Research methodologies

A un dels extrems de la sala en la mateixa línia de les extensions dels materials naturals, sorra pedres, petxines, gallines i terra, Fina Miralles hi va col·locar un projector i una pantalla de diapositives36_{. Cada dia al vespre es projectaven algunes d’aquestes imatges relacionades amb}

els tres regnes de la natura (regne mineral, regne vegetal i regne animal.37 _{(fig. 33)}

Figura 33. Material fotogràfic de la projecció de diapositives dels elements naturals: cel, aigua i pedres de l’exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS. Fina Miralles en el LLT1 va especificar molt clarament que “la idea era mostrar únicament la matèria, evidenciar la seva naturalesa natural i patentitzar que no havien sofert cap transformació”. Probablement amb aquest objectiu va projectar a la sala una seqüència de diapositives d’imatges preses per ella mateixa directament del paisatge per evidenciar que des de temps immemorials el paisatge o aquestes parts del paisatge han estat el model copiat per la pintura tradicional de paisatge. En aquest context, la funció d’aquests documents era esdevenir mostres empíriques de la inalterabilitat dels materials naturals en el muntatge, com una alternativa al retorn a la idea originària de paisatge (fig. 34).

36 L’artista va corroborar la idea de constatar una realitat existent, va projectar imatges preses de la natura en diapositives i en un film en súper 8: Fenòmens atmosfèrics, en què mostrava elements naturals en moviment, com les ones del mar, la posta de sol, els núvols, les branques dels arbres, la pluja sobre el mar, el vol dels ocells... Però la diferència que es podia establir, pel que fa a l’ontologia del material, era la corporalitat. Mentre que els materials naturals havien estat descontextualitzats del seu lloc d’origen, les imatges conservaven el referent de procedència. Havien canviat, però, la seva substància material: havien perdut la corporalitat física i l’existència era virtual.

37 Alícia Suárez i Mercè Vidal, en motiu de la mostra a la Sala Vinçon, van escriure que l’exposició de Fina Miralles era una mostra que acollia la presentació d’objectes, accions i projeccions de films de fenòmens atmosfèrics i diapositives sobre els tres regnes de la natura. Però remarcaven que Miralles a les accions les denominava Translacions. SUÁREz, Alícia; VIDAL, Mercè. “Sala Vinçon”, revista Serra d’or, any XV, núm. 171 (15 de desembre de 1973), pàg. 70. (Ref. MAS-038, fotocòpia)

112

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

Figura 34. Material fotogràfic de la projecció de diapositives dels elements naturals: mar i pedres de l’exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

La seva funció era descriure i no ser una còpia o una imitació de la realitat sinó una referència d’allò quotidià, res en especial. D’aquesta manera constata una vegada més l’antiil·lusionisme pictòric o la idea de postal.

Figura 35. Material fotogràfic de la projecció de diapositives dels elements naturals: terra, plantes i arbres de l’exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

113

En la projecció38 _{presentava els diferents àmbits de la natura (terra erma, terra treballada,}

terra de cultiu, extensions de terreny, de conreu o vinyes, camps d’herba) (fig. 35) fins mostrar animals domèstics, per arribar al paisatge dels espais cultivats o de conreu, per tant, a l’àmbit de la cultura39 _{(fig. 36).}

Figura 36. Material fotogràfic de la projecció de diapositives d’animals domèstics: dues òlibes; xai i gallines de l’exposició naturaleses naturals. Sala Vinçon, octubre 1973. Arxiu fotogràfic Fina Miralles MAS.

Aquesta presentació era una manera de complementar el seu discurs teòric, ja que anava en paral·lel als materials presentats en el muntatge. Si en la intervenció el que pretenia era desposseir els objectes del caràcter d’objectes i accentuar-ne la pura existència física, en la mostra literal de la realitat volia anar més enllà de la representació mitjançant la presentació en diferit. Però amb el fet de descontextualitzar la realitat, aquesta prenia un aspecte d’extraordinari

38 Les projeccions es feien cada dia de les 19 a les 20 hores després de l’acció Pintada de cargols.

39 Respecte al concepte cultura que Fina Miralles sempre ha defensat queda molt ben expressat en aquest text que va escriure anys després, el 1994: “si parlem de cultura, de refinament, de delicadesa, no hi ha cosa més culta, més refinada i més delicada que la naturalesa. és això, que sempre ens meravella i que no hem encara mai parat de copiar i d’acostar-nos-hi. Tot, tot, tot està impregnat de saviesa, de suma poesia, de simplicitat essencial”. MIRALLES, Fina. Per * l’esperit... 1994. (Ref.MAS-173)

114

AnàLISI DE L’OBRA PLàSTICOVISUAL I POèTICOTEXTUAL DE FInA MIRALLES: L’ARBRE COM A REFLEX DE LA SEVA COSMOLOGIA

perquè li permetia produir un discurs diferent. En aquesta exposició va presentar la pel·lícula en Súper 8 sense so, amb una durada de 25 minuts, titulada Fenòmens atmosfèrics de la naturalesa amb la intenció de mostrar l’acció dels elements naturals. El film40 _{enregistrava ones de mar, la}

sortida i la posta del sol, el pas dels núvols, la desaparició d’un núvol per l’acció del sol, les ones expansives de l’efecte de llençar una pedra dins l’aigua, la pluja sobre el mar, el vent movent les fulles de les branques dels arbres, el vol dels ocells... La funció era reforçar la vessant analítica del muntatge, no amb l’objectiu d’establir un vincle emocional, sinó estimular l’espectador a fer una lectura comparativa entre les parts del muntatge i les imatges projectades des d’un distanciament intel·lectual, per adonar-se dels punts de coincidència existents, per conseqüent una altra manera d’evidenciar la seva hipòtesi de treball. Aquesta teoria conceptualitza l’artista; primer va treballar l’especificitat dels materials naturals en la individualització, ordenació o classificació, un cop els materials naturals es van traslladar a un context no natural, que en aquest cas era cultural, on els compara —no amb els materials artificials entesos com a rèplica dels naturals— amb les imatges que ella va recollir de la realitat tangible. Tot això la va fer arribar a la conclusió que l’objecte i la forma no defineixen l’art, sinó que ho fa la presentació del concepte.

Així, el plantejant teòric i visual de naturaleses naturals era un indicador del seu posicionament conceptual, ja que va deixar a la sala textos adreçats al públic a fi d’apropar-lo a la seva concepció de l’art. Una vegada més, Miralles desafiava el paper de l’art com a objecte i reivindicava l’activitat artística com a pensament.

7.8. DILEMA OBJECTE I CONCEPTE: CONFRONTACIÓ DE LA PORTA BLAVA-ARTIFICIAL