134 Ídem
6.2 La transposició a Espanya de la directiva 2001/18/CE,
sobre l’alliberament intencionat d’OMGs al medi ambient, i
recomanacions sobre coexistència.
6.2.1 La Transposició a l’Estat Espanyol de la Directiva 2001/18/CE, sobre
l’alliberament intencionat d’OMGs al medi ambient.
La Directiva 2001/18/CE sobre alliberament intencionat al medi ambient d’OMGs, es transposa a la legislació espanyola mitjançant la Llei 9/2003, de 25 d’abril, que estableix el règim jurídic per a la utilització confinada, l’alliberament voluntari i la comercialització d’OMGs, així com les competències entre l’Administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes. Aquesta llei va ser desenvolupada i executada pel Reial Decret 178/2004, de 30 de gener. Com veurem a continuació, l’administració no ha desenvolupat correctament les directrius de la directiva.
Competències de l’Estat i les Comunitats Autònomes
L’Estat té competències per expedir les autoritzacions per comercialitzar OMGs o els productes que els continguin, i per l’ús confinat i alliberaments voluntaris de transgènics en cas que siguin destinats per a medicaments per a humans o animals, per productes i articles sanitaris i quan els OMGs puguin suposar un risc per a la salut humana. També ha d’expedir autoritzacions així com vigilar i controlar les activitats derivades de programes de recerca executats per institucions o òrgans estatals. Aquestes competències seran executades pel Consell Interministerial d’OMGs i la Comissió Nacional de Bioseguretat.
Les competències de les Comunitats Autònomes impliquen donar autoritzacions, vigilar i controlar l’ús confinat i alliberament voluntaris d’OMGs per la recerca, desenvolupament i altres propòsits diferents a la comercialització, sempre i quan aquesta competència no correspongui a l’Estat. Aquestes competències es desenvolupen a la legislació catalana mitjançant el Decret 152/2003 del 23 de juny, que crea la Comissió Catalana de Bioseguretat.
Inscripció de les alliberacions d’OMGs en registres públics
L’obligació de la Directiva 2001/18 d’inscriure les alliberacions d’OMGs en registres públics va ser transposada a la Llei 9/2003 transformant-la en una mera “disposició addicional”, en un intent de minimitzar aquesta qüestió. Amb el Reial Decret 178/2004, es va crear un Registre Central d’OMGs, situat al Ministeri de Medi Ambient, on l'única informació registrada era la distribució dels conreus MG per comunitats autònomes i províncies. A més, aquest registre no s’ha fet públic. Fins l’any 2003, les úniques dades de què disposava l’Administració espanyola eren les que les empreses venedores de llavors els hi havien facilitat, on només
s’hi indicaven les xifres de vendes de llavors, sense referències a les hectàrees reals sembrades. Tot i que s’afirma que existeixen registres de la superfície de transgènics conreada, el Govern espanyol segueix sense oferir xifres clares; les xifres citades pels ministeris varien considerablement, variant les dades en funció d’on i quan les ofereix.
Els camps experimentals
L’obligatorietat de regular la metodologia d’autorització i els requisits que han de complir els camps experimentals a cel obert queda recollida en el Reial Decret 178/2004, on es defineix un procediment molt complex i estricte per autoritzar el conreu d’aquest tipus de camps, en considerar que es portaran a terme experiments científics que poden comportar un alt risc per a la salut humana i el medi ambient. Entre d’altres, s’exigeix que no es produeixi cap tipus de disseminació de material genètic fora del lloc d’assaig, l’establiment d’un període d’informació pública abans de procedir a l’autorització, i la publicació de l’expedient de sol·licitud i el d’autorització a la web del Centre Comú d’Investigadors de la Comissió Europea. Però en la realitat, en molts casos no es segueixen aquests procediments, tal i com denúncia l’informe “La Impossible Coexistència”136: no es segueixen els procediments
d’autorització, hi ha camps sense autorització, en molts casos no existeixen mesures d’aïllament respecte nuclis de població o conreus propers, no es respecten les distàncies recomanades o no estan degudament senyalitzats, i en la major part dels casos no és possible obtenir informació, tal i com estableix la directiva.
Segons l’informe de la Comissió Europea de març de 2006sobre la implementació de la Directiva 2001/18 als diferents EM, l’Estat Espanyol és on es van presentar més sol·licituds (89) i on més es van aprovar (72)137.
Els plans de seguiment
El Reial Decret 178/2004 disposa que les activitats es sotmetin a un procés de sol·licitud i procediment d’autorització, i s’obliga a presentar un pla de seguiment i una proposta del període de duració de l’autorització.
Aquest Reial Decret fixa la regulació i funcions de la Comissió Nacional de Bioseguretat (CNB). L’actitud de la CNB és un exemple de la negligència de l’Administració Central, en conèixer però no denunciar els fets138 que les empreses biotecnològiques no faciliten
suficient informació sobre el procés d’avaluació científica, els experiments d’aquestes no es porten a terme de manera correcta, les caracteritzacions no són integrals, i no hi ha plans de seguiment ni s’han definit protocols de caracterització, tal i com recomana la Directiva
136AP,PTF! i Greenpeace, (2006), p.75-89. 137Comissió Europea, (2006).
2001/18. L’Administració espanyola en mans de l’antic govern del PP va delegar el disseny i l’execució dels plans de seguiment i control en la pròpia indústria que ven les llavors.
