Les dues fases següents del procés d'intervenció formativa són la formulació dels objectius d'aprenentatge, d'acord amb les necessitats detectades, i la selecció dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals necessaris per tal d'aconseguir aquests objectius. La llista ordenada d'objectius i continguts constitueix un primer programa de la intervenció formativa.
En l'ensenyament reglat, el currículum institucional constitueix un punt de referència obligatori per a la formulació d'objectius i per a la selecció de continguts. És a dir, la definició d'objectius i continguts consisteix bàsicament a adaptar (retallar, ampliar, reordenar) un currículum general
⎯adreçat a tota la població⎯ a les particularitats del grup concret sobre el qual s'intervé. En el context empresarial, el punt de referència per definir objectius i continguts són forçosament els manuals generals de cada àmbit o tipus específics de comunicació108.
106
També entren en aquest grup diverses activitats del curs que tenen l'objectiu primordial de desenvolupar algun punt del programa, però que complementàriament aporten informació sobre la manera de treballar dels aprenents. En són exemples la guia per fer-se un projecte del text a l'inici del procés de composició (II-1.13.) o els qüestionaris sobre les tècniques creatives de la pluja d'idees (II-1.14.) o el Philips 6/6 (II-1.15.) o sobre l'anàlisi del lector (II- 1.17.).
107 En els documents del CEE aquesta tècnica es designa amb el nom genèric d'Anàlisi del procés de composició
(vegeu índex, II-1.2.; programació, II-1.29. i II-1.30.; i avaluació, II-1.35.).
108
D'altres punts de referència que també es poden utilitzar són la recerca general sobre comunicació (congressos, revistes, trobades d'intercanvi entre mediadors lingüístics) i les experiències concretes realitzades en d'altres organitzacions. La formulació d'objectius i la selecció de continguts consisteix a determinar quines d'aquestes iniciatives són vàlides per a les necessitats detectades en cada organització.
El programa del CEE, que té un enfocament sobretot processual (vegeu II-6.2.), conté uns objectius i uns continguts de caire procedimental, centrats en els processos de composició de l'escrit. Per això, els objectius posen èmfasi en les habilitats personals de redacció dels aprenents (estendre el nivell de consciència, superar bloquejos, adquirir pràctica, etc.), i els continguts són una llista de tècniques que s'experimentaran i comentaran durant el curs. La presència de continguts lingüístics conceptuals es redueix al tercer objectiu i a les tècniques d'ordenació d'idees i de revisió d'esborranys, les quals impliquen alguns coneixements lingüístics (estructura del text, regles d'estil, etc.). Heus aquí el programa:
OBJECTIUS I CONTINGUTS CEE, Banc de Sabadell, 1988
OBJECTIUS (redactats des de l'òptica de l'aprenent):
1. Analitzar el meu procés de composició. Prendre consciència de les estratègies que utilitzo, dels
bloquejos que experimento i del grau de control que tinc sobre tot el procés.
2. Adquirir més control sobre tot el procés de composició. Adquirir tècniques per superar els
bloquejos i els problemes puntuals de redacció. Practicar aquestes tècniques:
3. Solucionar els problemes de redacció detectats en l'anàlisi del text i esmentats en l'apartat anterior: coherència, marcadors textuals, construcció del paràgraf i de la frase, etc. TIPUS DE TÈCNIQUES:
1. Per analitzar el problema retòric: explorar la situació, expandir l'enunciat.
2. Per pensar en el lector: dibuixar un perfil, assumir el rol de lector, pluja d'idees sobre el lector, parlar amb el lector en veu baixa, etc.
3. Per generar idees: pluja d'idees, mots clau, Philips 66, estrella preguntes, exploració del tema,
ideogrames, taxonomies de preguntes, etc.
4. Per ordenar les idees: esquemes, arbres jeràrquics, utilitzar estructures compartides amb el lector,
etc.
5. Per revisar el text: rellegir l'esborrany, comparar els objectius amb l'escrit, aplicar regles de llegibilitat, incorporar marcadors textuals, etc.
6. Per marcar-se objectius: escriure un títol, fer un esquema, fer una planificació, valorar el procés
de composició, etc.
La selecció de les tècniques per treballar i practicar en el curs s'haurà de negociar entre aprenents i professor, segons les necessitats i els interessos dels escriptors.
