Practical choices

En aquesta sèrie de Translacions, es va adoptar el procediment de l’art objectual, ja que li interessava combinar mobles usats com ara cadires, armari, taula, escriptori i llit —mobiliari descontextualitzat del seu àmbit de procedència— amb els materials naturals com ara herba, pedres, terra, sorra i arbres, també desubicats del seu hàbitat natural.

. Cadires–herba 96

Peça composta de dues cadires de fusta, una amb el seient d’herba i l’altra sobre l’herba (fig.81). A la peça presentada al Congrés Comunicació hi havia dues pedres al damunt de cada superfície d’herba, en canvi, a partir del muntatge realitzat al SAPCP les pedres van desaparèixer .97

Figura 81. Fina Miralles. Cadira d’herba. Dibuix per al projecte de l’exposició Congreso Mundial de comunicación. Barcelona, novembre 1973. Llibre de treball 1r, pàg. 15. Cadires d’herba. Fotografia del muntatge Translacions. SAPCP, Barcelona, gener 1974. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu

fotogràfic Fina Miralles MAS.

En aquest muntatge parla de la metamorfosi de l’objecte, treballat a partir de la trobada inesperada de la combinació de materials naturals i artificials, i així crea un nou camp de significació a través de la sorpresa.

96 Tota la informació sobre aquest treball es pot trobar a la taula adjunta a l’apartat dels annexes amb el següent referència (núm. ref. FM-5)

97 Fina Miralles va presentar aquesta peçael mes de novembre de 1973 a la mostra col·lectiva que Jordi Vallès va organitzar en motiu del Congreso Mundial de Comunicación. Posteriorment, aquest muntatgeva formar part de les exposicions Translacions de 1974, primer a la Sala de l’Associació del Personal de la Caixa de Pensions, el mes de gener, i, després, el mes de març a la Sala Tres de Sabadell.

169

. Armari- Pedres

L’armari com a objecte-moble té la funció de ser un contenidor per guardar-hi roba. En aquest cas va decidir presentar-lo amb el calaix i les portes obertes per mostrar-ne l’interior: hi va col·locar pedres de riu (a les lleixes i al calaix) seguint una ordenació de manera diferent en cada superfície, segons la ubicació (fig.82).

Figura 82. armari-Pedres. Muntatge Translacions. Sala d’exposicions del Personal de la Caixa de Pensions de Barcelona. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

170

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

A la lleixa superior, lloc on tradicionalment s’hi guarden els objectes de poc ús, Miralles va col·locar-hi els rierencs seguint un criteri, no de la superposició dels elements, sinó de juxtaposició. Principi que va seguir en la distribució de les pedres dins del calaix de l’armari, lloc on normalment s’hi solen guardar coses de valor i la roba més delicada. Pel que fa a la part més gran de l’armari, va apilonar les pedres cap a un lateral, així donava una idea de desendreçat o de trepar per les parets del moble. Però, des d’una perspectiva compositiva, sembla com si volgués compensar el pes de la presència del penjador metàl·lic.

De tot el conjunt, potser el que més crida l’atenció és la forma i la funció del penja-robes, del qual penja un estri en forma triangular de metall de manera duplicada, encara que de mides diferents. La funció del penjador és sostenir en vertical el vestit i, d’acord amb aquesta tasca de sostenir, la seva forma en essència és una replica de l’espatlla d’una persona. Del penjador baixa un fil de niló que sosté de manera pendular una pedra, que suggereix un òrgan vital. . Taula -Terra

La tipologia de taula de cuina d’aquest muntatge és similar a la de la peça natura morta, però en aquest context és de color blanc. Si la taula com a moble de cuina pot servir per menjar-hi però sobretot per prepara-hi coses, en aquesta ocasió Fina Miralles hi va col·locar terrossos de terra al damunt de la part plana i a l’interior d’ambdós calaixos (fig.83).

Figura 83. Taula- Terra. Muntatge Translacions. Sala d’exposicions del Personal de la Caixa de Pensions de Barcelona. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

171

Aquesta ocupació de l’espai terrós impossibilita qualsevol activitat humana, però no qualsevol acció natural, ja que per molt àrida que sigui la parcel·la, en aquest cas la superfície i els calaixos de la taula, la vida sempre pot ressorgir-hi.

