CHAPTER 2: THEORETICAL FRAMEWORK AND HYPOTHESES
2.3 Supplier Alignment
La Academia de Artillería de Segovia i la Lección de Artillería de Cerdà, 71. Primer professor de
matemàtiques al Colegio Imperial, 74.
La Academia de Artillería de Segovia i la Lección de Artillería de Cerdà
L’any 1764, el mateix any que es creava La Real Academia de Artillería de Segovia, apareix la publicació de Lección de Artillería para el uso de la clase de Cerdà. Aquest llibre ha estat imprès en la mateixa impremta on han estat editats els dos llibres anteriors de Cerdà, és a dir és un llibre escrit i imprès mentre Cerdà encara està a Barcelona, però, pel que aquest mateix escriu en el pròleg, és un llibre expressament pensat pel seu ús en la recent creada acadèmia d’artilleria de Segovia:
EXCmo SEÑOR.
Lo mucho que V. E. favorece al Cuerpo de las Matemáticas de España con esa nueva Academia de Artillería, que a solicitud, y dirección de V. E. se ha dignado S.M, erigir en Segovia para los Jovenes Artilleros de Nuestra Nación, me ha movido a presentar a V.E., como a Jefe de uno de los Cuerpos Militares más distinguidos de la Europa, esta Lección
de Artillería, que para el Uso de la Classe he impreso.140
Aquest pròleg està dedicat a Félix de Gazola, tinent general del Exèrcit espanyol i impulsor de l’escola d’artilleria de Segovia i el llibre consta, a més, d’una introducció, de cinc capítols i d’un apèndix. El primer capítol tracta sobre alguns lemes en relació a la força i a les propietats dels cóssos en moviment, els capítols segon i tercer sobre la trajectòria parabòlica, el quart sobre la força de la pólvora i la velocitat de les bales, el cinquè sobre les mines i l’apèndix sobre el càlcul del nombre de bales en una pila. Segons Navarro Loidi (2008) és la primera obra d’artilleria on s’apliquen a fons les 139 Veure Iglésies (1964); p. 41.
140 Cerdà (1764); Pròleg.
matemàtiques i on s’accepten obertament les teories newtonianes. La feblesa, però, d’aquest text, segons el mateix autor, és que està escrit per un Cerdà que no ha realitzat cap experiment sobre el tema. Probablement, tal com ja apunta Navarro Loidi (2008), Cerdà redacta el seu text a partir d’autors com Blondel, Robins, Hauksbee, Bélidor o Vallière141, citats en el mateix llibre. Són especialment interessants els darrers capítols des del punt de vista matemàtic i particularment com aplicació del càlcul diferencial. De fet, Lección de Artillería és el únic text imprès de Cerdà on aquest mostra l’aplicació del càlcul de fluxions que ha desenvolupat en el seu Tratado de Fluxiones.
141 Blondel, N.F. (1683), L’art de jetter les bombes.
Robins, B. (1742), New Principles in Gunnery.
Bélidor, M. (1725), Nouveaux Cours de Mathématiquebà l’usage de l’artillerie et deu génie.
Hauksbee, Fr., “An Experiment Made at a Meetong of R. Society, Decemb. 20. 1704 of firing Gun-Powder on a Red Hot Iron in Vacuo Boyliano”, Philosophical Transactions.
Jean-Florent de Vallière (1667-1759) va ser tinent general d’artilleria sota Louis XV i redactor del reglament d’artilleria d’octubre de 1732.
