6.4 Focus Group Feedback and Principles Development
6.4.2 Student Focus Group Feedback
Des de la conferència de Rio de Janeiro l’any 1992, la societat manté un fort debat sobre el concepte de sostenibilitat i de desenvolupament sostenible, tant a escala local com global. La controvèrsia del triple objectiu: social, ambiental i econòmic, i la seva relació intrínseca amb el creixement econòmic de les regions ha estat àmpliament discutida (Islam et al., 2003).
Per una part, el creixement econòmic és moltes vegades necessari per al desenvolupament econòmic, social i fins i tot ambiental dels països i les regions. En general i fins al moment, les societats s’han preocupat de la seva millora ambiental, una vegada que les seves necessitats bàsiques han estat cobertes. És més, algunes millores tecnològiques de les societats industrialitzades, han permès una disminució dels fluxos emesos a l’entorn natural, tant en termes quantitatius com en perillositat i toxicitat. Però per altra part, aquest mateix creixement econòmic està directament relacionat amb un augment del consum i de les necessitats de materials de les societats industrialitzades o “ben estants” (evidentment, des d’un punt de vista material). Aquest creixement, és causa o conseqüència, d’un augment de l’extracció de recursos naturals, de les emissions i residus dispersats en l’entorn natural (Bourg i Erkman, 2003). A més, les perspectives empitjoren si es té en compte les previsions de creixement de la població mundial (Taula 4.1).
Taula 4.1 Previsions de creixement de la població en els propers anys (Nacions Unides, 20071; IEC, 20072):
És evident que la sostenibilitat requereix la transició cap a sistemes econòmics en estat estacionari, on els fluxos de matèria i energia romanguin estables a nivells sostenibles (Daly, 1991). Per assolir aquest punt, les solucions tècniques són necessàries però probablement no suficients. Han d’ésser combinades amb mesures socioeconòmiques, i fomentades a través de la política (Huesemann, 2004).
Un altre paràmetre clau en aquesta anàlisi de les necessitats de materials de països i regions, és l’acumulació de materials en l’interior dels sistemes i el creixement de les sortides o la dispersió de materials en l’entorn natural. Una opció és la conversió de tots aquests fluxos en futurs recursos (Dijkema et al., 2000; Brunner i Rechberger,
2005 2015
Catalunya2 7 milions 7,8 milions 11%
Europa1 731 milions 711 - 743 milions (-3) – 2% Mundial 1 6.514 milions 7.127 - 7.459 milions 9,5 –14,5 %
2004); però calen desenvolupar estratègies de gestió de materials que ens permetin acostar-nos cap a un model cíclic en l’ús dels materials (Ayres i Ayres, 1996).
La quantificació o diagnosi de l’ús de materials per part dels sistemes econòmics, feta amb el MFA, és el primer pas per tendir cap a aquest nou model. Aquesta no només permet la quantificació del fluxos de materials en el model actual, sinó que també ha de permetre i reflectir l’impacte de les mesures tecnològiques i politiques que s’adoptin.
Com ja s’ha esmentat, el MFA es pot aplicar a sistemes de diferents escales o dimensions des de l’anàlisi de fluxos a escala global o mundial, fins a escala de ciutat, empresa o producte (Fischer-Kowalski i Hüttler, 1999). A escala regional, destaquen els treballs sobre la quantificació dels fluxos de determinades substàncies com metalls o nutrients (Brunner i Rechberger, 2004); l’anàlisi dels fluxos de materials de ciutats (Wolman, 1965; Newcombe et al., 1978; Hammer i Hubacek, 2003); vessants de rius i costes (Ayres et al., 1985; Stigliani et al., 1993); i d’algunes regions més extenses i similars a Catalunya, com la regió Valona (Bèlgica) (ICEDD, 2004), el nord-oest d’Anglaterra (McEvoy et al., 2004) o Suïssa (Hendriks et al., 2000).
En l’estat espanyol, també s’han realitzat diferents treballs de quantificació dels fluxos materials i energètics tant a escala nacional (Carpintero, 2002; Cañellas et al., 2004; Ramos-Martín, 2001) com a escala regional: Euskadi (IHOBE, 2002), Comunitat de Madrid (Naredo, 2003), Lanzarote (Hercowitz, 2003), Galícia (Doldán, 2003), Catalunya (Sendra, 2004) i per a tot l’Estat espanyol (Sastre, 2007).
Tot i que, el MFA a escala regional i local ja es va començar a fer als anys 60 (Wolman, 1965; Newcombe et al., 1978) encara hi ha poques publicacions, en comparació amb el nombre d’estudis a escala nacional. La manca de dades i la seva dispersió, a més de la dificultat d’establir un límits clars del sistema, que permetin quantificar-ne els fluxos d’entrada i sortida, són alguns dels principals problemes d’aplicació a escala regional. A més a més, no hi ha una metodologia estandarditzada i generalitzada, que sigui equiparable a la publicada per Eurostat (2001) a escala nacional, fet que dificulta la comparació entre els diferents estudis.
A escala nacional, la majoria dels estudis són realitzats des d’una perspectiva socioeconòmica. En canvi, quan les dimensions del sistema disminueixen, el MFA és útil per l’anàlisi ambiental dels fluxos d’entrada, sortida i la interrelació entre ambdós, des d’una perspectiva més “ambiental” o d’”ecosistema” (Fischer-Kowalski i Hüttler, 1999; Brunner i Rechberger, 2004). Quan el MFA és avaluat per a regions o països dins d’estats, com el cas de regions subnacionals, l’anàlisi pot ésser una combinació
molt rellevants, però les dades són prou especifiques per mostrar la realitat i els impactes ambientals dels fluxos en l’àrea. Alguns països, són tant extensos i heterogenis, que els resultats del MFA a escala nacional, no són el reflex del MFA de les regions que el constitueixen; i els resultats de les dues anàlisis poden discrepar en gran mesura.
A continuació es presenten els resultats del MFA de Catalunya per al període comprès entre els anys 1990 i 2004. S’ha quantificat l’evolució dels fluxos d’entrada i el consum de materials a Catalunya, al llarg d’aquests 15 anys. La manca de dades estadístiques fiables, ha fet que els fluxos de sortida cap a l’entorn natural i la variació de l’estoc de materials a Catalunya únicament s’hagin quantificat en els darrers 5 anys analitzats, entre l’any 2000 i 2004.
El capítol s’ha estructurat en tres parts, després d’aquesta introducció teòrica, es presenten les particularitats metodològiques de l’aplicació del MFA a escala regional. Les principals diferències metodològiques respecte la metodologia del MFA usada a escala nacional són degudes a la menor disponibilitat i major dispersió de les dades estadístiques. Aquest fet implica que quan es calcula el MFA a escala regional, s’hagin de fer algunes estimacions i creuaments de dades per comprovar-ne la consistència. En aquest mateix punt, també es detallen les fonts emprades, les estimacions i les comprovacions fetes per a l’obtenció de dades. En el tercer punt del capítol, es presenten els principals resultats de l’anàlisi realitzat així com, una comparació dels resultats del MFA de Catalunya amb el de l’Estat espanyol i d’altres països d’arreu del món.