Ricci flow embedding

cooperativa amb un dels grups parlamentaris del municipi, l’Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), que funciona de manera assembleària, va ser possible presentar la moció a l’ajuntament. En aquest cas, per a la redacció de la moció, també es va fer una adaptació del Manifest de Fraga. En un primer moment va ser recolzada per part de ACR i ICV, però es va haver de modificar una mica amb diferents matisos que demanaven altres grups municipals. Feta aquesta rectificació i, presentada d’una manera menys vinculada a ARC, es va aprovar la moció al Setembre de 2005.

Tot i que en el cas de Catalunya es pot veure que hi ha un moviment social en contra els OMGAs format per distintes associacions, col·lectius, cooperatives i persones a títol individual, que porten a terme diferents iniciatives amb l’objectiu de declarar les seves zones com a lliures de transgènics, aquest encara no és suficientment fort ni disposa d’eines per plantejar la prohibició dels OMG en tots el àmbits.

8. Discussió

8.1 Risc i precaució: qüestions tècniques o polítiques?

“Sin un modo intelectualmente respetable de discutir sobre la justicia no hay

manera de discutir la aceptabilidad del riesgo, ya que la mayoría de las cuestiones políticas relacionadas con el riesgo suscitan graves problemas de justícia”.

Mary Douglas195

¿Qué civilización es ésta que confía a los desastres- Chernobil, Bhopal, Challenger, Seveso, Vajont- la tarea de informar sobre los peligros de las tecnologías?

Carlo Rubbia, premi Nobel de física.196

La societat del risc

Una característica de diverses tecnologies desenvolupades en la segona meitat del segle XX és la seva associació a nous perills extrems de més d’un factor, és a dir, a la seva capacitat d’originar nous riscos definits per una incertesa molt elevada i per possibles danys de molt ampli abastiment.197 _{Aquestes tecnologies són la nuclear, la química i la genètica, les quals}

posen de manifest que l’avenç tecnològic pot actuar com a creador de majors incerteses de les ja considerades. El terme risc és la capacitat que té qualsevol activitat de produir un dany incert, i es relaciona amb l’exposició a un possible perill o pèrdua (Risc=Probabilitat x Conseqüències, o bé, Risc=Perill x Vulnerabilitat x Exposició). En les darreres dècades s’han desenvolupat diferents tècniques, grans instal·lacions, projectes i aplicacions quotidianes que porten associats molts riscos i perills. Aquests perills han estat considerats un tret característic de la civilització tecnològicament avançada. Tant és així, que Ulrich Beck ha utilitzat, en quest sentit, l’expressió “societat del risc”, per a definir aquelles societats que han d’afrontar els reptes d’una possibilitat, oculta al principi i cada cop més visible, que elles mateixes han creat198_{. Aquests riscos seien encara més perillosos que els propis d’una}

societat industrial clàssica per diversos motius:

- no poden ser delimitats espacial, temporal o socialment. Transcendeixen els territoris administratius, proliferen a gran escala i plantegen problemes essencialment nous a les institucions encarregades de controlar-los.

- dificulten una determinació clara de la responsabilitat i de la culpabilitat. Les regles d’atribució de causalitat fallen, ja que aquesta és difusa i per tant, la responsabilitat mai pot ser atribuïda. La seva regulació legal és del tot insuficient: els delictes ecològics són molt difícils de determinar i això erosiona l’eficàcia de l’administració

de justícia. L’aplicació en els tribunals produeix un efecte contrari als esperats: el perill augmenta i es legitima el caràcter anònim del perill.

- els perills mai podran ser del tot controlats, només minimitzats. No es pot garantir cap seguretat, perquè per avaluar la seguretat de moltes d’aquestes tecnologies, primer s’han de desenvolupar. L’aplicació precedeix a l’examen de seguretat i el laboratori passa a ser la biosfera. A més, es dóna la paradoxa següent: per a avaluar el risc d’aquestes tecnologies sovint es demana que es demostrin les conseqüències negatives, en comptes de demostrar la seva innocuïtat com a condició inicial per a la seva utilització.

- hi ha una absència de plans d’actuació davant de catàstrofes, d’estadístiques fiables i de mesures compensatòries previstes. Això posa de manifest que les Institucions establertes són inadequades per al tractament d’aquests riscos nous, la qual cosa origina un conflicte creixent.

