Els directors de la Manila Railway Company173, van anunciar, des de la seva oficina de Londres de que les negociacions per a la reconstrucció de l'empresa necessàries per dur a terme els termes
172
THE NEW YORK TIMES, Manila Railway Scheme indorsed, New York, 8 December 1906
173
THE FAR EASTERN REVIEW, Reconstruction of the Manila Railway Company Ltd., January 1907
de l'acord amb el Govern dels Estats Units, que figura a la circular de 3 d'agost de 1906, enviada als accionistes, es va arribar a la conclusió, i estaven contingudes en un pla de reconstrucció expedit als accionistes amb l'informe de l’exercici que va finalitzar el 31 de desembre 1905. El pla va rebre el vist i plau dels directors, i va ser aprovat pels accionistes. Després de la Guerra Espanyola- Americana, l'empresa va presentar una reclamació per la quantitat deguda en virtut de la garantia atorgada amb la concessió espanyola, però la responsabilitat va ser rebutjada pel Govern de Washington. Després del retorn del ferrocarril a l'empresa no havia presentat als Estats Units les reclamacions del Govern per danys i perjudicis. El juny de 1905, el Govern de Filipines va convidar a les ofertes dels Estats Units o d'empreses o ciutadans de Filipines per a la construcció de diverses línies en l'illa de Luzón, així com en altres illes de les Filipines. Dos membres del Consell d'Administració va viatjar immediatament a Washington per iniciar de nou amb l'ambaixador britànic les negociacions sobre la reclamació de danys i perjudicis. Després de moltes consultes, Speyer & Co, de Nova York, amb el propòsit de cooperar amb l'empresa, i al mateix temps, en la mesura del possible, per protegir els interessos dels accionistes, va presentar una oferta per a la construcció de diverses línies a l'illa de Luzón, que es consideraven rendibles les empreses comercials, si es treballava en connexió amb els ferrocarrils de propietat de l'empresa. Cap de les ofertes presentades van ser acceptades, però com a resultat de les negociacions posteriors, l'adjudicació es va donar a Speyer & Co amb la concessió d'aquestes línies, que es van assignar a una empresa de nova creació, organitzada per ells, sota el nom de Manila Railway Company. La concessió que havia estat concedida a l'empresa nord-americana era una concessió a perpetuïtat.
S'autoritzava i es requereia la construcció de 450 quilòmetres de vies fèrries a l'illa de Luzón, i s'informava al Sr Horace Higgins, gerent general de la Manila Railway Company Ltd, que les taxes i interessos en relació amb les noves línies eren també d'aplicació a les línies existents, quan fossin propietat o estiguessin operades per la companyia americana, i que la concessió o franquícia pertanyia a la companyia anglesa fins que no finalitzés el procés de demanda contra els Estats Units els Estats i el Govern de Filipines. El Sr. Higgins, que havia estat estretament associat amb el ferrocarril de Manila, des de la seva formació174, va acceptar el càrrec de President i Gerent General de la companyia nord- americana. .
En una operació dirigida per Speyer & Co entre Nova York i Londres, es va aprovar la transferència de la propietat de la companyia anglesa a la nord-americana i la construcció de les noves línies, assegurant els ingressos de capital per que la nova empresa fos viable. La nova companyia que es va crear tenia el nom de Manila Railway Company (1906) Limited.
Com a part del pla de traspàs, es van acordar el següents punts:
(1) L’empresa anglesa havia de valorar els seus actius i aquests es venien a l’empresa nord-americana que realitzava el pagament amb una quantitat acordada d’accions de la societat nord-americana.
(2) un acord entre l’empresa anglesa i una empresa de nova creació que havia de rebre les accions de la
174
En aquest sentit, és interessant veure la declaració que el Sr. Higgins va realitzar davant al Comissió americana sobre el ferrocarril a les Filipines l’any 1899 i que es troba integra a un dels annexos.
companyia nord-americana, segons la quantitat convinguda, com a tenidora dels títols.
(3) un acord entre la nova empresa tenidora dels títols i la companyia nord-americana per a la compra per part de la nova empresa de bons i accions de l'empresa nord- americana, amb el propòsit de finançar-la i poder construir les noves línies i altres fins corporatius175.
Segons les disposicions de la Llei del Congrés que s'aplicaven a empreses que feien negocis a les Illes Filipines, els bons i les accions de l'empresa nord-americana no podien ser emesos, excepte a canvi de diners en efectiu o d’immobles valorats a un preu igual al valor nominal dels bons o accions emeses. L'efecte de l'acord produïa que la nova empresa operava de fet com un holding, ja que pràcticament tots els bons i les accions emeses per la companyia nord-americana estaven en possessió de la nova companyia. Les accions de la nova companyia eren ofertes als accionistes de l’antiga companyia anglesa a canvi de les seves participacions existents. Les accions de la nova companyia en principi tenien la prima afegida de que augmentaven les línies de concessió obtingudes. No només operaven les 208 milles del sistema operat fins la data, sinó, que amb les noves concessions aconseguien 420 milles addicionals que s’havien de construir en virtut als nous contractes.