Però el llibre també presenta un interès des del moment que reflecteix un particular punt d’inflexió dins la trajectòria professional de Cerdà. L’any 1764 Cerdà està donant classes a Cordelles i el seu propòsit és publicar un curs complet de matemàtiques, com ja s’ha dit, i Lección de Artillería no apareix mai en els plans de Cerdà, ni en la carta de Simpson ni en el pròleg de Liciones de Mathemática. En el mateix tractat sobre artilleria Cerdà torna a recordar que està elaborant un curs complet de matemàtiques:
[…] en aquellas cosas, que piden exactitud, pondré aquí los Resultados, que largamente demuestro en el Tomo séptimo de mis Obras, que tengo dispuestas para la Prensa, en
donde examinando el Movimiento de los Cuerpos por Medios Resistentes, […].142
No solament tenia escrites diverses obres, algunes de les quals han aparegut com manuscrites, sinó que també estaven a punt de ser impreses. I en lloc d’imprimir-les, imprimeix Lección de Artillería. Està clar que a les autoritats, bàsicament l’Exèrcit, estan interessades en una publicació, les despeses de la qual probablement corren a càrrec del rei, i potser per a les altres obres no havia tanta pressa per pagar les despeses. D’altra banda, també hom es pot preguntar per què és Cerdà qui ha d’escriure aquest tractat, quan, en principi, no tenia massa relació amb la Institució Armada i quan els jesuïtes ja no eren tan ben considerats a la Cort. Navarro Loidi (2008) dóna una interpretació a aquesta opció i considera que l’elecció prové directament de Gazola, el qual valora la “solvència científica” dels jesuïtes.
És més difícil saber per què precisament Cerdà, quan a la Cort hi ha altres matemàtics. Podria ser que la gestió per a que Cerdà passés a ocupar una càtedra al
Colegio Imperial, a la vegada que la de Cosmògraf d’Índies i potser també preceptor dels
prínceps ja estigués en marxa.
La multiplicitat de responsabilitats de Cerdà també explicaria que després d’escriure el llibre, finalment no serà ell qui donarà les classes a Segovia, sinó Antoni Eximeno (1729-1808). També podria ser que la successió de fets fos una altra: Gazola contacta directament amb Cerdà amb l’idea que escrigui el llibre i passi a ser professor 142 Cerdà (1764); p. 114.
a Segovia però la Cort “descobreix” Cerdà, el qual finalment passa al Colegio Imperial i preceptor dels prínceps. La qüestió és que el resultat no és en absolut l’esperat, perquè, tal com ho diu Cerdà en el pròleg del llibre, el curs està escrit per a que els alumnes el tinguin en les seves classes i, en canvi, finalment no el tenen ja que Eximeno seguirà els seus propis apunts. Aquesta és una altra característica del llibre, és un llibre innovador, que recull el més avançat de l’època, i en canvi no és utilitzat i, en part, oblidat. Finalment hom podria veure amb la publicació de Lección de artillería i amb l’arribada de Cerdà a la Cort la persecució d’un objectiu comú a determinats sectors al voltant de la Corona, és a dir, la voluntat de crear una Acadèmia de Matemàtiques o de Ciències a Madrid. Aquesta voluntat queda ben reflectida en el pròleg del llibre:
Atendiendo pues a la Magnificiencia de tan Grande Principe, que los fomenta, y a la Inclinación que S.M. muestra a las Matemáticas, nos hace esperar, que perfeccionados
estos tres Establecimientos para la Educación de la Tropa143, erigirá S. M. otro digno de la
Grandeza de su Real Ánimo para el Resto de la Nación, en el cual no estando precisados ni Profesores , ni Alumnos a un Ramo particular , cual es el de la Guerra, puedan emprender los Tratados Fundamentales de las Matemáticas con aquella universalidad, y extensión, que ya la Profundidad de esta Ciencia , ya el Conocimiento de la Fisica, ya el Adelantamiento de las Artes, ya finalmente el mismo mayor progreso de los tres
Establecimientos Militares necesitan.144
Primer professor de matemàtiques al Colegio Imperial
Diferents fonts consultades permeten concloure que Cerdà es converteix en el primer professor de matemàtiques al Colegio Imperial de Madrid, el 1765, càrrec associat al de Cosmógrafo Mayor de las Indias i probablement també preceptor dels prínceps. Citem algunes d’aquestes fonts; Hervás y Panduro escriu el 1794: “D. Tomás Cerda […] fue Cosmógrafo del Supremo Real Consejo de Indias, y del curso matemático que disponía para darlo a pública luz, publicó algunos tratados […]”145, Vila Bartrolí escriu el 1923: “Poco, sin embargo, debió ser el tiempo que permaneció en Cervera, ya que trasladado al 143 Es refereix a més de la Academia de Artillería de Segovia, a la de Cádiz per a la Marina i a la de Barcelona
“para el Resto del Ejército”.
