When considering school and classroom placement

En el camp de la literatura, els autors cristians consoliden la seva producció literària. En una primera etapa, predomina un to apologètic i crític envers els pagans; progressivament, però, els autors cristians adopten les formes i les nor-

Julià l’Apòstata

L’emperador Julià (361-363 dC) fou l’últim representant de la dinastia iniciada per Constantí el Gran. Nomenat emperador el 361, es proposà de revitalitzar el paganisme. Pel fet d’haver abandonat la fe cristiana, fou anomenat l’apòstata.

mes dels gèneres clàssics i utilitzen també, sense massa problemes, el bagatge cultural, literari i mitològic de l’antiguitat pagana.

L’apologia és el tractat en què l’autor ataca els detractors del cristianisme i de- fèn el seu punt de vista en relació amb qualsevol punt doctrinal.

El tractat doctrinal és aquella obra en què l’autor, amb el suport dels textos bíblics o evangèlics, exposa els principals punts de la doctrina teològica, ètica o moral del cristianisme.

L’exegesi escripturística es basa en els comentaris que analitzen, en sentit al·legòric i en sentit literal, el contingut dels principals textos bíblics.

El sermó és el discurs amb què l’autor s’adreçava a un públic per a adoctrinar- lo sobre un determinat aspecte ètic o moral.

L’epístola constitueix una important font d’informació sobre la vida quotidi- ana i sobre els problemes polítics i religiosos del cristianisme primitiu.

La historiografia cristiana

Per la necessitat de defensar-se dels atacs dels historiadors pagans, que culpaven els cristians de la decadència de l’Imperi, i per la voluntat d’exposar la seva pròpia visió històrica, apareix en el decurs del segle IV una historiografia cristiana amb clara voluntat apologètica. D’entre les primeres obres de la historiografia cristiana, en destaquen els dos llibres de Chronica ‘Crò- nica’ de l’aquità Sulpici Sever (360-425 dC), una història general des dels orígens al 400 dC, i la Historia adversos paganos ‘Història contra els pagans’ de l’hispà Pau Orosi (390 dC cir-

ca - ? mitjan segle V dC), una obra de perspectiva providencialista, molt influïda per les doc- trines d’Agustí d’Hipona.

9.4.1. L’apologètica: Lactanci

En època de Constantí el Gran, és actiu Lactanci (Cirta a la Numídia 250 dC - Trè- veris 325 dC), preceptor de cort de Constantí, un racionalista místic que porta l’apologètica al seu cim més elevat.

Lactanci és autor dels set llibres de Diuinae Institutiones ‘Institucions divi- nes’, en què l’autor du a terme una exposició sistemàtica del pensament cristià acompanyada de la crítica del paganisme. També és autor de dos tractats, De

ira Dei ‘Sobra la ira divina’ i De mortibus persecutorum ‘Sobre la mort dels

perseguidors’, en el qual mostra la fi que han tingut tots els emperadors que han perseguit els cristians.

Els autors cristians transformen els gèneres literaris clàssics, adaptant- los a les seves necessitats i als seus condicionants, i conreen especial- ment l’apologia, el tractat doctrinal, l’exegesi escripturística i l’epístola.

La mort dels emperadors que han perseguit els cristians

La tesi de Lactanci és clara: Déu ha castigat amb una mort horrible i tràgica tots els empera- dors que han perseguit els cristians, des de Neró fins a Licini.

“Tard, certament, però amb duresa i d’acord amb els seus designis, Déu ha enviat el càstig per tal de fer veure en ells grans i admirables exemples amb els quals les generacions futures aprendran que Déu és únic i és jutge que imposa als impius i als perseguidors, suplicis dignes d’un venjador. És de la seva mort d’allò que m’ha semblat oportú deixar-ne testimoni escrit, perquè tothom, tant aquells qui no foren testimoni dels esdeveniments com aquells qui ens succeiran, sàpiguen la manera com el Déu suprem mostrà el seu poder i majestat amb l’ex- tinció i la destrucció dels enemics del seu nom.”

