Antigangrenós

FONTS 753, 754, 755. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. És bona per a la gangrena. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Boira (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Es fa aigua i es posa la ferida infectada a sobre del vapor que surt ben calent. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antisèptic extern

FONT 504. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per als mals infectats. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Fumigació (ús extern). PREPARACIÓ. Poses el vapor sobre el mal. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Cardiotònic

FONTS 753, 754, 755. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Va bé per al cor. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

ALTRES OBSERVACIONS

FONT 504. DESCRIPCIÓ FETA PER L'INFORMANT. És una planta que quan l'agafes és enganxosa.

BARREGES AMB AQUEST TÀXON Part aèria florida

FONT 1336. Entrevista 16, barreja III (vegeu catàleg de barreges) FONT 746. Entrevista 45, barreja IV (vegeu catàleg de barreges)

Juglans regia L. (juglandàcies)

BCN 24908 NOMS POPULARS Noguer (507, 509, 510, 524, 529, 530, 531, 554, 555, 558, 564, 578, 579, 582, 583, 584, 585, 589, 591, 592, 747, 1210, 1213, 1214, 1293, 1313, 1314, 1332, 1333, 1334, 1341, 1342, 1345, 1346, 1347, 1348, 1349) Noguera (532) Nou (fruit/llavor) (503, 522, 523, 553, 588, 590, 750, 1307, 1308, 1309) Nou verda (fruit) (528)

Nouer (1213, 1214)

USOS MEDICINALS Fruit

Hipolipemiant

FONTS 1307, 1308, 1309. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Les nous van bé per a fer baixar el colesterol. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús intern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Restauratiu

FONT 528. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Te'l prenies com a reforçant. Moltes vegades primer et bevies un ou i en el mateix foradet de la clova t'hi posaven aquest vi. No recordo què més hi posava. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Vi medicinal (ús intern). PREPARACIÓ. Recordo que la mare feia un vi compost amb nous verdes. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Fulla

Antidermatític per a la dermatitis de contacte

FONT 1293. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a rentar la cara quan et surten grans. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

FONTS 1341, 1342. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a les morenes. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les fulles. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antiherpètic

FONT 564. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a les panses i els herpes.La meva [dit "meu"] mare s'hi va curar un herpes de l'anus, s'hi posava un drap moll. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). Loció (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció.En faig esperit. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Combinava noguer i aulina (Quercus ilex) però no barrejat, uns dies una planta i després una altra. Antihipertensiu

FONTS 591, 592, 1213, 1214, 1314, 1332, 1333, 1334. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer baixar la pressió (591, 592, 1332, 1333, 1334). L'aigua de les fulles fa baixar la pressió arterial (1213, 1214). Per a baixar la pressió (1314). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les fulles (591, 592). Decocció (1213, 1214, 1314). Decocció. De les fulles en fan aigua (1332, 1333, 1334). MODE D'UTILITZACIÓ/POSOLOGIA. Tres cops a la setmana (1213, 1214). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antiinflamatori faringi

FONT 1313. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per al mal de coll. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Gargarisme (ús extern). PREPARACIÓ. Infusió de les fulles de noguer. Després s'hi afegeix una mica de bicarbonat [dit "carbonat"] i en fas gàrgares. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Recorda que quan era a Setcases li'n feien, però diu que devien portar les fulles de noguer de fora perquè a Setcases no hi ha noguers.

Antipiròtic

FONT 747. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a les cremades. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). PREPARACIÓ. La part llisa fa supurar i la part rústica fa assecar. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Antisèptic extern

FONTS 583, 584, 585. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a desinfectar mals. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les fulles. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Antisèptic intern

FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. És un desinfectant intern. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Desconegut per l'informant

FONTS 507, 509, 510. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. No recordo l'ús, però la fèiem servir. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Desconegut per l'informant.

Hematocatàrtic

FONTS 1345, 1346. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Va bé per a purificar la sang, sobretot a la primavera. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Les fulles de noguer s'han de collir després de la rosada de la nit de Sant Joan, diuen que tenen més efecte.

Hipoglucemiant

FONTS 554, 555. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer baixar el sucre. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per a la sarna

FONT 564. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Per a la sarna dels gossos i quan els cau el pèl. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. Aigua de les fulles de noguer. DESTINACIÓ. Medicina veterinària.

Per a les punxades

FONTS 1347, 1348, 1349. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a punxades. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Per als penellons

FONT 1210. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PER L'INFORMANT. Aplicar aigua bullida amb fulles de noguer directament sobre mans i peus i si eren a les orelles compreses amb un drap fil. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana. OBSERVACIONS. Li ho va dir la Maria Sagué.

Vulnerari

FONTS 529, 530, 531, 532, 1347, 1348, 1349. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Les fulles van bé per a rentar les ferides (529, 530, 531). Les fulles són bones per a desinflamar i també per a desinfectar ferides (532). Per a banyar ferides (1347, 1348, 1349). FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Bany (ús extern). PREPARACIÓ. Decocció (529, 530, 531, 532, 1347, 1348, 1349). DESTINACIÓ. Medicina humana.

Suc del fruit

Antiberrugós

FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. El suc de les nous verdes fa marxar les berrugues. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Sense forma farmacèutica (ús directe, ús extern). DESTINACIÓ. Medicina humana.

