“Los genes se están convirtiendo en una mercancía a escala global, y las patentes significan que la mercancía acabará en manos de unos pocos.”
Wendy Watson, Hereditary Breast Cancer Helpline (1997).
Les patents i la biopirateria.
L’actual sistema de patents industrials va néixer el 1883 i ha estat revisat 6 cops. Les primeres patents sobre plantes ornamentals es van concedir a principis del segle XX; a mitjans d’aquest segle es va ampliar la propietat intel·lectual als cultius alimentaris i aquesta tendència s’ha anat ampliant i accelerant fins incloure microorganismes, animals, plantes i material genètic humà. El 1971 es va sol·licitar a EUA la primera patent sobre un microorganisme manipulat genèticament. El 1980, després d’una dècada de litigis, el Tribunal Suprem d’ EUA acceptà la seva patentabilitat. A partir de 1988 s’han patentat mamífers transgènics (el primer va ser el “súper-ratolí” desenvolupat en la Universitat de Harvard). El 1992 EUA va atorgar una “patent d’espècie” sobre cotó transgènic, i el 1994 a Europa es dóna la segona patent per cultiu transgènic - i primera per a un cultiu alimentari- sobre un cultiu de soja. Entre 1981 i 1995 es van atorgar en tot el món 1.175 patents sobre seqüències gèniques humanes, tres quartes parts d’elles a empreses privades (japoneses i nord-americanes en la seva majoria, 24% pertanyents a la UE). Avui dia més del 90% de totes les patents concedides al món (43% de les sol·licituds provenen de EUA, 25 % de la UE i 19% del Japó) recauen en empreses i en el cas de les biotecnològiques es tracta quasi del 100%23.
Inicialment, la intenció original del sistema de patents era la protecció dels drets de l’innovador intel·lectual sobre els seus invents, i els sistemes de protecció de la propietat intel·lectual depenien de cada nació. Però el 1994, amb la signatura de la “Ronda d’Uruguay”, de negociacions multilaterals sobre el comerç de l’Acord General sobre Tarifes i i Comerç (GATS), i la creació de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) l’any 1995 -per a impulsar la liberalització del comerç mundial- es va estipular que tots els estats signants han de comptar amb un sistema de protecció de la propietat intel·lectual per a varietats vegetals i microorganismes mitjançant els acords TRIPS (en català, AADPIRC).
La importància econòmica d’aquests canvis és enorme. Les vendes mundials de plantes transgèniques, totes elles protegides per patents, es van multiplicar per vint entre 1995 i 1998 (de 75 a 1.500 milions de dòlars). La indústria compta amb aconseguir els 25.000 milions en l’any 201024. A més, s’ha de dir que les empreses comercialitzadores de llavors
23 Riechmann, J., (2004).
tenen la taxa de rendiment per capital invertit més elevada que qualsevol altre indústria productiva, seguides de prop només per les empreses farmacèutiques25.
Aquest marc legal permet que grups d’investigació i companyies del sector patentin els recursos biològics, que es troben en una proporció majoritària als països del Sud26 on s’han
pogut conèixer i desenvolupar al llarg dels segles gràcies als esforços anònims d’incomptables generacions camperoles. Per posar un exemple, només a la Índia, la
Research Foundation for Sciencie, Technology and Ecology ha elaborat una llista amb cent
plantes medicinals autòctones que han estat patentades a Europa i als EUA.27 Per altra
banda, cal esmentar que més del 80% de les patents atorgades en països en vies de desenvolupament pertanyen a residents dels països industrialitzats i que més del 97% de totes les patents del món són propietat dels països de la OCDE28.
Davant aquests fets, des dels sectors crítics s’adverteix que els actuals sistemes de protecció de la propietat intel·lectual resulten en la pràctica problemàtics per a la protecció del coneixement indígena, i inaccessibles per a la població dels països del Sud econòmic. El terme biopirateria s’ha utilitzat per anomenar la pràctica d’apropiar-se i fer-se amb un control privat i excloent dels recursos biològics mitjançant, principalment, la patentació dels gens. L’aplicació de la propietat privada als béns col·lectius, com són el patrimoni genètic de les espècies vegetals i animals pot tenir a llarg termini efectes socioeconòmics molt importants: la dependència dels països més febles econòmicament dels preus i tipus de llavors disponibles al mercat, la pèrdua de la competitivitat dels seus productes i més en general, la pèrdua del control sobre la producció dels seus aliments.