144 Cerdà (1764); Pròleg.
145 Hervás y Panduro (1794); p. 20 (Volum 3).
Colegio de Cordelles, publicaba en 1758 sus Lecciones de Matemáticas, y no tardó en ser llamado por el Rey para enseñar esta ciencia en el R. Palacio a los serenísimos Infantes y en ser nombrado por Carlos III Cosmógrafo mayor de Indias con la pensión de mil doblones”146, finalment en el Diccionario histórico de la Compañía de Jesús (DHCJ) es pot llegir en la ressenya relativa a Cerdà, signada per Miquel Batllori i Munné (1909-2003): “Trasladado al Colegio Imperial de Madrid en 1765, enseñó matemáticas y fue
cosmógrafo mayor del Consejo de Indias hasta la expulsión de 1767”147.
Segons Udías148, al Colegio Imperial de Madrid, des de 1627, hi ha dues càtedres de
matemàtiques: Cátedra IX (De Matemática donde un maestro por la mañana leerá la esfera,
astrologia, astrolabio, perspectiva y pronósticos) i Cátedra X (De Matemática donde otro maestro diferente leerá por la tarde la geometria, geografia, hidrografia y de relojes). A més, la
primera càtedra anava associada amb el càrrec de Cosmógrafo Mayor del Supremo Consejo
de Indias. Segons Navarro Brotóns (2001), Wendlingen, que procedeix de Praga, arriba a
Madrid el 1750, per recomanació del confessor del rei, Francisco Rávago, i és nomenat
Cosmógrafo Mayor de Indias i sota el patrocini de Ensenada dirigeix la construcció del
nou observatori astronòmic en el Colegio Imperial amb instruments adquirits per Jorge Juan a Londres. Continua al Colegio Imperial fins al 1767 però no sempre com a primer professor de matemàtiques. Efectivament el 1761 arriba Rieger, procedent de Viena, que substitueix a Wendlingen com a primer professor i com a Cosmógrafo Mayor de
Indias. Rieger manté aquests càrrecs fins al 1765, quan retorna al seu país d’origen. De
totes maneres l’any 1765, consten també com a professors al Colegio Imperial Esteban Terreros y Pando (1707-1782) i Miguel Benavente (1725 - ?), tenint en compte que no sempre tots els professors esmentats donaven classes de matemàtiques. L’any 1765 arriba Cerdà al Colegio Imperial i substitueix a Rieger com a primer professor de matemàtiques i com a Cosmógrafo Mayor de Indias i mantindrà els càrrecs fins al 1767, quan es produeix l’expulsió dels jesuïtes. Segons el "Expediente formado en el Consejo extraordinario sobre el establecimiento de los Reales estudios del Colegio Imperial y 146 Vila Bartrolí (1923); p. 185.
147 DHCJ (2001); Tomàs Cerdà: I, 734-35. 148 Udías (2005); p. 370.
los de San Isidro"149 consta que Cerdà, en el moment de l’expulsió, era el primer professor de matemàtiques i Benavente el segon. També cal apuntar que es coneix que Wendlingen havia estat nomenat, el 1759, preceptor de matemàtiques del príncep d’Astúries –futur Carles IV– i dels infants i no es torna a parlar d’un altre perceptor fins que arriba Cerdà, el qual, com ja s’ha vist, és citat com a tal en diverses fonts.
