cultivades 24% 5% 11% 60% Soja Blat de moro Colza Cotó
Font: elaboració pròpia a partir de James, C., (2005).
L’any 2004 es va aprovar a l’Iran un nou cultiu per a la comercialització: l’arròs Bt. Es van cultivar 4000 Ha, i l’any 2005 es va iniciar la comercialització. L’Iran i la Xina són els països més avançats en la comercialització d’arròs MG; a la Xina ja s’han desenvolupat les proves de camp i s’estima que en un curt termini s’aprovarà el seu cultiu.
Pel que fa a Europa, fins l’any 2005, els únics països on els cultius MG estaven aprovats per a la comercialització eren l'Estat Espanyol (des de l’any 1996), Romania (on es plantaven des del 1999) i Alemanya (també amb plantacions reduïdes des del 1999) que actualment continua amb una superfície molt petita de cultius MG. L’any 2005, Portugal i França, després d’una interrupció de 5 i 4 anys respectivament, van tornar a sembrar blat de moro Bt. El mateix any, la República Txeca va iniciar el cultiu de blat de moro Bt incrementant fins a 6 el número de països europeus amb conreus MG comercials.
3. Revisió de les principals crítiques als
OMGAs des del moviment de zones lliures de
transgènics
En
aquest apartat es realitzarà un breu repàs general a les diferents crítiques i impactes associats als OMGA tal i com es descriuen des dels moviments de zones lliures. La composició d’aquests grups és diversa i per tant també ho són els seus discursos; mentre uns destaquen els aspectes relacionats amb la salut pública i/o la preservació de la seva agricultura, economia i identitat local (com pot ser el cas de la Toscana italiana o Astúries), altres promotors de la campanya de zones lliures amplien la crítica integrant altres conseqüències ecològiques, polítiques i socials relacionades amb els OMGAs (aquest és el cas de la PTF! a Catalunya o del GM Free Cymru a Gal·les). Donada la dificultat de tractar de manera específica l’èmfasi que cada grup atorga als diferents tipus o àmbits de crítica, en aquest apartat es farà un recull de les principals crítiques associades als OMGAs des de la diversitat de grups del moviment de ZLT. Amb aquesta finalitat, els arguments aquí descrits amplien les consideracions recollides en el Manifest de Berlín per les regions lliures d’OMGs i la biodiversitat a Europa.3.1 Els OMGAs com a continuació del model agroindustrial.
Implicacions ambientals del model. L’aposta per
l’agroecologia.
Com ja es va veure en l’apartat 2.2 l’agricultura del model agroindustrial es caracteritza per la intensificació de la producció gràcies a la implementació de sistemes d’irrigació artificial, la fertilització química del sòl, el control químic de plagues, de malalties i de competidors, la dràstica reducció de les varietats cultivades, la mecanització i intensificació del treball agrícola i la producció de monocultius orientats a l’exportació.
Els impactes ambientals d’aquest model van començar a ser denunciats en la dècada dels anys 70 (el conegut Silent Spring de Rachel Carson havia estat publicat el 1962), època en la que la preocupació per la contaminació global va anar creixent. Aquesta denúncia va contribuir a l’emergència d’un moviment alternatiu defensor de l’agricultura ecològica, que també incorporà les crítiques de Pimentel i dels germans Odum sobre la baixa eficiència de l’agricultura moderna. Aquestes crítiques es troben molt properes a la postura defensada pels promotors de les ZLT, segons la qual hi ha una més que manifesta incompatibilitat entre l’agricultura transgènica i els altres tipus d’agricultura, especialment l’ecològica. Des d’aquest
punt de vista, s’intenta ressaltar la importància de l’agricultura regional i la consideració dels aspectes socioeconòmics i culturals en la qüestió agrària.
El terme agroecologia sorgeix com un camp d’estudi dels sistemes agrícoles des d’aquesta perspectiva ecològica i socioeconòmica. És tracta d’una disciplina integral que busca el desenvolupament d’una agricultura sostenible que administri i conservi els recursos de la natura. L’agroecologia intenta ser una síntesis entre els coneixements tradicionals i la investigació científica moderna, integrant els dos plànols amb una constant avaluació de les experiències concretes i donat un pes fonamental a la cultura tradicional camperola i als seus actors. A diferència de l’enfocament agronòmic convencional, basat en la difusió de paquets uniformes de tecnologies, l’agroecologia es centra en principis vitals com la biodiversitat; el reciclatge de nutrients; la sinèrgia i interacció entre els diversos cultius i la regeneració i conservació dels recursos11.
Els principis bàsics i elements principals de l’agroecologia són12:
• La integració: la combinació de les activitats econòmiques amb les socioculturals per tal de permetre la satisfacció de les necessitats bàsiques i augmentar el benestar de la comunitat.
• L’equilibri i l’harmonia: el desenvolupament ha d’anar lligat a l’equilibri entre els sistemes ecològics, econòmics i socials, de manera que el desenvolupament d’alguna d’aquestes esferes no es faci en detriment d’altre, sinó que es reforcin mútuament.
• L’autosuficiència: la pròpia població ha de poder gestionar i controlar els elements claus necessaris per al funcionament de la comunitat.
• El tancament dels cicles: cal conèixer bé el cicle de vida dels productes per poder minimitzar els seus impactes.
• El manteniment i la potenciació dels circuits locals: mitjançant l’apropament de la producció, la distribució i el consum, de manera que aquest es realitzi el més directament possible i amb el mínim d’intermediaris.
• El reconeixement i l’ús del coneixement tradicional i local: consideració i inclusió dels coneixements tradicionals en la recerca i generació de les solucions als problemes plantejats.
• Combinació d’usos i activitats: cerca de les complementarietats i sinergies entre activitats per fer un millor ús de les potencialitats del territori.
Els propulsors d’aquest enfocament parteixen de les tècniques i possibilitats de cada indret i les adapten a les condicions agroecològiques i socioeconòmiques locals. La implementació dels principis anteriors també configura part d’una estratègia de desenvolupament favorable a les comunitats pobres, dedicada als productes agrícoles de les regions pauperitzades, amb l’objectiu d’aconseguir sistemes saludables, equitatius, sostenibles i productius13.