Mitjançant les patents, les empreses poden, a més d’obtenir els royalties, dictar les condicions d’accés a les seves invencions. Per exemple, els agricultors nord-americans que en la primavera del 1996 van plantar les primeres llavors de soja transgènica van haver de pagar un preu un 25% més car i afrontar un contracte que els prohibia guardar una part de les faves de soja recollides per a la sembra de la següent temporada. La patent obtinguda per Monsanto als EUA i a Europa sobre el nou genoma de la lleguminosa possibilitava que per evitar la conservació i la posterior sembra, en el contracte s’atorgués als inspectors de l’empresa el dret d’inspeccionar la finca durant els tres anys següents de la signatura, obligant als agricultors a adquirir les llavors anualment.
Les TNC de les “ciències de la vida” han treballat en llavors estèrils o dependents d’insums químics, amb tecnologies Terminator o Traitor (tecnologies de trets negatius, oficialment anomenades Tecnologies de Restricció de l’Ús Genètic). La fundació RAFI (després transformada en ETC Group), ha analitzat amb detall 24 patents d’aquest tipus obtingudes
25 Lewontin, R.C. i Berlan, J.P., (1990), en VV.AA (1990), p.54.
26 El 50% de la biodiversitat silvestre es troba en un 7% de la superfície del planeta (la coberta pels boscos tropicals). 13 estats compten amb el 70% de la diversitat biològica segons dades del Grupo de
Países Megadiversos Afines.
27 Deutsche Presse-Agentur, 24/02/1998. 28 PNUD, (1999), p.68.
abans del 2005 per 12 empreses i centres d’investigació29, com per exemple: la patentació
per part de la companyia Astra-Zeneca de tecnologies que vinculen el creixement i germinació de la planta a l’aplicació de substàncies químiques específiques; Syngenta i DuPont han patentat procediments per a obtenir plantes on es desactiven els gens que normalment permeten a la planta lluitar contra malalties virals i bacterianes, i que només l’aplicació d’un regulador químic específic comercialitzat per la mateixa TNC permetrà la seva activació.
Davant iniciatives com aquestes el quadre d’Experts Eminents de la FAO sobre ètica en l’Alimentació i l’Agricultura declarà unànimement que “les llavors Terminator són en general antiètiques”, ja que es considera inacceptable comercialitzar llavors amb fruits no utilitzables (les llavors no germinen de nou) pels camperols30. El 16 de març de 2006, el Parlament
Europeu publicà una resolució cridant als governs europeus a mantenir la moratòria sobre la tecnologia de llavors Terminator31.
La declaració anterior de la FAO deixa entreveure que potser la qüestió de fons es troba en el pla ètic. Resulta difícil eludir la pregunta de si els éssers vius, les seves parts i processos (o la mateixa biodiversitat) haurien de ser tractats i regulats com “invents” susceptibles d’apropiació privada i comercialització. Altres qüestions que calen considerar són les relatives a l’equitat de la distribució entre els beneficis i els costos de la biotecnologia, tan a nivell global i local com intergeneracional, entre el curt i el llarg termini. I és que les aplicacions modernes de la biotecnologia representen casos paradigmàtics de la direcció que sembla prendre la manipulació genètica. En paraules d’altres autors, potser caldria preguntar-se si ens trobem davant d’una nova espoliació dels béns comunals32 o en el segle del
biocolonialisme d’alta tecnologia (anàleg al que va assentar les bases del desenvolupament capitalista a l’Anglaterra preindustrial) on la colonització del territori troba la seva continuació en l’apropiació del coneixement i dels gens, és a dir, de les bases mateixes de la vida biològica i del desenvolupament científic33.
29 RAFI, (2001). Disponible en: http://www.etcgroup.org
30 Quadre d’Experts Eminents de la FAO sobre l’Ètica en l’Alimentació i l’Agricultura, (2000). 31 ETC group, (2006).
32 Rifkin, J., (1999), p.60. 33 Riechmann, J. (2004).