Per tant, degut al potencial destructiu que tots aquests riscos comporten i a la incertesa subjecta en el sí de les tecnologies que els originen es pot concloure que l’avenç científic no només no ha aconseguit minimitzar els riscos, sinó tot el contrari; el seu projecte

desenvolupista comporta l’exposició mundial a imperceptibles e incalculables perills mai

experimentats en la història humana.

La nova cultura del risc i la biotecnologia. Precaució sistèmica vs. Precaució cas per cas

La cultura clàssica del risc defèn la lliure empresa i comercialització de productes sense traves sempre que no s’hagi provat la seva perillositat. La nova cultura del risc, fundada en el principi de precaució, inverteix la proposició considerant que la prudència s’ha d’imposar sempre que no s’hagi demostrat la innocuïtat.199 _{En el terreny de la biotecnologia, es}

demana que abans d’acceptar la producció de qualsevol substància, procés o producte on intervinguin tècniques de manipulació genètica s’ha de demostrar la seva innocuïtat i la seva compatibilitat a llarg termini amb la salut pública i el medi ambient.

Pel que respecte a l’exploració d’alternatives, això resulta fonamental en els estadis primers del procés, ja que un cop s’ha avançat en una determinada opció tecnològica i s’han invertit quantitat de recursos econòmics, socials e intel·lectuals, reconduir cap a altres vies d’avanç practicables és molt difícil. Per a poder dur a terme processos de selecció tecnològica d’acord amb els interessos de les majories i compatibles amb la preservació del medi ambient, resulta important que l’exploració d’alternatives sigui realitzada per organismes ciutadans amb legitimitat democràtica.

La necessitat d’actuar de manera preventiva en situacions de risc o incertesa implica l’avaluació del risc, la valoració de les alternatives i la presa de decisions corresponents. El risc i la incertesa suposen un clar límit a la idea que la tecnologia és un àmbit màximament racional i que el seu desenvolupament es basa en el control racional complet de la realitat. La pretensió tecnocràtica que l’avaluació dels riscos representa una eina objectiva i científica per a la presa de decisions independents d’interessos o biaixos subjectius es pot rebatre argumentant que les decisions econòmiques i sociopolítiques poden comportar greus riscos i conduir a situacions irreversibles200_{. En realitat, l’avaluació de riscos i altres enfocaments}

“veritablement científics” per a la presa de decisions es basen fonamentalment en conjectures científiques o derivades de polítiques específiques.

La mateixa Unió Europea va reconèixer aquestes limitacions en l’exercici d’anàlisis dels riscos realitzat per l’European Benchmark201_{. Els organitzadors dels equips d’enginyers/es i}

científics/es d’11 governs europeus que treballaren en relació a un problema de vessaments accidentals d’amoníac, van concloure que en qualsevol de les etapes d’un anàlisi de risc l’analista introdueix moltes conjectures, i que s’ha de reconèixer que els resultats numèrics depenen en gran part d’aquestes conjectures.

En les diverses formulacions del principi de precaució recollides en l’apartat 4 d’aquest treball, es dóna un alt nivell de generalitat, que difícilment pot servir com a guia per a decisions concretes. El risc sempre pren un caràcter multidimensional, convertint-se en un vector irreductible a una única escala temporal, espacial, ambiental o social. A cadascuna d’aquestes dimensions pot associar-se una noció i una pràctica de precaució, donat que no existeix una única accepció “objectiva” o “correcta” del principi de precaució; les diferents aproximacions són relacionals i contextuals. La precaució no només té a veure amb els riscos sobre la salut, el medi ambient o l’economia, sinó que està relacionat amb tots aquests àmbits alhora i amb altres dimensions, com les de caràcter moral i distributiu, que precisament es relacionen amb la sostenibilitat.

Una interpretació “feble”, més propera a la noció clàssica de prevenció, i que es correspon amb una precaució “cas per cas” és la que emmarca dins d’unes escales temporals i espacials petites i a curt termini, aproximant-se a l’avaluació de riscos de manera específica o separada, presenta una tendència reduccionista i emfatitza els beneficis, principalment econòmics, deixant en segon pla els costos. Aquesta perspectiva reduccionista es contraposa amb la precaució “sistèmica” , que suposa una interpretació més extensa i relacional tot advocant pel reconeixement dels límits del coneixement i de la prova202 _{i per la inclusió}

d’altres elements de valor que escapen de l’esfera d’allò estrictament científic o expert i l’avaluació de les necessitats. Es tracta d’una aproximació on els riscos s’avaluen per processos, en conjunt, de manera interrelacional i sistèmica, tendint a la integració i a