Work structure summary

A partir d’aquest punt les propostes d’identificació no fan referència a una persona en concret sinó a diferents consideracions que ens poden ajudar a trobar una nova perspectiva que orienti la cerca cap a diferents àmbits.

La primera reflexió afecta la possibilitat que Gileta s’anomeni Ham de cognom per casament i no per naixença, com ja havia plantejat en el cas de Maria Magdalena Ham. És una mica difícil de justificar que es dirigeixi a la dama pel cognom de casada, a causa de la temàtica inequívocament amorosa dels poemes. Per tant, seria més lògic pensar que no utilitza el cognom del marit sinó el que li és propi per dirigir-se-li de forma tan directa. Tanmateix, ja hem vist que només hi ha dues Maria Teresa Ham i que les dues són massa joves per ser la misteriosa Gileta a qui Fontanella va escriure poemes al llarg de la seva vida. Per tant, encara que resulti estrany, no és una possibilitat que puguem descartar.163

Seguint la línia que seria més raonable que escrivís a una dama que és originària de la família Ham per naixença, hi ha una opció que encara no hem contemplat: podria tractar-se d’una filla natural, no legítima. Per edat, la Maria Teresa literària hauria de pertànyer a la generació dels fills de Jacint Ham (que, a més a més, és l’únic domiciliat tota la seva vida a Canet), Francesc i Miquel Ham. Però, en tota la documentació conservada als ADPO i recollida al Lazerme, només s’esmenten els dos fills masculins. Es tracta d’una explicació molt senzilla i que, a més a més, no es pot demostrar, però tenim un precedent. Podríem pensar que el fet de ser fill natural no és excusa per no aparèixer a la documentació familiar, però com a contrapunt tenim el cas de Josepa Fontanella, la filla natural de Francesc Fontanella nascuda cap a 1647 i que només ha aparegut en el testament de l’àvia Margarida Garraver (que se’n devia fer càrrec) en el qual explica que entra en religió al convent dels Àngels. Així doncs, tenint en compte que fins i tot en una família important com era a l’època la família Fontanella, un fill natural (i amb més motiu en tractar-se d’una dona) podia pràcticament desaparèixer de la documentació, no podem descartar, si bé tampoc ho podem afirmar, que no pogués succeir el mateix amb la família Ham. En aquest cas, però, no n’ha quedat constància en els testaments dels familiars, tot i que les darreres voluntats dels pares de Jacint Ham no s’han trobat de moment. Un altre problema que en dificultaria la identificació és la possibilitat que la senyora Ham entri en religió i s’ordeni com a monja. En aquest punt cal tenir en compte que no es tracta d’una suposició gratuïta, perquè aquest context donaria raó de ser als poemes dirigits a Belisa, dins i fora de les giletes, i al poema dirigit a Amaril·lis, «En la més nova ventura», en els quals Fontanella es dirigeix inequívocament a una monja. Davant de la lectura dels textos, és molt probable que Maria Teresa Ham, en algun

163 _{Per exemple, en el cas de Maria Magdalena Badaula, ella es queda vídua el 1679, però mai es}

162

moment de la seva vida, formés part d’un convent (no podem precisar si com a novícia o com a monja).

També és interessant recordar que les monges, quan deixen de ser novícies i s’ordenen definitivament en el matrimoni amb Jesús, en alguns ordes religiosos es poden canviar el nom i d’aquesta manera esdevenen una persona nova. Aquest detall és important perquè podria explicar el desconcert del nom de Belisa, que remet necessàriament a Isabel i no a Maria Teresa. Podria ser que la destinatària dels poemes en ordenar-se canviés el seu nom de naixement (Maria Teresa) per Isabel (Belisa)? Això també augmentaria la confusió ja que contribueix a què el seu rastre es perdi en la documentació.

Cal destacar que, malgrat que aquesta hipòtesi fos certa, tampoc podem descartar que, en un moment anterior al fet de prendre els hàbits religiosos, s’entregués en matrimoni i que fos després, un cop vídua, quan entrés en un convent. Aquest fet no era inusual en l'època, però ens deixa en un camí sense sortida de nou, ja que sense el cognom del marit no en podem seguir-ne les traces.

Intentem, doncs, estirar el fil, quins convents religiosos hi havia a Perpinyà al segle XVII? N’hi havia solament tres en els quals podríem trobar Maria Teresa Ham: el convent de Santa Clara (de franciscanes), el convent de Santa Caterina de Siena (de dominiques), i el convent de Sant Salvador (d’agustines); és cert que també hi havia el de les Enseignantes (també d’agustines) però aquest estava format únicament per dones d’origen francès.

La documentació dels tres convents que s’ha conservat està guardada als ADPO sota la sèrie H i Hp. Malauradament, no s’ha conservat cap llista completa de les dones que es van ordenar o refugiar en el convent en el segle XVII; sí que s’han conservat alguns ordenaments i alguns testimonis, però cap menciona Maria Teresa Ham.

En primer lloc, sabent que Maria Anna de la Concepció Alemany i Fontanella (1649-1714) va pertànyer al convent de Sant Salvador, sembla bastant probable per la proximitat entre les dues famílies que si hi ha una Ham que s’ordeni monja ho faci en aquest convent. Lazerme (1959) dedica un llibre a aquest convent i descriu la genealogia de les famílies de les monges que s’hi han pogut documentar, entre les quals hi ha membres de famílies destacades del Rosselló, però cap que tingui el cognom Ham. Així que, en principi hauríem de descartar que Maria Teresa Ham tingui relació amb aquest convent, encara que no he pogut consultar de primera mà la documentació en què es basa Lazerme (el convent ja no existeix actualment i el registre no consta a l’arxiu del convent).