En canvi, en els programes del CRIP (vegeu II-2.5.) i del CERI (vegeu pàgina següent) predominen els objectius i els continguts de caire conceptual, perquè aquestes intervencions tenen un enfocament funcional. Ambdós programes posen èmfasi en l'adquisició dels coneixements textuals i lingüístics relacionats amb els tipus de text que han d'escriure els aprenents i per això tenen punts en comú, encara que s'adrecin a organitzacions ben diferents. Tots dos programes comparteixen determinats continguts generals sobre la redacció moderna especialitzada: moviments de renovació de la redacció (plain language movement, llegibilitat, processos de composició), funció i estructura del paràgraf, regles estilístiques bàsiques sobre la construcció de la frase i la selecció lèxica, etc. En canvi, discrepen en els aspectes més específics de cada tipus de text: el CRIP se centra en l'estructura dels informes administratius, mentre que el CERI estudia els components dels informes tècnics (d'auditoria, projectes, anàlisi d'empreses, etc.).
El CERI també inclou un objectiu específic de l'organització (el número 2), que és el d'adaptar les directrius generals del llibre d'estil de l'empresa a un tipus de comunicació concreta com és l'informe tècnic. Per això el programa posa molt d'èmfasi a estudiar tots els components d'aquest tipus de text (títol, índex, conclusions, etc.; punts 2 i 3 de continguts). Vegem-ho en el programa:
OBJECTIUS I CONTINGUTS CERI, “la Caixa”, 1993 OBJECTIUS:
1. Estandarditzar els tipus de textos més habituals (informes, cartes, actes, normatives...) buscant
claredat, economia expressiva i eficàcia.
2. Aplicar els principis generals del llibre d'estil de “la Caixa” a un grup concret i a una activitat específica.
3. Millorar les capacitats redactores dels assistents.
4. Conèixer i aplicar les regles i tècniques més modernes de redacció i comunicació tècnica i escrita.
CONTINGUTS:
1. Línies generals de la comunicació i la redacció tècniques. Llegibilitat. Llenguatge planer. El
procés de redacció. Perfil d'autor i de lector de textos tècnics.
2. Redacció. L'estructura general. El paràgraf. La frase. La selecció lèxica. Puntuació. Símbols,
abreviacions i tipografia.
3. Apartats del text. Portada, títols i subtítols, índex i subíndex, resums i extractes, objectius, taules numèriques, esquemes gràfics, metodologia, conclusions, recomanacions, annexos, notes, distribució.
4. Presentació del document. Senyals per al lector. Presentació visual, esquemes.
Per contrastar l'especificitat de cada intervenció formativa, val la pena constatar el programa anterior amb el següent, que pertany a la mateixa organització (“la Caixa”), però que s'adreça a un altre col·lectiu (membres del departament de comunicació) i que tracta un tipus de comunicació també diferent, la protocol·lària:
CURS DE COMUNICACIÓ I REDACCIÓ PROTOCOL·LÀRIA “La Caixa”, 1993 OBJECTIUS:
1. Assolir el nivell necessari d'eficàcia en l'elaboració de les comunicacions escrites més corrents.
2. Conèixer els principis generals del llibre d'estil i aplicar-los a l'activitat específica dels assistents. 3. Millorar les capacitats redactores dels assistents.
CONTINGUTS:
1. Línies generals de la comunicació escrita:
Tendències actuals: llegibilitat, llenguatge planer, processos de redacció.
La imatge comunicativa: registre, to, actituds, sexisme i llenguatge respectuós, Políticament correcte.
Estandardització: Manual d'imatge corporativa, Llibre d'estil. Serveis de consulta: CNL, TERMCAT, assessoria i correcció. 2. La carta
Estructura i informació: missatges positius, negatius i persuasius.
Expressió de l'emissor i del receptor: tractament, sexisme, persones gramaticals. Fórmules i fraseologia: tractament, saludes, comiats, cloendes, formes d'inici.
Els paràgrafs: estructura i estil.
Tipografia: xifres, cursiva, negreta, senyals per al lector, recursos gràfics. 3. La prosa:
La frase: regles d'economia i claredat. El mot: regles per seleccionar paraules. La puntuació: comes, punts i punts i comes. 4. Tipus de textos:
Externs: cartes comercials, institucionals, notes i comunicats de premsa. Interns: cics, informes, notes.
Protocol·laris: invitacions, saludes, menús, esqueles, convocatòries. Cartes delicades: respostes compromeses, condol, situacions diverses.
Aquest darrer programa inclou també l'objectiu general (número 2) d'aplicar les directrius estilístiques del llibre d'estil a un sector específic de l'organisme. Coincideix en el plantejament general de la comunicació escrita (punt 1: tendències actuals de redacció; punt 3: característiques de la prosa), però posa molt més èmfasi en els aspectes visuals (imatge corporativa, llenguatge respectuós, correcció del text), que adquireixen molt de significat en la comunicació externa protocol·lària. Òbviament, el programa se centra en els tipus de text més corrents: carta (al qual dedica tot un punt), invitació, saluda, menú (en el punt 4).