El Seminario de Nobles de Madrid era una institució diferent del Colegio Imperial, creada el 1725 i pensada per una instrucció més selecta dirigida a la noblesa. Tot i que sembla que Cerdà no va donar classes en aquest Seminari, el que és evident és que el lligam entre els professors de les dues institucions era molt estret i molts d’aquests van ser-ho de les dues. El primer professor al Seminario de Nobles va ser Gaspar Álvarez (1704-1759) fins al 1748 que va passar als Reales Estudios. El successor d’Álvarez va ser Terreros que també va passar al Colegio Imperial el 1757. Aquest mateix any Esteban Bramieri (1720-1794) va succeir a Terreros. Finalment el 1761 es va incorporar el darrer professor Gaspar Sagner (1721-1781).
Poca cosa més es coneix de l’activitat professional de Cerdà durant aquests dos anys que va estar en els Reales Estudios del Colegio Imperial de Madrid. Cal suposar que va continuar donant les classes que ja havia iniciat al Col·legi de Cordelles de Barcelona i que va continuar escrivint els seus diferents tractats sobre diverses parts de les matemàtiques i la física. El Colegio Imperial, com ja s’ha comentat150, havia evolucionat i els ensenyaments de Cerdà van trobar un terreny adobat per l’obertura a les noves ciències experimentals i les noves tècniques en el camp de les matemàtiques.
Nogensmenys, els càrrecs en el Colegio Imperial i ésser preceptor dels Infants van probablement conferir a Cerdà d’una certa influència a la Cort. Iglésies (1964) opina que la recent Conferència Físico-matemàtica barcelonina va buscar la influència de Cerdà en la Cort de Madrid per facilitar l’autorització de la constitució de la Conferència, tot i que no es tenen proves d’això. En canvi sí que hi ha constància que el
149 Archivo Histórico Nacional (AHN), Consejos, 5441 (II), nº 2, fol 10 r.
150 Veure apartat 1.1, “Les escoles dels jesuïtes: un ensenyament per als nobles?” d’aquest capítol.
1766 Cerdà va fer alguna gestió contra la reial protecció d’aquesta Conferència. Efectivament, poc després de constituir-se, a Barcelona, la Conferència, Subiràs, el director d’aquesta, i Jaime Bonells, vicedirector, es desplacen a Madrid per aconseguir la protecció reial de la institució recentment creada. Després d’uns quants mesos aconsegueixen que la Conferència passi a ser “Real Conferencia Física” amb uns nous estatuts que la converteixen en una institució més oberta i amb caràcter públic. En una carta, de març de 1766, de Subiràs a Jaime Roig, censor de la Conferència, es pot veure com Subiràs i Bonells acaben d’obtenir el vist-i-plau reial per a la Conferència, amb l’ajut del fiscal del Consejo de Castilla, Pedro Campomanes, convertint-la en una eina al servei del progrés del país i la Corona. La carta transmet la sensació que Subiràs està envoltat d’enemics, entre els quals el mateix Cerdà:
[…] verá que no ha ha sido poco conseguir el Decreto de nuestra Conferencia con las cláusulas que contiene y conocerá el motivo que me aleja del P. Cerdà por no haberse portado como a Maestro sino como a Jesuita. V.ms que no estan impuestos en todo lo que ha pasado y sucede no pueden juzgar actualmente sobre las causas de muchos efectos que experimentamos y tampoco pueden sentir todo el daño que nos acarrean algunos sujetos.151
Per què Cerdà està en contra de la reial protecció que obté la Conferència o per què aquesta és l’opinió de Subiràs? El que és segur és que el protector de tota aquesta operació, Campomanes, no és pas amic dels jesuïtes. I el que també és probable és que Cerdà, fidel a la Companyia, no deixa de ser un actor compromès en una Cort on les intrigues i el joc d’influències està a l’ordre del dia.
151 Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; 1.3.1 “Cartas de los Sres. Bonells,
Subiràs...”; Carta de Subiràs a Jaume Roig del 13 de març de 1766.