D’altra banda, es va crear la Comissió Nacional de Biovigilància per Reial Decret 1697/2003 de 12 de desembre, amb l’objectiu d’establir, desenvolupar, i aplicar els plans d’implantació de les varietats MG establerts per la Llei 9/2003, avaluar els plans de monitorització, així com informar sobre la coexistència entre cultius MG i cultius convencionals o ecològics: ha d’assessorar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) en la introducció de varietats transgèniques comercials i en coexistència. Aquesta Comissió pot estar composta per fins a 23 membres procedents de diferents administracions públiques i sectors afectats per OMGs, però cap representant del sector ecologista va ser admès fins l’arribada del PSOE al govern l’any 2004.
Per tal d’aprovar noves varietats, convencionals, ecològiques o transgèniques, s’han de registrar en el Registre Nacional de Varietats Comercials del MAPA, regulat per la Llei 11/1971 de 10 de maig; per tal d’inscriure-les s’ha de verificar que és diferent, estable, homogeni i que té valor agronòmic. En el cas de varietats MG, haurien de concloure un pla de monitorització, que ha de ser valorat per la Comissió Nacional de Biovigilància i aprovat pel MAPA. Segons el Reial Decret 1697/2003, el pla de monitorització ha d’estudiar el comportament de la modificació genètica i monitoritzar els efectes d’aquesta en la mateixa planta, en el sòl, pinsos, en cultius convencionals propers així com les mesures en cas de conseqüències adverses o no esperades.
Valoració de riscos
Segons la directiva, s’han de examinar tots els possibles efectes negatius (directes, indirectes, instantanis, retardats i acumulables a llarg termini) causats per l’alliberament intencionat d’OMGs al medi. En l’informe de la Comissió Europea de 2006, l’Estat Espanyol, entre d’altres estats, va demanar consells més clars sobre el que es considera riscos acceptables o no acceptables, amb criteris específics sobre gestió del risc i més detalls sobre el que són efectes a llarg termini. L’Estat Espanyol també va demanar criteris específics per la gestió del risc, per exemple marcadors de resistència a antibiòtics, distàncies d’aïllament, etc.
Etiquetatge i traçabilitat
Segons la Directiva 2001/18, modificada pel posterior Reglament (CE) núm. 1830/2003, l’Estat ha d’assegurar el compliment de l’etiquetatge i traçabilitat. L’abril de 2004 finalitzava el termini per aplicar aquesta legislació. Les administracions encara no han engegat un sistema real i efectiu de traçabilitat, establint els processos administratius que permetin a tots els importadors, productors d’aliments i pinsos, i cadenes de distribució, garantir d’on venen els seus productes. Si no s’engeguen aquests sistemes, la indústria agroalimentària no pot complir la llei. A més, segons l’informe “La Impossible Coexistència”, les condicions en
què es desenvolupen el conreu de blat de moro i el seu processament posterior impedeixen una traçabilitat real i un flux transparent de la informació des de l’origen de la collita, essent impossible que arribi informació verídica fins al consumidor i atemptant contra el seu dret de lliure elecció. A l’informe de 2006 de la Comissió Europea, l’Estat Espanyol va proposar que seria molt útil un document interpretatiu per tal d’aplicar la legislació, tant a nivell nacional com comunitari. També van comentar la dificultat tècnica en detectar OMG i productes derivats d’OMGs no autoritzats per a la comercialització en la UE, tal i com especifica la Regulació 1829/2003, i van sol·licitar una base de dades que contingui totes les característiques genètiques de tots els events MG, autoritzats i no autoritzats.
Eliminació del gens marcadors de resistència a antibiòtics
Segons l’article 4 (2) de la Directiva 2001/18, des del 31 de desembre de 2004 s’han de retirar les varietats amb gens MRA. No és fins el mes de juliol de 2005, que el MAPA publica una ordre ministerial segons la qual les varietats que contenguin la modificació Bt 176 queden excloses del Registre de Varietats espanyol. Així doncs, a més d’haver permès el cultiu d’una varietat prohibida durant el 2005, el ministeri no descriu el procediment d’eliminació dels milers d’hectàrees sembrades, concedint implícitament cobertura legal al conreu d’aquestes varietats en els mesos anteriors; tampoc descriu les mesures a prendre per evitar que aquesta varietat prohibida entri dins la cadena alimentària.
A més d’això, molts pagesos i tècnics de cooperatives desconeixen la prohibició com a resultat de la mala o no informació de l’administració. Com a conseqüència que les empreses de llavors han seguit promocionant les varietats amb Bt176, fins i tot amb descomptes139.
Pel que fa a Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat va emetre un comunicat el mes de febrer de 2005 en el que incloïa un llistat de varietats que els pagesos podien sembrar, en el qual estaven incloses varietats amb la modificació Bt176, i segons dades del mateix departament, durant el 2005 a Catalunya se’n sembraren 928 Ha140.
6.2.2 La transposició a l’Estat Espanyol de les Recomanacions sobre
Coexistència
Les Recomanacions de la Comissió Europea sobre directrius per al desenvolupament d’estratègies nacionals i bones pràctiques agrícoles per assegurar la coexistència de cultius modificats genèticament i l’agricultura convencional i ecològica (2003/556/CE), del 23 de juliol de 2003, han de ser desenvolupades i implementades pels EM. El govern espanyol i el català encara no han aprovat les seves propostes de Reial Decret i Decret de Coexistència,