L'annex 4 inclou els programes de dues intervencions formatives realitzades en el marc de la formació continuada de mediadors lingüístics. El Programa de formació en comunicació escrita i redacció (vegeu II-4.3.) correspon a una sessió de formació adreçada a professors de llengua catalana d'empreses privades, coordinada per la Direcció General de Política Lingüística (19-3- 93). El programa Redacció (vegeu II-4.4.) forma part del Màster de Lingüística Aplicada: Planificació i Serveis Lingüístics, organitzat pel Departament de llengua catalana de la Universitat de Barcelona (1991-93). Ambdós programes ofereixen una visió de conjunt sobre la comunicació a l'empresa.
6.3.3. PROGRAMACIÓ
La fase de programació consisteix a ordenar els continguts seleccionats en una seqüència didàctica d'aprenentatge i a distribuir-los temporalment al llarg de la intervenció segons diversos criteris didàctics. Se sol distingir la programació llarga, que tracta de l'ordenació general de tots els continguts del curs, de la curta, que s'encarrega de planificar amb molt més detall les diverses unitats menors (lliçons, classes, sessions) de què consta la programació llarga. Ambdós tipus de programació tenen alguns elements específics.
La funció essencial de la programació llarga consisteix a ordenar els continguts del curs en una progressió d'aprenentatge adequada a les característiques de la intervenció (perfil dels destinataris, durada, horari, etc.). Aquesta programació ha de tenir el ritme d'aprenentatge adequat i ha de repartir el temps global del curs entre els continguts de manera equitativa. Dos dels models més bàsics de programació llarga són el lineal, en què un aspecte del contingut es tracta una sola vegada en la progressió d'aprenentatge i s'exhaureix, i el cíclic, en què el mateix
aspecte es tracta repetidament en diversos punts de la progressió, però cada cop amb un nivell d'aprofundiment superior.
Alguns dels criteris més importants que cal tenir en compte són: les necessitats dels aprenents (hi ha continguts que l'aprenent necessita aprendre més urgentment que d'altres, n'hi ha que són més motivadors que d'altres, etc.), la rendibilitat dels continguts (hi ha continguts que s'usen més sovint que d'altres, que són necessaris per a aprenentatges posteriors, etc.), la idoneïtat (determinats moments del curs són més idonis que d'altres per tractar determinats aspectes109) o l'ordre i el grau de dificultat dels continguts (alguns aspectes lingüístics són intrínsecament més complexos que d'altres, o requereixen determinats aprenentatges previs).
Com que les intervencions formatives realitzades foren relativament curtes, les seves programacions llargues no tenen la complexitat que caracteritza les assignatures escolars de 90 hores o més. En tots els casos, es tractava de cursos breus de no més de vint hores, distribuïdes en deu sessions o menys.
La següent programació llarga del CEE presenta la distribució dels continguts del programa (vegeu I-6.3.3.) en vuit sessions de dues hores i mitja cada una. El curs comença i acaba amb un exercici global de composició; en la primera sessió té l'objectiu d'identificar necessitats (fent una anàlisi del procés personal de composició); i en l'última actua com a globalització de les pràctiques efectuades durant tot el curs. Les sessions intermèdies (de la 2a a la 7a) combinen l'experimentació de tècniques per desenvolupar els diversos subprocessos de la composició (buscar idees, estructurar, revisar, etc.) amb l'estudi de les unitats bàsiques del text escrit (estructura textual, paràgraf, frase), seguint a grans trets el model general del procés de composició (vegeu I-4.3.1.).
PROGRAMACIÓ LLARGA CEE, Banc de Sabadell, 1988
1a Presentació del programa. Anàlisi individual del procés de composició. Comentari de les
estratègies de composició utilitzades i del grau de control de tot el procés. Perfil del bon escriptor. 2a Tècniques per millorar el procés de composició. La selecció de les tècniques depèn de l'anàlisi de
la primera sessió.
3a Tècniques per millorar el procés de composició. 4a Coherència. L'estructura de l'escrit. Tipus d'estructura.
5a La construcció del paràgraf. Anàlisi de paràgrafs. Pràctica de redacció.
6a ¿Com podem ajudar el lector? Els marcadors textuals: tipus i ús. El grau de llegibilitat: regles bàsiques.
7a Economia de redacció. La construcció de la frase. L'estil: ràtio verb / substantiu, tipus de paraules, estructures passives i negatives.
8a Pràctica globalitzadora de redacció. Correcció individualitzada del procés de composició i de l'escrit produït.
109
Per exemple, pot resultar més motivador tractar les memòries anuals d'activitats a final d'any, quan les
organitzacions acostumen a fer-les ⎯i, per tant, quan els aprenents poden estar molt més interessats a estudiar
aquesta qüestió perquè n'han de fer una⎯, que no pas a mitjans d'any, quan aquest aspecte té menys actualitat i
La programació llarga del CRIP (vegeu II-2.24.) i la del CERI, reproduïda en la pàgina següent, també distribueixen els continguts per sessions i segueixen una ordenació lògica de més general (moviments de renovació de la redacció, context comunicatiu) i aborden aspectes més concrets progressivament (estructura per apartats, paràgraf, frase, lèxic, puntuació).
