Repeated, semi-structured interviews

Fina Miralles va disposar les portes de forma paral·lela, a una banda, la porta blava composta amb els materials artificials i, a l’altra banda, la porta verda contenia materials naturals. D’aquesta manera les portes generaven dos franges, a la de la porta blava hi va ubicar els materials artificials com: el camp sintètic construït amb una superfície de plàstic -on hi posava els cargols que acabava de pintar- amb un perímetre de sorra perquè no sortissin del perímetre; les dotze torretes de terrissa amb les patateres plantades; seguit la mateixa disposició una estora d’herba de plàstic de 3x4 metres i, al final de la sala un cossi de zenc ple d’aigua amb cinc pomes (fig. 37a).

40 Andreu Sitga va ser el càmera i el muntador del film sobre els Fenòmens naturals enregistrada a Esparraguera. HURTADO, Agustí al catàleg de Fina Miralles. de les idees a la vida. Museu d’Art de Sabadell 2001, pàg 54, nota 8, recalca la importància conceptual del film per entendre la seva pintura posterior.

115

Figura 37 a. Fina Miralles. naturaleses naturals. Fotografies dels detalls: camp sintètic per pintar cargols, torretes amb patateres i pomes dins d’un cossi amb aigua. Arxiu fotogràfic de Fina Miralles MAS.

A la franja on es trobava la porta verda hi havia materials naturals, la terra adobada amb les mongeteres plantades i el panot d’herba natural (fig. 37b)

116

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

Figura 37b. Fina Miralles. naturaleses naturals. Fotografies dels detalls: terra llaurada, herba natural i porta verda. Exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973.

Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

Les portes es van construir en encadellats a partir d’una construcció tridimensional amb la juxtaposició de materials naturals transformats i manufacturats —la fusta de l’estructura, la persiana o el test de l’arbre— i productes sintètics —pintura, plàstic...

117

Figures 38-39. Fina Miralles. naturaleses naturals. Fotografies dels detalls: terra llaurada, herba natural i porta verda. Exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973.

Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

L’encadellat Porta blava (fig. 39) sintetitzava la idea de porta a partir d’una estructura amb forma de L molt lleugera. L’estructura vertical buida la va dividir en quatre parts, amb una forma resultant que remet a les portes41 _{dels dibuixos del LLT1 (fig. 38) i que casualment coincidia}

amb l’estil dels finestrals de la Sala Vinçon. A la part superior de l’estructura hi va adherir una vara en perpendicular, de la qual penjava un estornell dissecat amb les ales aixecades i planes com a simulació del vol pla de l’ocell42_{. A sota, Miralles hi va posar un plàstic transparent estès,}

similar a la superfície per pintar els cargols, on va posar dues pedres de cartró per delimitar visualment l’abast de l’extensió. A la part inferior dreta de la imatge, l’estructura continuava en horitzontal per fer de contrapès de la part vertical; al damunt hi va estendre una estora-tros de gespa sintètica, i a l’extrem, un test amb un ficus de plàstic.

Cal remarcar que la composició del dibuix de la porta blava del LLT1, pàgina 13 (fig. 38), i el muntatge de la porta blava de l’exposició és gairebé idèntica (fig. 39). L’altra diferència és que en el dibuix, a la part superior de la porta, al costat de l’ocell, hi esbossa núvols, i al costat de la planta hi va projectar el núvol amb pluja. En el muntatge, Miralles configurà una realitat diferent. L’espai relacionat amb la vegetació, la terra i la pluja els va evocar a partir del concepte

41 La porta evoca una idea de pas, de trànsit entre dos àmbits, dues realitats separades per aquesta estructura.

42 Aquest ocell el va fer servir el 1979 per la construcció de l’objecte Vol rasant que va presentar a la mostra Paisatge a l’Espai 10 de la Fundació Miró.

118

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

d’aigua, però com que el muntatge es va dur a terme amb materials sintètics (el ficus i la gespa de plàstic) era impossible que es produís la interacció iònica de l’aire amb les plantes, i no hi podia haver condensació de l’aigua, per tant, els núvols no es podien mostrar.

Aleshores, si la planta natural simbolitza les formes diverses de l’energia des del moment que la seva existència és indissociable de la terra, de l’aigua i del sol, el fet que fos de plàstic comportava que aquesta energia vital fos inexistent, per tant, la potència activa de l’organisme només es podia insinuar en l’aparença formal. Així, la idea de núvol i pluja es plasmava amb el color blau de la porta perquè el blau era una abstracció analítica del buit i de la immaterialitat del cel.43 _{Així doncs, com que l’estructura de la porta blava}44 _{s’arborava cap al cel de manera}

similar a la idea de porta que és present en els dibuixos del LLT1 i al dibuix de la sèrie Portes (fig. 40-41), sembla lícit establir una connexió entre el discurs de les tres propostes.

Figures 40-41. Dues peces de Fina Miralles de la sèrie Portes. Dibuixos sobre paper, 1972. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

Si en els dibuixos (fig. 38) l’artista deia que la porta del sol era l’obertura del pas de la terra al cel, en el muntatge, d’acord amb la disposició dels elements, semblava fer referència al buit de l’aire. Així, tot i que la presència de l’estornell remetia a la predisposició natural d’aquests

43 Tal com es pot observar, si els materials naturals van mantenir la neutralitat cromàtica, els materials artificials es van pintar amb colors analògics.