D’altra banda, també és significatiu que en el testament de Francesc Ham de 1672 es preveu la possible entrada en religió dels seus fills (Maria Magdalena i Francesc Ham), i especialment en referència a Anna Ham podem llegir: «Anna Ham filla mia de edat de set o vüy anys ja atorgada en lo monestir de St Salvador de la pnt vila», referint-se a Perpinyà. Lazerme (1959) no indica que cap Ham professés en el

monestir de Sant Salvador i, de fet, tampoc tenim constància en la documentació conservada que al final Anna Ham es fes monja. Ara bé: la realitat és que mor cèlibe el 1714. Si Anna Ham neix el 1665 i mor el 1714 és molt estrany en l’època que no es casés mai, a no ser que s’hagués fet monja tal com havia previst el seu pare. En conseqüència, aquest cas ens indueix a pensar que potser Lazerme (1959) no té la informació de forma completa i que potser sí hi havia una Teresa Ham que entrés en aquest convent.

En segon terme, hi ha el convent de Santa Clara que està encara actiu a Perpinyà, però, malgrat que he intentat contactar-hi, no he rebut resposta per part de les monges actuals. Teòricament la documentació conservada del convent està centralitzada de forma completa als ADPO, però no conté cap document on es mencioni cap Ham. Per sort, la doctora Verònica Zaragoza té accés a un llibre de memòries del convent que conté el registre de professions que descriu a l’article: «Perpetuació del passat al convent de Santa Clara de Perpinyà a través del seu llibre de memòries (1549-1842)» (Zaragoza: 2013).164 _{En aquest llibre de memòries no hi}

consta cap Maria Teresa Ham; sí, una dona de cognom Badaula (que només té 11 anys), però ja és informació relativa a l’any 1755 i, per tant, massa posterior. Més pròxim als anys de Fontanella sí que trobem dues dones de la família Reart: Agnès i Àngela. La família Reart està connectada amb els Ham perquè Teresa Badaula, germana de Maria Magdalena Badaula (casada amb Francesc Ham), es casa en segones núpcies amb Salvador Reart; però, com queda palès és ja una relació molt tardana.

Malgrat aquesta informació, en el document Hp35 del convent de Santa Clara queda constància que la família Ham té una relació amb aquest convent en concret, tot i que no se n’especifica el motiu. Jaume Badaula, el pare de la que serà Maria Magdalena Ham, és qui inicia la donació econòmica al convent el 1617; la mantindrà la seva filla (el 1664) i després també el seu nét Francesc Ham (el 1683)165 _{i encara}

després Josep Ham (el 1706). Seria possible que la dotació econòmica sigui la que permeti la manutenció d’una familiar refugiada o ordenada al convent? Lamentablement, no s’arriba a especificar.

I, finalment, el tercer convent, el de Santa Caterina de Siena, és del que en tenim menys documentació en la sèrie H dels ADPO i no se n’ha conservat cap registre ni cens.

Així doncs, no està documentada, en cap dels arxius dels convents femenins de Perpinyà del segle XVII una dona anomenada Maria Teresa Ham. En aquest punt és una hipòtesi sensata pensar que podria haver entrat en religió, però amb la informació de què disposem no ho podem confirmar ni desmentir.

164 _{Voldria agrair a Verònica Zaragoza l’accés a aquest document que m’ha ajudat molt en la}

investigació.

164

D’altra banda, com que de moment no sembla possible identificar de forma concreta i segura Maria Teresa Ham,166 _{encara que sembli contradictori amb la}

interpretació de les giletes com a bloc i com a cançoner amorós unitari, inevitablement hem de plantejar la possibilitat que en el recull total de la poesia amorosa a Gileta hi hagi més d’una destinatària, si bé després es compila per oferir- lo a una sola dama (tal com succeeix amb la resta de la poesia amorosa). Aquesta lectura d’oferiment de la vida amorosa al final de la vida de Fontanella afavoreix la identificació de la lectora final com a Maria Teresa Esprer i Ham i, en certa manera, treu importància a la seva curta edat, ja que les poesies anteriors (per exemple les que estan estretament relacionades amb la guerra dels Segadors) podrien estar dedicades a una altra dona.

No obstant, aquesta explicació no es pot justificar de forma ferma, perquè oferir la història amorosa amb altres dones a l’estimada no demostra una gran sensibilitat. Tot i així, hem de tenir present que igualment en el manuscrit de Ripoll es recullen composicions amoroses a altres dones, com Elisa, que no poden ser la mateixa Maria Teresa Ham, així que no seria del tot descabellat. A més a més, podríem prendre com a exemple un referent hispànic: Lope de Vega. En l’Epístola setena de 1621, «Agora creo y en razón lo fundo», Lope explica a Amaril·lis (Marta de Nevares) les aventures amoroses que ha tingut amb altres dones al llarg de la seva vida i aquest fet es justifica de la següent manera:

De mi vida, Amarilis, os he escrito lo que nunca pensé; mirad si os quiero, pues tantas libertades me permito.

Precisament perquè l’estima tant, li ofereix tota la seva vida sense amagar-li res, ja que tot l’ha conduït a ella en la maduresa. Marta de Nevares, malgrat la seva curta edat, és l’amant final de Lope de Vega i amb aquest gest ell li ofereix tota la seva història sentimental. Així doncs, establint un paral·lelisme, podria ser que Fontanella oferís de la mateixa manera tota la seva vida literària a una Gileta que en principi consideraríem massa jove? Malauradament, encara no tenim resposta provada a aquesta pregunta.