PROGRAMACIÓ LLARGACERI “la Caixa” (1993)
1a 1. Presentació del curs: importància de l'escriptura, objectius i continguts del curs, el procés de la comunicació escrita
2. Llegibilitat i Moviment per al llenguatge planer: principis generals, exemples 3. Processos de composició: principis generals, estratègies personals de redacció 4. Coneixements i habilitats del redactor
5. La imatge escrita: unitats i posicions importants de la pàgina 6. Comentari i valoració de textos
2a 1. L'autor i el lector respecte al text: perfil d'autor i de lector, estratègies de lectura. El text més adequat: tres propostes. Marcadors textuals.
2. L'estructura de l'escrit: jerarquia i unitats.
2.1. L'acta de reunions: tendències actuals, recomanacions 2.2. L'informe: models, exemples, quina estructura estàndard? 3. Exemple de transformació: comentari, altres exemples 3a 1. El paràgraf: unitat intermèdia. Teoria, exemples i comentaris
2. Els títols i els subtítols. Teoria, exemples i comentaris 3. Els índex. teoria, exemples i comentaris
4. Els resums o sumaris. teoria, exemples i comentaris
5. Les taules numèriques. Tipus de taules, consells i comentaris 6. Comentari de documents
4a 1. La construcció de la frase. Deu regles d'economia i claredat. Pràctiques de reformulació d'oracions. Estratègies per millorar frases
2. Ús i abús dels gerundis 3. Els incisos
4. Els torns de paraula en les actes 5. Exemples comentats
5a 1. Selecció de paraules. Jòquers, crosses, tics, etc. Pràctiques de correcció de mots 2. La puntuació. Puntuació i text. Els usos del punt i seguit, de la coma i el punt i coma. Pràctiques.
3. Tècniques de revisió i connexió. Els experts i els aprenents en la revisió. Tècniques de revisió del text. Normes UNE de signes de correcció
4. Algunes faltes tipogràfiques habituals 5. Decàleg de la redacció
6. Avaluació del curs
La programació curta o planificació de sessió organitza detalladament cadascuna de les sessions (de les lliçons o de les unitats didàctiques) de què consta la intervenció formativa. Alguns dels criteris que ha de tenir en compte són: unitat temàtica (cada sessió ha de desenvolupar algun aspecte del programa amb una relativa autonomia110), consecució d'un objectiu (cada sessió ha
110 El període variable de temps que transcorre entre una classe i la següent trenca la continuïtat en l'aprenentatge
(els aprenents poden faltar a una sessió, poden oblidar el que es va fer en la sessió anterior, etc.) i aconsella que cada sessió tracti algun contingut de manera completa.
de contenir un aprenentatge significatiu per als aprenents111), progressió d'aprenentatge (ordenació adequada de les activitats) o variació didàctica (ús de diversitat d'activitats o recursos per evitar l'avorriment).
A fi de considerar aquests criteris, la planificació de classe ha de tenir en compte aspectes molt variats de la dinàmica formativa com les activitats d'aprenentatge, els recursos didàctics, la interacció entre els aprenents i el professor o el temps, a més de l'ordenació dels continguts (que també afectava la programació llarga). Per això, és habitual que les planificacions tinguin forma d'esquema o graella en què es descriuen ordenadament les activitats d'una sessió. Vegeu l'exemple de la pàgina següent, extret del CRIP, que dóna el tema/objectiu, la interacció, el temps i els recursos didàctics de cada activitat.
Els annexos inclouen les planificacions curtes dels dos cursos de CEE (vegeu II-1.28-30.) i de les deu sessions del CRIP (vegeu II-2.25-36.). En tots dos casos, els esquemes de planificació utilitzen codis i símbols per poder incloure tota la informació en una graella d'espai limitat; consulteu la taula de símbols de cada curs (vegeu II-1.28. i II-2.24, respectivament). Per a la intervenció del CRIP, en la qual vaig col·laborar amb diversos professors, la descripció de cada sessió és més detallada i inclou comentaris particulars de cada activitat, a més de la graella de la sessió.
PROGRAMACIÓ CURTACRIP, EAPC, 1992 1a sessió: Moviments de renovació de la redacció TEMA I OBJECTIU INTERACCIÓ TEMPS RECURSOS112 1. Presentacions
─El professor ─Els alumnes
─El curs: objectius, metodologia, dossier, avaluació
P > GC
P > GC
15’
II-2.5