44 S’han trobat algunes concomitàncies entre la idea de porta dels dibuixos del LLT1 i els muntatges de portes de l’exposició. Si als dibuixos l’artista parlava del pas de la terra al cel a través de la porta del sol, ara, des d’una perspectiva analítica, aquesta idea queda suggerida amb la disposició dels materials en la mostra.

119

animals de poder franquejar els diferents àmbits de la realitat (el cel, el mar i la terra45_{), en aquest}

cas l’espai de vol46 _{quedava delimitat per les dues pedres de cartró al damunt del plàstic, així}

evidenciava que el vol només se suggeria. I la possibilitat del traspassar els àmbits del cel a la terra, de la llum a la foscor, només es podia dinamitzar mentalment (fig. 39).

Figures 42-43. Dues peces de Fina Miralles de la sèrie Portes. Dibuixos sobre paper, 1972. Col·lecció Museu d’Art de Sabadell. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

El muntatge de la Porta verda (fig.44) era una mena d’hivernacle amb forma de prisma que s’havia construït amb un esquelet de fusta pintada de color verd; tres dels laterals eren coberts amb plàstic transparent, el sostre quedava al descobert i a la part frontal hi va col·locar una persiana enrotllada, també de color verd. Idea esbossada en el dibuixos de la part superior (fig. 42-43), en què la persiana jugava un paper molt important com a separador de dos espai.

45 També trobaríem, des d’una perspectiva simbòlica, que les aus per la seva constitució lleugera fan referència a les operacions de la imaginació, alhora que pel seu comportament inestable es poden associar a la distracció, a la falta de mètode o de conseqüència.

46 En aquest moment cal tenir en compte que tant la idea de terra i en abstracte de porta, de cel i de vol, els trobarem en els treballs realitzats a partir de l’any 1979, com per exemple a l’exposició Paisatge,a l’Espai 10 de la Fundació Miró de Barcelona; a aire, a la Fundació Metrònom de Barcelona, 1982; el 1983, a l’espai,Galeria Joan Prats de Barcelona, o itinerari de la terra a l’aire, de l’aire al mar,a la Galeria Cadaqués, del mateix any.

120

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

El terra del recinte interior el va cobrir amb sorra, i al damunt hi va col·locar un test de fusta amb un llorer, una mica desplaçat del centre. Sembla com si tot aquest recinte hagués estat pensat per allotjar un element natural: l’arbre (fig. 44).

Figura 44. Fina Miralles. naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Detall de la Porta verda. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

121

Si s’observen detingudament els dibuixos preparatoris que Fina Miralles va fer en el LLT1 per al projecte del muntatge es pot notar que la idea va patir pocs canvis respecte a la presentació final (fig. 44). Tot i que cal remarcar que en el primer dibuix del LLT1 va estudiar la possibilitat de col·locar l’arbre dins de l’estructura directament, sense cap suport artificial que el sustentés, és a dir, només va pensar a protegir les arrels amb una mica de terra dins d’un sac (fig. 45). Però, en el segon dibuix (fig. 46), va tenir en compte la possibilitat de trasplantar l’arbre dins d’un test de fusta, idea que va portar a terme, tal com es pot veure a la fotografia de l’exposició (fig. 47).

Figures 45, 46 i 47. Dos dibuixos preparatoris de la porta verda del LLT1, pàgs.10bis i 13bis. (Ref.MAS-410). Fotografia de la simbiosi entre la porta verda i la porta blava observades des d’una posició

frontal. Exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

és interessant ressaltar la semblança visual que s’estableix entre la fotografia trobada en els documents personals de Fina Miralles i la visió frontal de les dues portes solapades de l’exposició (fig. 45,46 i 47).

122

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

Figures 48, 49 i 50. Dibuix preliminar al LLT1, pàg. 9 (Ref.MAS-410) ; Fotografia d’una porta i l’arbre del patí interior de la Sala Vinçon de Fina Miralles; i, detall de la simbiosi entre les portes verda i blava

observades des d’una posició frontal. Exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

D’acord amb les imatges superiors, a la fotografia l’artista destaca l’efecte visual entra el tronc de l’arbre i la forma de la porta, ja que segons es mira fa la impressió que el tronc entra dins de l’obertura de la porta i continua cap a l’interior de l’habitacle (fig. 49). En el muntatge és interessant destacar que la suma de les dues portes produeix un efecte similar a la fotografia a partir de la síntesi formal generada per la combinació de la llum i de l’ombra, de la presència i de la contingència... del principi vital. Portes que condueixen a una cosmologia, el principi actiu o llombrígol del món, l’arbre de la vida (fig. 50).

Les portes com a poemes objectuals, en el llenguatge simbòlic, donen pas a tot un seguit d’associacions d’idees i a l’establiment d’analogies semàntiques malgrat que aquesta no era potser la idea original de l’artista, però en aquest estudi són inevitables, ja que les portes dins del conjunt del muntatge manifesten aquesta dualitat. D’una banda, l’objectivitat intel·lectual; de l’altra, la subjectivitat sensitiva, perquè el resultat de la combinació d’aquests materials mostrava una ambigüitat entre estructura-suport i objecte resultant, ja que el conjunt dels muntatges era susceptible de traslladar la memòria de l’observador no a portes físiques sinó que evocaven idees de portes.

123

7.9. ALgUNES DE LES PARTS DEL MUNTATgE DE NATURALESES NATURALS VAN SORTIR DEL