175
La operació triangular era la següent, primerament, la companyia anglesa venia els actius a la companyia nord-americana que pagava la operació amb accions pròpies. Aquestes accions es dipositaven en una companyia de nova creació, que actuava merament com a tenidora de títols. Aquesta empresa, posteriorment, comprava bons i accions de l’empresa nord-americana en l’import necessari per finançar el projecte que havia de realitzar per posar en marxa les noves linies. Entre la primera entrada d’accions provinents del canvi pels actius i la segona operació de compra d’accions, la nova companyia era de fet una empresa holding, ja que posseia pràcticament la majoria del capital social.
La Manila Railway Company (1906), Limited, tenia un un capital social de 4.000.000 £, dividit en 200,000 accions preferents al 5 per cent amb un nominal de 10 £ cadascuna i 200.000 accions ordinàries amb un nominal de 10 £ cadascuna. Es realitzaven dues emissions d’obligacions, amb un interès del 4 per cent, "A" en obligacions per un valor de £ 1.600.000 i "B" en obligacions per un valor de 1.730.000 £. L’empresa es reservava el dret a poder realitzar noves emissions de cada classe més endavant, per l'adquisició de valors emesos per l'empresa nord-americana per a la construcció o adquisició de nou quilometratge o amb fins de capital, sempre que l'import total de bons a ser emesos per a la construcció o adquisició de nou quilometratge no excedís d’un import equivalent a 5.000 £ de cada classe per milla, i que a efectes del capital a l'import que es publicarà no serà superior a 50.000 £ per any de cada classe.
Es proposava fer front als valors i accions de la nova empresa de la següent manera:
- L’emissió d’obligacions "A" cobria d’una banda, la primera compra de les accions de la societat inicial per un import de 1.257.200 £, per una altra banda la creació d’un fons per les necessitats del pla de finançament per un import de £ 342,800, que tancava l’emissió inicial d’obligacions per un import de £ 1.600.000. Es preveia un tercer apartat, cobert amb una nova emissió d’obligacions “A”, que es reservava per a futures construccions i equips, per un import de 1.400.000 £, amb un total de 3.000.000 £ entre les tres partides.
- L’emissió d’obligacions "B", cobria d’una banda, la primera compra de les accions de la societat inicial per un import de 730.000 £, per una altra banda la creació d’un fons per les necessitats del pla de finançament per un import de 1.000.000 £, que tancava l’emissió inicial
d’obligacions en un import de 1.730.000. Es preveia un tercer apartat, cobert amb una nova emissió d’obligacions “B” que es reservava per a futures construccions i equips per un import de 1.270.000 £, amb un total, de 3.000.000 £ .
- L’emissió d’accions preferents a canvi de les accions i valors de la societat anterior per un valor de 1.180.000 £, i l’emissió d’accions preferents destinades a proporcionar fons per a les necessitats del pla per un import de £ 820,000; totalitzant un import de 2.000.000 £.
- L’emissió d’accions ordinàries a canvi de les accions de l'empresa anterior per un valor de £ 399,270; com a reserves de la nova empresa un import de 1.600.730 £, que totalitzaven un valor de £ 2.000.000.
Respecte a la càrrega que havia de suportar al companyia anualment com a pagament dels interessos de les obligacions emeses, el pagament d'interessos sobre els 1.600.000 £ d'obligacions "A" i sobre els 1.730.000 £ d’obligacions "B" ascendien a 93.200 £.
El Sr. Higgins estimava que els ingressos nets del sistema actual de 208 quilòmetres, tenint en compte l'augment del trànsit, que havien de ser ampliats a cada branca de connexió del nou sistema, eren de £ 116,000 per a 1906, i la previsió per al 1912 era d’augmentar fins les £ 153.000. S'estimava que la construcció de les 425 milles del nou ferrocarril costaria aproximadament £ 3.100.000 i que la construcció hauria de finalitzar el 1911. El Sr Higgins estimava que els ingressos nets anuals de les 628 milles un cop acabat el projecte i en funcionament era £ 308,100. Aquestes xifres provenien de les previsions basades en les xifres d’explotació de la Manila Railway Company Ltd al seu informe anual del 1905. Segons aquest informe, per a l'any acabat el 31 de desembre 1905, els ingressos de trànsit van ascendir a 1.694.820
$ i les despeses a Manila, a 723.040 $ deixant un marge de $ 971.779, que al canvi es corresponien amb 97.178 £. El benefici pels treballs en la línia del moll va ascendir a 1.429 £, i el benefici de canvi a £ 242, mentre que els càrrecs a Londres van ser 3.790 £, deixant com a ingressos nets un import de £ 95.059, dels quals s'havien pagat interessos sobre la primera hipoteca ( £ 7,500) i de les obligacions "A" i "B" (£ 35.100), amb un benefici final de £ 52459.
El valor de la moneda filipina s'havia mantingut constant durant tot l'any en poc més de 2 pesos per dòlar. Les reclamacions contra els governs dels Estats Units i de les Illes Filipines s'havien resolt, amb el consentiment dels accionistes i tenidors de valors, en els termes assenyalats en el president de la circular del 3 d'agost de 1906. Les reclamacions de la companyia contra el Govern espanyol estaven sent processades. La construcció de les extensions s’havien iniciat i els ingressos dels trams de les extensions operatives al 31 de desembre de 1905, ascendien a £ 13,305.