USOS ALIMENTARIS Fruit

Ingestió de la part de la planta crua - Fresca (sense preparació)

FONTS 564, 578, 579, 582, 589. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a menjar les anous (582, 589). Les nous són bones (564). DESTINACIÓ. Alimentació humana (564, 578, 579, 582, 589).

Preparació de begudes - Beguda preparada amb aiguardent

FONTS 503, 522, 523, 524, 529, 530, 531, 553, 588, 590, 591, 592, 750, 1213, 1214, 1341, 1342. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Amb les nous verdes, la mare feia alguna vegada ratafia. Recepta de ratafia: per un litre d'aiguardent hi posava tres nous (Juglans regia), una branca de canyella (Cinnamomum zeylanicum), una nou moscada (Myristica fragrans), tarongina (Melissa officinalis), algunes herbes més que no recordo, i tres cullerades de sucre. Deien que com més varietat d'herbes millor. Es posava amb una garrafa de vidre i es deixava a la finestra a sol i serena uns quants dies, no recordo quants. Es solia fer per Sant Pere (524). Per a fer ratafia (750). Les nous verdes es posen a la ratafia, nosaltres no n'hem pas fet mai (529, 530, 531). Les nous verdes per a fer ratafia (522, 523, 591, 592). Les herbes utilitzades són: nous verdes (Juglans regia), herba de Noè (Herniaria

glabra), tarongina (Melissa officinalis), camamilla borda (Tanacetum parthenium), marialluïsa

(Lippia triphylla), menta (Mentha spicata), salsufràgia (Peucedanum ostruthium), til·la (Tilia

platyphyllos), nou moscada (Myristica fragrans) i clau (Syzygium aromaticum) (553). Ratafia.

Abans si que n'havia fet, hi posava 14 o 15 herbes, no me'n recordo de totes. Nous verdes (Juglans regia), farigola (Thymus serpyllum), nou moscada (Myristica fragrans), marialluïsa (Lippia triphylla), menta (Mentha spicata), orenga (Origanum vulgare) i poniol (Satureja

calamintha subsp. ascendens) (588). Amb les nous verdes es fa ratafia (590). Les nous

verdes són un ingredient de la ratafia (1213, 1214). Per a fer ratafia, es confita llor (Laurus

nobilis), romaní (Rosmarinus officinalis), nous (Juglans regia), granes de ginebró (Juniperus communis), camamilla (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica), ortigues (Urtica dioica), pela de

taronja (Citrus sinensis), pela de llimona (Citrus limon), canyella (Cinnamomum zeylanicum), marialluïsa (Lippia triphylla), poniol (Satureja calamintha subsp. ascendens), rosa de bosc (Rosa tomentosa) i malva (Malva sylvestris) en aiguardent i es deixa 40 dies a sol i a serena, llavors es cola i ja es pot beure (1341, 1342). OBSERVACIONS. La mare a casa feia ratafia i la guardava per quan venia el metge, el capellà o alguna persona així per a poder-los convidar (503). No recorda quines plantes més hi posava (750). Saben que es posen a la ratafia però no n'han fet mai (522, 523). S'utilitzen nous verdes, en número imparell (553). Aquí per això no hi ha gaire costum de fer ratafies (590). DESTINACIÓ. Alimentació humana (503, 522, 523, 524, 529, 530, 531, 553, 588, 590, 591, 592, 750, 1213, 1214, 1341, 1342).

ALTRES USOS Fulla

Tintorial

FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Antigament, l'aigua bullida amb les fulles es feia servir per a donar color a la roba negra.

Planta sencera

Literatura oral popular: llegendes, gloses, contes, dites, refranys, poemes, cançons

FONTS 1213, 1214. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Diuen que fer la migdiada a sota d'un noguer provoca mal de cap.

Planta viva in situ

Creences i pràctiques magicoreligioses

FONTS 507, 509, 510, 524, 1332, 1333, 1334. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. No et pots adormir sota un noguer, però si li trenques un brot ja no et fa res (524). Si feies migdiada a l'ombra del noguer quedaves gamat. De fet l'ombra del noguer és molt freda (507, 509, 510). L'ombra del noguer és enganyosa, si tu hi vas a reposar et pot matar, però si abans de ajaure-t'hi li trenques una branca ja no et farà res (1332, 1333, 1334).

Tija

Altres informacions

FONTS 583, 584, 585. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer els collars dels gossos.

ALTRES OBSERVACIONS

FONTS 558, 578, 579. DESCRIPCIÓ FETA PELS INFORMANTS. A Nevà n'hi ha molts (558). Aquí a Perella n'hi ha molts (578, 579).

BARREGES AMB AQUEST TÀXON Fulla

FONTS 748, 749. Entrevista 49 (vegeu catàleg de barreges)

Juncus trifidus L. (juncàcies)

BCN 24909

NOMS POPULARS

Herba prima de Rojà (1347, 1348, 1349)

USOS MEDICINALS Part aèria

Diürètic

FONTS 1347, 1348, 1349. DESCRIPCIÓ DE L'ÚS FETA PELS INFORMANTS. Per a fer orinar. FORMA FARMACÈUTICA I ÚS. Tisana (ús intern). PREPARACIÓ. Decocció. DESTINACIÓ. Medicina humana.

Juniperus communis L. (cupressàcies)