Lactanci, De mortibus persecutorum 7-8.

9.4.2. L’exegesi escripturística i la traducció: Jeroni

Probablement l’autor més polifacètic i més erudit dels literats cristians del se- gleIV fou Jeroni (Strido a la Dalmàcia 340 dC - Betlem 420 dC).

A la seva amplíssima formació cultural, hi uní un ascetisme militant, que l’en- frontà algun cop a la jerarquia. Bon coneixedor del grec i de l’hebreu, conreà el gènere historiogràfic, l’epistologràfic, l’apologètic i realitzà nombroses tra- duccions i exegesis dels textos bíblics.

Quant a l’exegesi escripturística, cal destacar els nombrosos comentaris dels textos bíblics. Gràcies al seu domini del grec i de l’hebreu, Jeroni facilità als cristians d’Occident l’accés a les principals obres de la patrística grega.

Producció historiogràfica i biogràfica de Jeroni

D’entre la seva producció historiogràfica en destaca el seu Chronicon ‘Crònica’, la traduc- ció al llatí de la Crònica d’Eusebi de Cesarea, ampliada amb la narració dels esdeveni- ments compresos entre el 325 i el 378 dC, i l’àmplia col·lecció de biografies, anomenada

De uiris illustribus, ‘Sobre els homes il·lustres’.

9.4.3. Agustí d’Hipona

Agustí (Tagaste a la Numídia 354 dC - Hipona 430 dC) és un altre important

autor cristià. Convertit al cristianisme el 386, després d’una vida atzarosa, es- devingué bisbe d’Hipona, on morí durant el setge dels vàndals.

Ara bé, la gran obra de Jeroni és la Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia feta, per encàrrec del papa Damas, directament del text original, que encara és la versió canònica i oficial de l’Església de Roma.

Agustí és autor d’una vasta obra, en què predomina el tractat de temà-

tica filosòfica, teològica o doctrinal.

Traducció al català

Jeroni (1993). Homilies. Vides

d’ermitans. Cartes. Barcelona:

Agustí és autor de diversos tractats filosòfics en què abordava problemes de ca- ràcter gnoseològic, teològic o ètic, com ara els Soliloquia ‘Soliloquis’ , també anomenats ‘Diàlegs de Cassiciacum’, en raó del lloc on foren escrits. Es tracta de diàlegs en què Agustí i la raó dialoguen a la recerca de la veritat.

A banda de les seves preocupacions filosòfiques, Agustí s’ocupà de defensar les posicions teològiques de l’ortodòxia, tot atacant les diverses heretgies. En aquest sentit, tant la seva obra homilètica com el seu epistolari constitueixen una important font d’informació de la posició doctrinal i teològica d’Agustí.

En les Confessiones ‘Confessions’, Agustí analitza, amb mirada restrospectiva i amb to molt subjectiu, la seva vida i els fonaments de la seva fe. És el relat de les vivències d’un pecador, però alhora una lloança de la grandesa i de la mi- sericòrdia divina que ha permès la conversió d’Agustí.

Al De Trinitate, Agustí aborda el problema de la Trinitat. És la seva obra més meditada, compacta i profunda que està dedicada a l’argumentació escriptu- rística i a la formulació del dogma trinitari, amb fonts bíbliques.

El De ciuitate Dei ‘Sobre la ciutat de Déu’, escrit entre el 411 i el 427, s’inspira en l’obra de Plató. Inicialment fou concebuda com una rèplica als historiadors pagans, els quals imputaven al cristianisme les calamitats del present i la de- cadència de l’Imperi. Agustí intenta de fer una valoració de tota la civilització pagana per tal d’exposar el seu fracàs més absolut. És una síntesi històrica uni- versal des d’una perspectiva cristiana. Agustí vol recordar que els cristians són membres d’una comunitat, el regne de Déu, que no es pot identificar amb cap regne de la terra. Per això, les seves esperances es projecten en el més enllà. Davant el fracàs de la civilització pagana, Agustí presenta la visió cristiana de la història que espera l’arribada del regne del cel.