. Escriptori - Palla 98

L’escriptori és, per definició, una taula per escriure i calaixos on guardar papers, documents o els estris d’escriure. Però com que aquest escriptori estava cobert de sorra, la presència del material impossibilitava qualsevol acció intel·lectual, ja que si es realitzava es trencava l’harmonia establerta entre els materials.

. Llit –Arbre

El llit és el moble que es destina per dormir-hi, en aquest cas està compost d’un suport pla de fusta i uns capçals amb barrots de color mel clar, al damunt s’hi col·loca el somier, funció del qual és sostenir el conjunt format per matalàs, coixí, llençols, coixinera, flassades, cobrellit, un arbre i, al damunt del capçal del llit, una fotografia de la dona-arbre99 _(fig.84).

Aquesta translació objectual consisteix en la col·locació d’un arbre100 _{dins del llit, parcialment}

embolcallat, amb la part superior al descobert que descansa al damunt del coixí. I és amb aquesta consciència clara de la importància del lloc com Miralles trenca els contextos.

Miralles, d’acord amb el seu ideari de canvi de context, va variar aquesta tradició popular per dur a terme una cadena de substitucions, tal com ho va expressar Alexandre Cirici, posà “la dona al lloc de l’arbre i l’arbre al llit i la imatge de la Dona-Arbre al lloc de la fotografia de la Mare de Déu.”101 _{Diríem doncs, que: “Es tractaria doncs d’un joc de substitucions que}

suggereix simbòlicament actes de reconeixement d’una naturalesa a l’altra, vincles profunds entre les coses”.Per conseqüent, Fina Miralles en el muntatge Llit-arbre va efectuar una triple translació: va posar, en el lloc de la dona el llorer a dormir dins del llit i va penjar la imatge de la translació dona-arbre al capçal, al lloc on tradicionalment a les cases de pagès i en el món rural en general, hi han anat les imatges religioses (sagrats cors, creus o marededéus), destinades al culte domèstic102_.

98 D’aquest muntatge a la SAPCP no s’ha trobat cap imatge a l’Arxiu de Fina Miralles del Museu d’Art de Sabadell.

99 Fina Miralles en el Llibre de Treball 1r, pàg. 16-bis, en la relació dels materials per l’exposició a la fotografia de la dona-arbre hi escriu “Arbre plantada”.

100 Aquest arbre del llit de les Translacions de1974 és un llorer, el mateix que va presentar a la Porta verda de naturaleses naturals 1973. Posteriorment, un cop sec, el va utilitzar per darrera vegada al muntatge Fulles-plomes de la sèrie L’arbre i les matèries naturals portat a terme a Sabadell, el novembre de 1975.

101 CIRICI PELLICER, Alexandre. Fragment. Catàleg de l’exposició a la Galeria G, Barcelona 1980.

102 Es probable que la seva font d’inspiració fos la decoració fos el Mas marial de Fina Miralles, Serrallonga, d’Agramunt.

172

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

Figura 84. Llit -arbre. Muntatge Translacions. Sala d’exposicions del Personal de la Caixa de Pensions de Barcelona. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

173

Aquesta translació objectual consisteix en la col·locació d’un arbre103 _{dins del llit, parcialment}

embolcallat, amb la part superior al descobert que descansa al damunt del coixí. I és amb aquesta consciència clara de la importància del lloc com Miralles trenca els contextos.

Miralles, d’acord amb el seu ideari de canvi de context, va variar aquesta tradició popular per dur a terme una cadena de substitucions, tal com ho va expressar Alexandre Cirici, posà “la dona al lloc de l’arbre i l’arbre al llit i la imatge de la Dona-Arbre al lloc de la fotografia de la Mare de Déu.”104 _{Diríem doncs, que: “Es tractaria doncs d’un joc de substitucions que}

suggereix simbòlicament actes de reconeixement d’una naturalesa a l’altra, vincles profunds entre les coses”.Per conseqüent, Fina Miralles en el muntatge Llit-arbre va efectuar una triple translació: va posar, en el lloc de la dona el llorer a dormir dins del llit i va penjar la imatge de la translació dona-arbre al capçal, al lloc on tradicionalment a les cases de pagès i en el món rural en general, hi han anat les imatges religioses (sagrats cors, creus o marededéus), destinades al culte domèstic105_.