Relevant rights: Article 8 and Protocol 1, Article

Símbol SAMPA Descripció Paraula Transcripció

Consonants africades

ts africada alveolar sorda tots "tots

dz africada alveolar sonora dotze "dodz@

tS africada prepalatal sorda cotxe "kotS@

dZ africada prepalatal sonora metge "medZ@

Consonants aricatives

B fricativa bilabial sonora acaba @"kaB@

D fricativa dental sonora cada "kaD@

G fricativa velar sonora amagar @m@"Ga

V fricativa labiodental sonora afgà @v"Ga Consonants nasals

F nasal labiodental sonora àmfora "aFfur@

N nasal velar sonora fang "faN

Vocals

@ central no arrodonida (vocal neutra) amor @"mor

En aquest treball, la codificació SAMPA s’ha modificat pel que fa al marcatge de les síl·labes accentuades, que en lloc de marcar-se amb el símbol ‘dobles cometes’, com està estipulat, s’han marcat amb el símbol # per evitar problemes amb el tractament posterior de les dades en el paquet estadístic.

En el corpus etiquetat, totes les síl·labes fonològicament accentuades estan identificades. Trobem dos nivells accentuals diferents: l’accent de mot (accent lèxic) i l’accent de frase. Si bé “l’accent de mot és lliure i pot caure en una de les tres últimes

Posteriorment s’ha procedit a calcular els valors mitjans d’F0 de cada síl·laba segmentada manualment. En aquest estudi s’ha pres la síl·laba com a unitat bàsica d’anàlisi. Per tant, el càlcul d’F0 correspon als valors mitjans d’F0 de cadascuna de les síl·labes, tenint-ne en compte la totalitat de la duració.

Aquests valors estan expressats en hertzs (Hz), la unitat de mesura de freqüències. També es pot utilitzar la unitat de mesura equivalent cicles per segon (cps).

Donada la gran extensió dels dos corpus d’estudi (el corpus de lectures i el corpus de la Canonja), s’ha programat un script18 per al programa Praat per automatitzar-ne l’extracció. Aquest script extreu, per a cada síl·laba, la següent informació:

ƒ La identificació del parlant.

ƒ La identificació del número d’unitat d’entonació.

ƒ L’etiqueta de la síl·laba (seguint els criteris de transcripció del sistema SAMPA).

ƒ El valor mitjà d’F0.

Les tres primeres informacions no contenen dades lingüístiques, sinó únicament identificatives. Amb posterioritat, però, seran útils per completar la caracterització de les variables d’estudi: la informació identificadora del parlant proporcionarà les dades de la variable independent Parlant; la informació de l’etiqueta permetrà construir les variables Tonicitat i Posició dins la unitat d’entonació. El valor mitjà d’F0 mostra les particularitats físiques (acústiques) de la síl·laba en qüestió. Tots els valors estan expressats en hertzs (Hz).

Per altra banda, per tal d’obtenir la informació necessària per estudiar les variables dependents referents al codi INTSINT en les síl·labes tòniques i a l’alineació tonal (explicades en el punt 3.1.), és necessari identificar els pics tonals. Els pics tonals – recordem– són aquells punts en els quals l’alçada de la freqüència fonamental (F0) és superior a l’alçada de la corba d’F0 dels punts adjacents. La figura 3.17 en mostra un

18 _{Script disponible a l’Annex I.}

exemple, corresponent a la seqüència “Totes les respostes”. Les fletxes indiquen la posició dels pics tonals:

“to t@z l@z rr@s “pos t@s 100 350 150 200 250 300 Pitch (Hz) Time (s) 0 1.13984

Figura 3.17. Corba d’F0 corresponent a una unitat d’entonació del parlant MC.

En la figura anterior, no obstant, tots els pics tonals apareixen dins les fronteres d’una síl·laba. Per als objectius d’aquesta tesi, que té en compte la síl·laba com a unitat d’anàlisi, s’estudiaran únicament els pics tonals prenent en consideració les mitjanes d’F0 de les síl·labes. La figura 3.18, corresponent a la mateixa unitat d’entonació que la figura anterior, mostra la corba d’F0 prenent com a valors les mitjanes de cada síl·laba:

Figura 3.18. Corba d’entonació amb la síl·laba com a unitat d’anàlisi. Els valors, expressats en Hz, representen les mitjanes de cada síl·laba. Correspon al parlant MC.

A partir d’aquests valors –la mitjana sil·làbica d’F0–, es codifica cada síl·laba utilitzant el sistema INTSINT. Aquesta codificació es realitza automàticament mitjançant un

script de Perl19, que prenent com a base cada UE, assigna a cada síl·laba el codi INTSINT (M, T, H, B, L, U, D o S) que li correspon, tenint en compte la seva mitjana d’F0. El procés d’assignació d’aquests codis és el següent:

1. Al valor més alt de la UE se li assigna el codi T (Top). 2. Al valor més baix de la UE se li assigna el codi B (Bottom).

3. Al valor de la primera síl·laba, si no és ni el més alt ni el més baix de la UE, se li assigna el codi M (Middle).

4. A la resta de valors se’ls assigna un dels codis següents: U (Up) si el valor d’F0 és superior al de la síl·laba anterior i inferior al de la síl·laba següent; D (Down) si el valor d’F0 és inferior al de la síl·laba de l’esquerra i superior al de la síl·laba de la dreta; S (Same) si el valor d’F0 és igual a l’anterior; H (High) si el valor d’F0 és superior al de les síl·labes adjacents; o L (Low) si la mitjana d’F0 de la síl·laba és inferior a la mitjana de les síl·labes adjacents.

19 _{Aquest script ha estat desenvolupat Lluís de Yzaguirre (responsable del Laboratori de Tecnologies}

Lingüístiques (LATEL) de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra). Es troba disponible a l’Annex I.

Aquests codis són els que conformen les dades de la variable INTSINT. L’obtenció de les dades de la variable INTSINTGRUP –en què s’agrupen les etiquetes que fan referència a pics (Top i High, marcades concretament amb T i H respectivament) en una etiqueta més general P (Pics), i en V (Valls) totes les etiquetes que marquen valls (Bottom i Low, és a dir, B i L)– es realitza fent un reemplaçament automàtic de totes les etiquetes T i H per P, i B i L per V.

Per altra banda, les dades de la variable H*L*M* s’obtenen, com hem explicat en el punt 3.1 (Variables), amb l’estandardització de les dades i amb l’assignació de l’etiqueta corresponent –alt (H*), mitjà (M*) o baix (L*)–. Aquest etiquetatge es realitza automàticament mitjançant el programa estadístic SPSS.

Finalment, pel que fa a les variables Alineació tonal i Alineació tonal – xocs, s’identifiquen visualment els pics d’F0 i se’ls assigna el codi corresponent (sincronització, prerealització, postrealització, posició intermitja, primer accent, segon accent o posició no accentuada) segons la seva posició respecte de les síl·labes fonològicament accentuades.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la posició de les síl·labes tòniques. Es poden trobar en una de les dues posicions següents dins les UE:

ƒ Posició nuclear

ƒ Posició prenuclear

Les posicions nuclears corresponen a l’última síl·laba tònica de cada UE. Les posicions prenuclears, en canvi, són totes les altres síl·labes tòniques de les UE.

Taula 3.4.Scripts programats per a l’automatització d’algunes tasques de preparació per a